El Govern de la Generalitat exhumarà fosses de la guerra arreu del país

A la demarcació de Girona solament s’actuarà en una fossa al terme de Cassà de la Selva. 

Romeva anuncia per enguany el pla més ambiciós fins ara per identificar restes òssies de soldats i civils

Més de 40 excavacions des dels fronts de l'Ebre, el Segre i el Pallars fins a la rereguarda. 

22 actuacions en fosses del Pallars, el Priorat, el Tarragonès, Osona, l'Anoia, el Gironès, el Segrià, la Noguera i la Segarra. 20 actuacions de recollida de restes òssies en superfície es faran a la Terra Alta i a la Ribera d'Ebre. 5.071 persones estan registrades al cens de desapareguts; 3.342 casos tenen resolta la recerca documental. 

Una de les fosses que s'exhumarà és al cementiri de Figuerola d'Orcau (Pallars Jussà), on es van enterrar soldats del front del Pallars 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 14/01/2017 

Cassà de la Selva (Gironès).-  

Llegim en la premsa convencional que el Govern de la Generalitat de Catalunya començarà enguany un pla sistemàtic d'exhumació de fosses i restes òssies en superfície de desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme, soldats caiguts d'ambdós bàndols o civils executats, al front o a la rereguarda. Vuitanta anys després dels inicis de la guerra, encara que “massa tard”, tal com ho reconeix el mateix conseller d'Afers Exteriors i Relacions Institucionals, Raül Romeva, el Govern de la Generalitat afrontarà el pla d'exhumació de víctimes de la guerra i la Dictadura més ambiciós que ha tingut el país.

Seran més de quaranta actuacions en fosses localitzades en cementiris o extramurs i en la primera línia dels fronts de l'Ebre, el Segre o el Pallars. Més exhumacions en un any de les fetes en una dècada. Llastimosament es parteix gairebé de zero pel que fa a identificacions de víctimes, tenint en compte que a Catalunya només se n'han fet set; la darrera, aquest octubre passat en una exhumació al cementiri de Tremp (Pallars Jussà). Precisament avui els familiars d'aquest darrer identificat --l'anarquista Vicente Santolaria Escrich-- tenen previst enterrar-ne les restes al seu poble natal de Cirat (Alt Millars, País Valencià). 

De l'Ebre al Gironès 

El pla de fosses 2017 té un pressupost de 300.000 euros només per a exhumacions de restes, ampliable fins a 500.000 amb una pròrroga fins al 2018. El concurs públic i l'adjudicació dels treballs es farà de manera que l'actuació tingui continuïtat i el mateix equip especialitzat pugui continuar els treballs l'any vinent si es prorroga el finançament del pla. La previsió del concurs és que al març es puguin iniciar les primeres de més de quaranta actuacions només enguany. S'exhumaran fosses localitzades i documentades a Figuerola d'Orcau (Pallars Jussà); els Guiamets, la Torre de Fontaubella i Pradell de la Teixeta i el Molar, al Priorat); Salomó (Tarragonès); Prats de Lluçanès (Osona); el Bruc (Anoia); Cassà de la Selva (Gironès); Alguaire, Alfés, Aspa, Artesa de Lleida i Soses, al Segrià; Artesa de Segre i Vilanova de Meià (Noguera); i Portell Sant-Ramon (la Segarra). Però també es faran més de vint exhumacions de restes òssies de la batalla de l'Ebre localitzades en superfície a la Fatarella, Corbera d'Ebrei el Pinell de Brai, a la Terra Alta, i Miravet (Ribera d’Ebre), com també del front del Pallars a l'entorn del nucli de Figuerola d'Orcau, a Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà). 

Anàlisi genètica 

Entre les restes que s'analitzaran, hi ha les pertanyents a 125 persones com a mínim que es conserven al Memorial de les Camposines de la Fatarella.

L'anàlisi antropològica i genètica de les restes exhumades es contrastarà amb la documentació existent però, sobretot, amb la base de dades genètica dels familiars dels desapareguts. Avui hi ha 5.071 casos inscrits al cens de persones desaparegudes, dels quals s'ha pogut resoldre la documentació de 3.342 persones i en 549 dels casos s'ha pogut determinar amb exactitud el lloc on van ser inhumades les restes.

Tenint en compte que el mapa actual de fosses elaborat per la Generalitat en registra 380 arreu del país, de les quals 166 estan confirmades i 214 són probables, la tria de la quarantena d'actuacions d'enguany s'ha fet d'acord amb el comitè tècnic per a la recuperació i la identificació de persones desaparegudes de la guerra i la Dictadura prioritzant les sol·licituds formals de familiars, ajuntaments i entitats memorialistes; la situació i estat de les restes; i el nivell de documentació i confirmació de les mateixes. 

Tard però inajornable 

Des del cementiri de Figuerola d'Orcau, al municipi d'Isona i Conca Dellà, el conseller Romeva presentava ahir el pla de fosses del 2017 reconeixent que l'actuació arriba 40 anys tard i que s'ha de ser molt caut a l'hora de generar expectatives perquè darrere de cada identificació frustrada hi ha el dolor i la impotència d'una família. Per Romeva, l'important és que s'inicia un pla sistemàtic “que no es pot estroncar ni frenar perquè és un deute de la ciutadania però, sobretot, de les institucions amb les víctimes dobles del conflicte bèl·lic primer i del silenci que se'ls ha imposat durant dècades, després”. Romeva qualifica de fals que es pugui construir la reconciliació des de l'oblit: “No es poden tancar ferides sense enfrontar-se a la veritat”. 

Pocs resultats fins ara 

La cautela és comprensible tenint en compte la diversitat de la naturalesa i estat de conservació de les restes i, en conseqüència, la incertesa en el resultat de les identificacions. Des del 1999 s'han fet 66 actuacions de recollida de restes humanes trobades en superfície. Corresponen a un nombre mínim de 164 persones de les quals no s'ha pogut determinar la identitat. De les 18 actuacions que s'han fet en fosses conegudes i localitzades i de les quals s'han exhumat restes de 57 persones només de set se n'ha pogut determinar la identitat. Un pobre resultat que es comprèn si es té en compte que la Generalitat no ha posat en marxa fins aquest any passat el Programa d'Identificació Genètica (PIG) que crea dues bases de dades; l'una amb el perfil genètic dels familiars dels desapareguts de la guerra i la Dictadura, i l'altra amb el perfil genètic de les restes humanes exhumades en fosses o trobades en superfície. Només l'encreuament exhaustiu de les dues bases de dades permet establir relacions de parentiu i, per tant, determinar identitats personals de les restes òssies.

La primera versió del mapa de fosses de la Generalitat es va fer el 2008 i en localitzava 179. Actualment, en contempla 380, però només 166 estan confirmades. D'aquestes, 121 es troben en cementiris i el 45 restant correspon a fosses exteriors al cementiri, un sistema d'enterrament massiu que s'utilitzava sobretot per als caiguts al front de guerra a la Ribera d'Ebre, la Terra Alta i el Priorat al front de l'Ebre; el Segrià i la Noguera al front del Segre; i el Pallars, al front pirinenc. 

“Hi ha noms de morts en ampolles enterrades”

Les restes són tan variades i l'estat de conservació, tan divers que el govern no vol generar falses expectatives sobre el grau d'identificació de les víctimes. En el cas de Figuerola d'Orcau, el nucli del Pallars Jussà on van ser sepultats soldats republicans i soldats franquistes a tocar de la paret exterior però també a l'interior del cementiri, l'alcalde d'Isona i Conca Dallà, Constantí Aranda, assenyala un element singular. La gent més gran del poble recordava que, durant els enfrontaments armats, els companys dels morts els enterraven al cementiri amb ampolles on a dins s'escrivien els noms dels caiguts. Però la majoria dels casos són com els del parc eòlic Bon Vent de Corbera d’Ebre, on l'excavació d'una rasa per connectar el parc amb la subestació elèctrica va deixar al descobert els esquelets de quatre soldats. El front de l'Ebre n'està sembrat.