297) CRÒNICA DUES-CENTES NORANTA SET DE LA CROADA DE L’ESPANYA NEGRA CONTRA LA GENT CATALANA

Contra els crims del franquisme 

Setze organitzacions reclamen que es jutgin els crims franquistes comesos a Barcelona. 

El nomenament de Sánchez Molina com a nou cònsol honorari d'Israel a Barcelona ha creat contradiccions en el sectors pro sionistes del moviment independentista més aviat burgesos i nacionalistes catans. 

Mobilitzacions en solidaritat amb Carme Forcadell: el 15 de desembre concentracions davant dels ajuntaments i el 16, a les 9 del matí davant la seu del TSJC a Barcelona. 

 

[Barcelona (República Catalana) 04/12/2016]  

L’AMIC DEL POBLE 

Setze organitzacions reclamen que es jutgin els crims franquistes comesos a Barcelona. Demanen a l’Ajuntament de Barcelona que interposi una querella criminal perquè s’investigui, jutgi i condemni els responsables directes i indirectes. Les organitzacions signants al·leguen que la Llei d’Amnistia transgredeix els pactes internacionals i no ha d’impedir la investigació dels crims contra la humanitat: “No volem que la impunitat de la dictadura sigui una característica del sistema democràtic”.  

Setze organitzacions polítiques, socials i de defensa dels drets humans han presentat a l’Ajuntament de Barcelona un escrit de petició perquè el Ple de la corporació interposi una querella criminal davant dels Jutjats d’Instrucció de la ciutat de Barcelona “a efectes que, per part d’aquests, s’investiguin els crims contra la humanitat comesos per la dictadura franquista que van afectar als ciutadans i ciutadanes de la nostra localitat, es determinin les circumstàncies en les que van ser perpetrats, qui van ser els responsables directes i indirectes i, si s’escau, que es procedeixi a la seva imputació, processament, judici i condemna”.

Els signants de l’escrit són Enric Garriga de L’AMICAL DE MAUTHAUSEN I ALTRES CAMPS; Enric Pubill de L’ASSOCIACIÓ CATALANA D’EXPRESOS POLÍTICS DEL FRANQUISME; Oriol López de L’ASSOCIACIÓ CONÈIXER HISTÒRIA; Pere Fortuny de L’ASSOCIACIÓ PRO-MEMÒRIA ALS IMMOLATS PER LA LLIBERTAT A CATALUNYA; Rosa Sans de COMISSIONS OBRERES DE CATALUNYA; Carlos Navarro de la CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL de BARCELONA (CGT); Aurèlia Quinto de la FUNDACIÓ ANDREU NIN; Emili Cortavitarte de la FUNDACIÓ SALVADOR SEGUÍ - CATALUNYA; Pau Miserachs del GRUP D’ESTUDIS POLÍTICS; David Bondia de L’INSTITUT DE DRETS HUMANS DE CATALUNYA; Anna Arqué de la INTERNATIONAL COMMISSION OF EUROPEAN CITIZENS; Mariana Huidobro de l’IRÍDIA, CENTRE PER LA DEFENSA DELS DRETS HUMANS; Francesc Tubau de LA COMUNA, PRESXS DEL FRANQUISMO; Carles Vallejo del MEMORIAL DEMOCRÂTIC DE TREBALLADORS I TREBALLADORES DE SEAT; Irene Escorihuela de L’OBSERVATORI DESC i Adelina Ruiz de SOS BEBÉS ROBADOS CATALUNYA. 

Quasi 5.000 execucions a Catalunya i una repressió implacable 

Les organitzacions signants actuen sota l’impuls de la Coordinadora Estatal de Apoyo a la Querella Argentina que investiga els crims comesos pel règim franquista. L’escrit xifra en prop de 4.000 les execucions sumàries i unes mil d’irregulars a Catalunya, 1.717 de les quals van tenir lloc a Barcelona, i segons dades del Tribunal Militar Territorial Tercer hi ha 111.261 procediments judicials posteriors a 1939 que afectaven 147.176 persones, fets que consideren “una repressió implacable que va vulnerar sistemàticament els drets humans: execucions, tortures, empresonaments, detencions, robatoris d’infants, etc. A partir del 26 de gener de 1939, data en que les tropes d’ocupació entraren a Barcelona, es va establir un règim de terror a la ciutat en el que es perseguiren tots els moviments socials i polítics contraris al cop d’Estat: el republicanisme, el catalanisme, l’anarquisme, el comunisme, etc.” 

Quan es va promulgar la Llei 46/1977, de 15 d’octubre, d’Amnistia, Espanya ja havia subscrit i ratificat el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. Aquest conveni internacional, que va convertir en obligatoris els drets recollits en la Declaració Universal dels Drets Humans, estableix en el seu article 15.1 que ningú podrà ser condemnat pels seus actes o omissions que no fossin delictius en el moment de cometre, segons el dret nacional i internacional i, en el seu art. 15.2, que res impedirà el judici i la condemna per actes o omissions que en el moment de cometre fossin delictius segons els principis generals del dret reconeguts per la comunitat internacional. Es dona la circumstància que en el moment de cometre, els crims perpetrats pel règim franquista estaven contemplats en la legislació de la República primer, i en la pròpia legislació de la dictadura després com a delictes ordinaris, i en el dret internacional com a crims contra la humanitat. És a dir: “assassinat, extermini, esclavitud, deportació i qualsevol altre acte inhumà contra la població civil, o persecució per motius religiosos, racials o polítics...”, com estableixen els principis de Nuremberg.

La demanda d’aquestes organitzacions es fonamenta jurídicament en els articles 10 i 96 de la Constitució Espanyola, l’article 1.5 del Codi Civil i els articles 26 i 27 de la Convenció de Viena sobre l’obligació dels tractats com a part de l’ordenament jurídic intern.

Per tant, les organitzacions signants consideren que “la llei d’amnistia espanyola no només transgredeix de forma genèrica els principis generals del dret internacional, sinó que vulnera pactes internacionals d’obligat compliment subscrits per Espanya abans que fos dictada. Per tot això, no pot impedir les accions judicials que tendeixen a la investigació dels crims comesos pel franquisme”.

Recorden que “l’administració de justícia espanyola ha investigat crims contra la humanitat comesos en diferents llocs del món [...] i, pel contrari, s’ha negat, fins ara, a investigar aquests últims mitjançant arguments insostenibles que traeixen la clara doctrina que s’ha establert al respecte. Això ha motivat que les víctimes hagin hagut de recórrer en defensa dels seus drets a instàncies internacionals”.

Com a conclusió, l’escrit invoca com a fonamental “que les institucions públiques assumeixin com a pròpia la tasca de sensibilització en aquesta matèria, amb un enfocament basat en els drets humans, i promoguin l’acció de la justícia presentant querelles criminals davant dels Jutjats d’Instrucció de la ciutat de Barcelona”. Rematen l’escrit amb una frase contundent: “No volem que la impunitat de la dictadura sigui més una característica del sistema democràtic”.

El nomenament de Sánchez Molina com a nou cònsol honorari d'Israel a Barcelona ha creat contradiccions en el sectors pro sionistes del moviment independentista més aviat burgesos i nacionalistes catans 

Daniel Kutner, embaixador d'Israel a Espanya 

Segons EL TRIANGLE el nomenament de l'advocat José Antonio Sánchez Molina com a nou cònsol honorari d'Israel a Barcelona ha creat contradiccions en el sectors pro sionistes del moviment independentista més aviat burgesos i nacionalistes catans, que sempre ha tingut l'Estat sionista com un referent internacional i un suposat aliat a la seva causa. El Consolat d'Israel a Barcelona estava vacant des de l'any 1997 i per fer-se'n càrrec havien sonat diversos noms alineats amb l'estratègia sobiranista com Lluís Bassat --publicista de capçalera del pujolisme--, David Madí --ex mà dreta d'Artur Mas-- o Carles Vilarrubí, el marit de Sol Daurella (Coca Cola) i vicepresident del Barça.

Però la persona triada per Daniel Kutner, ambaixador d'Israel a Espanya i Andorra, i acceptada pel ministeri espanyol d'Afers Exteriors és als antípodes del moviment sobiranista. En efecte, José Antonio Sánchez Molina és un professional amb nul·les simpaties per l'independentisme català i que en la seva joventut havia format part d'un grup a Blanes de Fuerza Nueva de Blas Piñar. És un membre molt actiu de la Comunitat Israelita de Barcelona (CIB), a la qual s'hi va vincular a partir del nucli dels Tarbut Shorashim, els suposats descendents dels jueus expulsats pels Reis Catòlics al segle XV.

La política diplomàtica de l'actual ambaixador israelià, Daniel Kutner, és molt diferent de la del seu antecessor en el càrrec, Alon Bar, que havia fet nombrosos gestos de complicitat amb els sectors independentistes catalans.

Des d'entitats com l'Associació Catalana d'Amics d'Israel (ACAI), que presideix el convergent Toni Florido, la designació de José Antonio Sánchez Molina s'ha rebut amb una profunda decepció. Des de la posada en marxa del procés sobiranista, s'han fet nombroses i discretes gestions amb Israel per tal d'obtenir recursos financers i suport en tasques d'intel·ligència i defensa per a la futura República Catalana.

Jordi Pujol va trobar en l'empresari jueu David Tennenbaum el soci per tirar endavant el projecte de Banca Catalana. Des d'aleshores, el pujolisme es va convertir en la caixa de ressonància del sionisme a Catalunya, amb el concurs d'un grapat d'intel·lectuals de confiança, com ara Pilar Rahola, Joan B. Culla o Vicenç Villatoro. En canvi, l'actual conseller de Relacions Exteriors de la Generalitat, Raül Romeva, desperta molts recels a Tel-Aviv per les seves declarades simpaties amb la causa palestina, demostrades durant la seva etapa al Parlament Europeu com a militant aleshores d’ICV i del PSUC oficial.

En el seu àmbit professional, José Antonio Sánchez Molina és un advocat de confiança de Caixa Bank per a "missions delicades", segons EL TRIANGLE. 

Mobilitzacions en solidaritat amb Carme Forcadell 

Hi ha mobilitzacions previstes pels pròxims dies 15 i 16 en motiu de la declaració que ha de fer Carme Forcadell davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). El dijous 15 a les 8 del vespre es llegirà un manifest davant de tots els ajuntament de Catalunya. El mateix dia 16, a les 9 del matí, es convoca una concentració davant de la seu del TSJC.

Igual que passà durant el franquisme en que davant processos contra membres d’organitzacions independentistes catalanes, basques o militants d’extrema esquera es participava en les accions de protesta, ja que hagués estat sectari i gents intel·ligent reduir l’acció llibertària a persones represaliades de militància anarcosindicalista o anarquista, ara mateix, com si fos un cas Dreyfus, caldrà empènyer vers la ruptura catalana amb la monarquia borbònica les protestes contra la imputació i procés judicial contra aquesta militant d’ERC i presidenta de la cambra autonòmica del Principat de Catalunya, Carme Forcadell. Més que acompanyar Fordadell a les portes del TSJC serà millor anar a les concentracions a les places dels ajuntaments, el lloc geogràfic on aviat s’haurà de proclamar la independència catalana des del carrer i les places.