En el decurs de la Retirada s'exilià i a partir de maig de 1939 fou reclosa al camp de concentració del Barcarès i Les Mages.
El
gener de 1939, Silvia Mistral, amb el seu marit i militant llibertari
Ricard Mestre Ventura, molt pressionat pels stalinistes, que s’havien
refugiat a Girona després d’haver estat uns dies a Barcelona, s'exilià a
la Catalunya Nord i, després de patir el camps de concentració de
Barcarès i Los Mages (Gard, Llenguadoc, Occitània), aconseguí arribar a
Bordèu, on es reuní novament amb el seu company, que havia estat reclòs
cinc mesos al camp d’Argelers de la Marenda, i ambdós partiren amb el
vaixell «Ipanema» des del port de Paulhac cap al port mexicà de
Veracruz.
Des de Mèxic col·laborà en la revista anarquista cubana El Libertario, abans de ser suprimida pel castrisme.
Silvia
Mistral:
L'1 de desembre de 1914 neix a l'Havana (Cuba) la crítica
cinematogràfica i escriptora anarquista i anarcosindicalista Hortensia
Blanch Pita, més coneguda com Silvia Mistral, encara que va fer servir
altres pseudònims literaris, com ara Silvia M. Robledo, Ana María Muriá o
María Luisa Algarra. D'ascendència peninsular –el seu pare era català i
la seva mare gallega--, entre 1920 i 1926 visqué a Vilalba (Comarca da
Terra Chá, Galícia). Després la seva família tornà a l'Havana i a partir
de 1931, amb la proclamació de la República, s'instal·laren a
Barcelona. Apassionada pel cinema, a Barcelona, a més de treballar en un
laboratori químic, col·laborà en revistes cinematogràfiques i culturals
(Popular Film, Films Selectos, Proyector, Las Noticias, El Día Gráfico,
etc.), i va fer adaptacions cinematogràfiques per a les companyies
Metro i Paramount.
En
aquesta època s'afilià a la Confederació Nacional del Treball
(CNT-AIT). Durant la Guerra Civil publicà cròniques des del front i des
de la reraguarda per a La Vanguardia col·lectivitzada, alhora que va fer
de locutora de cinema en la ràdio.
Va
fer amistat amb Kati Horna, qui publicà fotos als seus articles,
col·laboració que continuaria durant l'exili mexicà. També va escriure
contes i fou secretari de l'efímera revista Nuevo Cinema.
El
gener de 1939, Silvia Mistral, amb el seu marit i militant llibertari
Ricard Mestre Ventura, aquest anarquista molt pressionat pels
stalinistes, que s’havien refugiat a Girona després d’haver estat uns
dies a Barcelona, s'exilià a la Catalunya Nord i, després de patir el
camps de concentració de Barcarès (Rosselló) i Los Mages (Gard,
Llenguadoc, Occitània), aconseguí arribar a Bordèu (Gironda, Aquitània
Llemosí Poitou Charentes, Occitània), on es reuní novament amb el seu
company, destacat militant anarquista i anarcosindicalista, que havia
estat reclòs cinc mesos al camp d’Argelers de la Marenda (Rosselló), i
ambdós partiren amb el vaixell «Ipanema» des del port de Paulhac
(Gironda, Aquitània, Occitània) cap al port de Veracruz (Mèxic), on
arribaren el 7 de juliol de 1939, junt amb 997 persones exiliades més.
Al
Mèxic va viure, a més de vendre colònia a domicili, fent crítiques de
llibres i de cinema, escrivint records de guerra, reportatges i articles
per a revistes i periòdics.
Col·laborà
en la revista anarquista cubana El Libertario, abans de ser suprimida
pel castrisme. Durant els seus últims anys formà part de la Lliga
Defensora d'Animals de Mèxic. Fou amiga de la periodista anarquista
Cecilia García de Guilarte.
Trobem
col·laboracions seves en Arte y Plata, Aventura, Comunidad Ibérica, Día
Gráfico, Diorama-Excelsior, Espectáculo, Films Selectors, Hoy,
Humanidad, El Libertario, Libre Pensamiento, Las Noticias, Nuevo Cinema,
Popular Film, Proyector, Umbral, La Vanguardia, etc.
És
autora de Memorias de familia, Violetas imperiales, Éxodo. Diario de
una refugiada española (1940, amb pròleg de León Felipe, considerada per
molts com la millor obra de l'exili i que fou publicada per lliuraments
en la revista Hoy; reeditada en 2009), Madréporas (1944 i 1967),
Interludio ibérico (1978, amb altres), La cola de la sirena (1983),
Mingo, el niño de la banda (1985), La Cenicienta china (1986) i La bruja
vestida de rosa (1988), entre d'altres.
Silvia Mistral va morir el 26 de juliol de 2004 a Lomas de Ballavista (Ciudad López Mateos, Mèxic, Mèxic).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada