La presa de Susqueda cada vegada més qüestionada

El grup municipal PAU d’Anglès proposa que es faci un simulacre per saber com s’hauria d’actuar davant una catàstrofe relacionada amb aquesta infraestructura arran del terratrèmol de 3,6 graus que va sacsejar la comarca el mes de setembre. 

En cas d’ensorrament de la pressa de Susqueda la ciutat de Girona quedaria coberta fins a la catedral i desapareixerien les poblacions de Bescanó i Anglès. 

  

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 04/12/2016 

Susqueda/Anglès (La Selva).-  

Llegim en la premsa convencional que poca gent recorda ja el pànic que es va viure a localitats com Bescanó (Gironès), Anglès (la Selva) o la ciutat de Girona quan el 22 d’abril de 1983 es va creure que la presa de Susqueda (la Selva) s’havia ensorrat, generant una gran onada que ho arrasava tot al seu pas fins a la capital gironina. Tot va resultar ser, però, una falsa alarma, fruit de la lectura escenificada a Ràdio Girona del llibre ‘Susqueda’ del col·laborador de Diari de Girona Miquel Fañanàs. Més de 30 anys després, les angoixes relacionades amb aquesta infraestructura han ressorgit entre les veïnes i els veïns de les localitats properes al pantà, arran del terratrèmol de 3,6 graus de magnitud que va sacsejar la comarca el 4 de setembre passat. Preocupacions recollides pel grup municipal PAU d’Anglès, que ha plantejat la possibilitat de realitzar un simulacre d’evacuació per saber com caldria actuar davant una catàstrofe relacionada amb aquesta obra. «No se n’ha fet mai cap i, tot i que és molt difícil que passi, encara no sabem ni cap on hauríem d’anar. Per lògica, a Santa Coloma de Farners, ja que es diu que, si rebentés, Girona quedaria coberta fins a la catedral», explica el portaveu del PAU, Pere Espinet, qui ressalta que la prova també permetria comprovar «el mal estat de la carretera de la vergonya (N-141)».

I és que Susqueda ha generat pors i recels des de la seva construcció, feta entre 1963 i 1968, durant el franquisme. Segons consta en una acta de la Cambra de Comerç de Girona, el gener del 1967 va enviar una carta al director general d’Obres Hidràuliques per manifestar la seva oposició a la construcció de la presa de Susqueda a través d’un sistema de «volta», ja que considerava que era molt fràgil i alertava de les «freqüents commocions sísmiques» a la zona, així com de la possibilitat que fos víctima d’un atemptat, ja que es trobava en un enclavament  geogràfic estratègic. En aquest sentit, la carta advertia que la presa es podia fer rebentar amb «una simple canonada, un petard, bomba o un altre tipus de sabotatge». Aquesta obra va ser dissenyada i dirigida per l’enginyer Arturo Rebollo.

A tot això cal afegir-hi que aquesta infraestructura, que l’any que ve farà mig segle que va entrar en funcionament i que pertany a la companyia elèctrica Endesa, té el Pla autoprotecció pendent d’aprovació --segons la mateixa empresa-- des del desembre de l’any 2007. 

Activació del Pla Inuncat 

Endesa reconeix que, tot i que el Pla està redactat, encara resta pendent d’aprovació per part de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que és qui gestiona l’embassament. Aquest document estableix la guia i el protocol a seguir --sobretot per minimitzar els danys a nivell intern-- en cas d’emergència. Per la seva banda, l’ACA ha precisat que «des del punt de vista administratiu» s’està tramitant l’aprovació formal del Pla, que «s’ha hagut de reajustar als canvis normatius produïts els darrers anys en matèria de seguretat de les preses», però que a efectes pràctics ja s’apliquen les actuacions contingudes en els protocols de seguretat, vigilància i detecció d’emergències així com la gestió de les mateixes. Endesa també ha volgut concretar que existeixen més de 300 sensors que permeten detectar moviments o anomalies.

Així, en cas de detectar-s’hi una situació anòmala, la companyia --a falta de tenir el Pla d’autoprotecció-- hauria de trucar al 112 i s’activaria llavors el Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT) des d’on es dirigirien els cossos d’emergència o s’avisaria a la població amb coordinació amb els ajuntaments afectats. En el cas de trencament o esquerda de la presa, s’activaria el Pla Inuncat.

Que passaria, doncs, en el cas que cedís Susqueda?, es pregunta la premsa gironina, Més enllà de les actuacions generals a seguir i tenint en compte que existeixen moltes variables, aquesta pregunta seguirà sense tenir respostes específiques, formula.

Tot plegat la presa de Susqueda es troba en perill entre freqüents commocions sísmiques de la zona i la barbàrie de l’Estat Islàmic, que després de la massacre de Niça, a la Provença, genera un estat d’histèria col·lectiva.