 |
| El torero Fran Rivera ha promogut el boicot contra Trueba amb aquesta imatge |
L’espanyolisme boicoteja Trueba.
El cineasta estrena 'La reina de España' un any després de declarar que no se sent espanyol.
Entre altres, s’ha manifestat en contra de Trueba el torero Fran Rivera.
L'arquebisbe de València compara Rita Barberà amb Jesús Crist "Serà jutjada per l'únic tribunal veritable just: el de déu".
La Justícia espanyola no considera discriminatòries les identificacions policials motivades pel color de pell.
Zeshan
Muhammad és l'únic afectat per una identificació policial per perfil
ètnic que ha dut els fets fins l'alt tribunal de l'Estat espanyol en els
darrers 20 anys. Ara portarà el cas fins al Tribunal Europeu de Drets
Humans.
Els coup-de-poing de Michel Poniatowski, un precedent francès.
Després de ser expulsat del Festival de la Infància, l'Exèrcit organitza un concert al Moll de la Fusta.
[Barcelona (República Catalana) 01/12/2016]
L’AMIC DEL POBLE
‘La
reina de España’, la darrera pel·lícula de Fernando Trueba, ha arribat
als cinemes marcada per un boicot engegat arran d'unes declaracions del
cineasta, fa un any, quan va acceptar el Premi Nacional de
Cinematografia: "Mai m'he sentit espanyol. Ni cinc minuts de la meva
vida". Tot i assegurar que mai s'ha preocupat massa per la taquilla,
Trueba ha admès que mentiria si digués que la seva darrera obra no es
veu afectada pel boicot, impulsat des de les xarxes socials amb
l’etiqueta #BoicotATrueba.
El
cineasta madrileny, això sí, ha rebut el suport d'una figura tan
mediàtica com Jordi Évole, que ha piulat: "Quines ganes tinc de veure La
reina de España, la pel·li de Fernando Trueba. I més ganes encara quan
veig fatxes que volen boicotejar-la". També li han fet costat el
columnista d'El País Juan Cruz i la periodista de la Cadena SER Pepa
Bueno, que destacava el retrat de “les misèries del franquisme”.
En
canvi, també des de Twitter, s'ha manifestat en contra de Trueba el
torero Fran Rivera: "Aquest home, molt bon director, però un hipòcrita,
torni les subvencions pocavergonya". A més, ha difós una imatge que
promou el boicot.
Altres
usuaris menys cèlebres han cridat a ignorar el film perquè el director
diu no sentir-se espanyol. "Qui sembra antiespanyolisme, recull boicot",
sentencia en un titular Periodista Digital, dirigit pel dretà Alfonso
Rojo.
L'arquebisbe de València compara Rita Barberà amb Jesús Crist
 |
| Antonio Cañizares i Rita Barberá |
El
cardenal espanyol i arquebisbe de València, Antonio Cañizares, torna a
ser motiu de polèmica després que hagi transcendit el discurs d''una
missa que va celebrar la setmana passada en memòria a Rita Barberà,
l'exalcaldessa de València i senadora del Regne que va morir sobtadament
a Madrid immersa en múltiples casos de corrupció. Cañizares va sublimar
la figura de la senadora fins a límits inhòspits.
El
cardenal i arquebisbe de València Antonio Cañizares va demanar
misericòrdia per a Rita Barberà a la missa que li va dedicar a la
capital del País Valencià: "Ningú és immune al patiment que va travessar
la nostra germana", va lamentar mentre afegia "quant de sofriment
provoca la traïció i l'abandonament; la rancúnia, l'enveja, la gelosia o
la ràbia".ç
Serà jutjada per l'únic tribunal just
Segons
explica el digital PrimaveraValencia.info, l'arquebisbe va assegurar
que l'exalcaldessa "ha vençut tot l'odi" i va reclamar que "sigui
portada al judici de déu, l'únic veritable i just" i "s'enfronti a la
tribuna divina que no jutja com els homes".
Barberá i Jesús Crist, vides paral·leles
El
moment més esfereïdor va ser quan, ja directament, Cañizares va
comparar la "persecució" que "va patir" Barberà amb la de Jesucrist,
advertint que "així no podem seguir" en referència a l'acarnissament
social fa ser com un "camí cec sense misericòrdia".
Finalment,
el cardenal lamentava una mort "inesperada" que creu que deixa una
ciutadania "desconcertada i abatuda" i va pregar "esperança per la seva
ànima". "València no seria la que és si no fos per ella" va concloure
amb la missa.
La Justícia espanyola no considera discriminatòries les identificacions policials motivades pel color de pell
 |
Zeshan Muhammad al Tribunal Constitucional
|
Una
detenció "porque eres negro y punto" no té, per a l'alt tribunal
espanyol, "especial transcendència constitucional" com per admetre el
cas. Amb una resolució dictada el 3 de novembre, el Tribunal
Constitucional rebutjava el recurs d'empara presentat per Zeshan
Muhammad, veí de Santa Coloma de Gramenet, arran de ser sotmès a una
identificació policial motivada, únicament, pel seu color de pell.
Muhammad,
d'origen pakistanès, va ser aturat mentre passejava per agents de la
Policia Nacional espanyola el 29 de maig de fa tres anys. A ulls dels
agents, el seu color de pell el situava com a sospitós de viure a
l'Estat en situació administrativa irregular i es convertia, així, en
motiu de detenció. És un dels casos d'identificació per perfil ètnic
--controls d'identitat basats en el color de la pell de la persona-- que
SOS Racisme denuncia com a pràctica policial habitual i
discriminatòria.
Seguint
dades del servei d'atenció i denúncia de l'entitat, el 35% de casos
racisme coneguts durant el 2015 han estat en mans de cossos de seguretat
pública i la identificació per perfil ètnic ha estat la font principal
dels abusos racistes que han comès. Tanmateix, el de Muhammad és l'únic
cas que, en els darrers 23 anys, ha arribat als tribunals i s'ha abordat
com a litigi estratègic per aconseguir crear jurisprudència si
finalment es declarava il·legal la pràctica.
"L'objectiu
del procés legal no és només buscar remei per la víctima, sinó posar fi
a una pràctica policial discriminatòria a la qual el Tribunal
Constitucional espanyol dóna cobertura legal", denuncia SOS Racisme en
un comunicat. A diferència d'altres alts tribunals europeus, el
Constitucional no reconeix les detencions per perfil ètnic com una
vulneració del dret a la no discriminació. Per això, un cop esgotada la
via judicial espanyola, les advocades de Muhammad denunciaran l'Estat
espanyol al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).
Per
trobar un precedent a la denúncia de Muhammad hem de retrocedir fins al
1992. Rosalind Williams, de nacionalitat espanyola i nascuda als Estats
Units d'Amèrica (EUA), va denunciar una identificació policial motivada
exclusivament pel seu color de pell. Quasi una dècada després, el
Tribunal Constitucional va respondre l'any 2001 que l'aparença física o
racial podia justificar una identificació policial, en recolzar-se en la
consideració que, el normal, és que les persones de nacionalitat
espanyola siguin blanques.
El
Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides, però, reconeix les
identificacions per perfil ètnic com a discriminatòries i il·legals.
"Les característiques físiques o ètniques de les persones no han de
considerar-se indicatius de la seva possible situació legal al país", va
determinar l'any 2009. Per tant, els cossos policials només poden
aturar una persona si tenen indicis que ha comès un delicte.
SOS
Racisme i Open Society Justice Initiative, entitats que donen suport a
Muhammad, denuncien que la decisió judicial de l'alt tribunal espanyol
"menysprea de manera temerària les conseqüències d'aquestes pràctiques
discriminatòries de la policia, al donar-los cobertura legal, i posa en
dubte el paper garant del Tribunal Constitucional".
Aquest
mètode afecta milers de persones, a pesar que, per manca de proves
vàlides, excepcionalment arribi a denunciar-se. Tanmateix, "s'han
denunciat molts casos, el que passa és que s'arxiven molt ràpidament,
sempre es creu la versió policial i no arriben a més", explica Mònica
López, tècnica d'incidència de l'entitat antiracista. "El perfil ètnic
és moltes vegades l'inici d'una cadena de vulneració de drets", afirma
López abans d'exemplificar-ho amb el cas del Kamal, un jove que va
acabar amb la mandíbula trencada després de ser detingut per la Guàrdia
Urbana de Barcelona.
Per
fer visible la vulneració de drets que impliquen les detencions per
perfil ètnic, SOS Racisme organitza aquesta tarda la jornada "Pareu de
parar-me", dirigida a analitzar el fenomen i a explorar propostes per
tal de frenar una pràctica policial. Zeshan Muhammad i Rosalind Williams
seran les veus en primera persona de la taula central de l'acte, que se
celebra a les 18:30 h, al Centre Cívic Pati Llimona de Barcelona.
Segons Mònica López la motivació d'aquest acte és doble: "Fer saber a
les persones que la pateixen que aquesta pràctica és il·legal i
transmetre a les blanques privilegiades que mai patirem una
identificació d'aquest tipus com podem actuar per evitar-ho".
En el metro quan París estava nevat
Per
la nostra part també tenim una experiència personal, d’aquelles que qui
s’hi troba se’n recorda tota la vida. Fou a París, en una ciutat nevada
i mentre anava en una trànsit de metros i tren fins a treballar de
manobre al poble de Versalles. El mes de febrer de 1975. Portava una
carmanyolla amb el dinar per tot equipatge. Aleshores, el Govern francès
feia els anomenats coup-de-poing a cura del ministre d’Interior, Michel
Poniatowski. Un escamot de CRS baixava a les andanes del metro.
L’oficial en cap de l’escamot mirava la cara de la gent que esperava
l’arribada del comboi del metro. Les persones triades, en el meu cas
tots homes, varem ser arraconats en un lloc de l’andana. L’oficial va
començar a demanar la documentació del grup de persones retingudes. El
comboi del metro va arrancar. Quan va arribar el meu torn vaig ensenyar la
meva documentació d’apàtrida d’origen espanyol. L’oficial dels CRS va
dir-me com era que no havia dit que era “un espanyol refugiat documentat
a França”. Jo vaig contestar que arribaria tard a meva feina en una
casa de Versalles. El policia va dir: “perdoni, pensava que vostè era
àrab”. Vaig arribar tard a la feina. Tot això va fer que cada vegada fos
més amic del Poble i contra l’Estat capitalista, sigui com sigui.
L'Exèrcit organitza un concert al Moll de la Fusta
 |
Banda de la Brigada Paracaigudista
|
La
Inspecció General de l'Exèrcit (IGE) ha organitzat un concert per
aquest dissabte, 3 de desembre, al Moll de la Fusta de Barcelona, obert
al públic en general i al que no cal tenir invitació per assistir-hi.
L'acte comptarà amb la participació de la Unitat de Música de la IGE,
però també amb tres bandes de cornetes i tambors, la Banda de la Brigada
Paracaigudista amb seu a Madrid, la banda de la Brigada de Cavalleria
"Castillejos" II, i la Banda del Regiment de Pontoners i Especialitats
d'Enginyers núm. 12, aquestes dues darreres amb seu a Saragossa.
L'Exèrcit
informa que el concert té un objectiu solidari, a l'haver estat
organitzat en col·laboració amb la Comunitat de Sant'Egidio, que
instal·larà un punt de recollida de donatius, com poden ser aliments,
roba o donatius en metàl·lic que seran destinats a persones sense
sostre.
A
aquest concert s'hi arriba després que l'organització de Festival de la
Infància de Barcelona hagi decidit que aquest any les Forces Armades no
tinguin el tradicional estand a les seves instal·lacions. De fet,
enguany, el festival infantil no comptarà amb la presència de l'Exèrcit,
però tampoc tindrà representació de la Policia Nacional, la Guàrdia
Civil, els Mossos d'Esquadra, ni de la Guàrdia Urbana de Barcelona.
L'expulsió
de l'Exèrcit del festival Infantil passa després de l'episodi que va
protagonitzar l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, quan en el darrer
Saló de l'Ensenyament celebrat a les instal·lacions de la Fira de
Montjuïc es va adreçar a dos comandaments militar que estaven a l'estand
de les Forces Armades, i els va dir que no els volia en aquell espai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada