 |
| El sicari dels GAL Daniel Fernández Aceña |
Detenen a Segòvia per gihadista un sicari condemnat per un crim dels GAL.
Segons la policia, l'home feia de difusió de propaganda d'Estat islàmic i tenia la determinació de cometre un atemptat.
Forcadell i Atutxa, dos casos sense precedents a la Unió Europea.
L'Estat
espanyol ha impulsat els dos únics processos judicials contra
presidents parlamentaris europeus per decisions preses a la cambra. Avui
Carme Forcadell ha declarat davant el Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya per desobediència.
[Barcelona (República Catalana) 16/12/2016]
L’AMIC DEL POBLE
Segons
l’agència EFE la Guàrdia Civil ha detingut a Segòvia un presumpte
gihadista com a responsable de tasques de propaganda d'Estat Islàmic i
disposat a cometre un atemptat, que havia estat condemnat l'any 1985 per
un assassinat dels Grups Antiterroristes d'Alliberament (GAL). El
Ministeri de l'Interior ha informat en un comunicat que es tracta d'un
element nascut a Irún (Guipúscoa, País Basc), que havia viatjat a zones
de conflicte a Afganistan, Síria i Palestina, i la radicalització de la
qual era tan extrema que la Guàrdia Civil sospita que estava buscant els
mitjans per cometre una acció suïcida contra mitjans de transport.
Fonts de la recerca han assegurat que es tracta de Daniel Fernández
Aceña, condemnat a 29 anys de presó --dels quals en va complir 18--
l'any 1985, quan tenia 26 anys, per l'assassinat del treballador
ferroviari francès Jean-Pierre Leiva a la localitat d'Hendaia (Lapurdi,
País Basc Nord). Després de la seva radicalització i conversió,
l'arrestat, amb antecendentes psiquiàtrics, va iniciar el seu
adoctrinament fins al punt de convertir-se en un actor solitari amb
disponibilitat per dur a terme accions violentes.
Dels GAL a l’Estat Islàmic
Les
fonts han ressaltat que es tracta d'un dels suposats gihadistes més
perillosos detinguts pels serveis d'informació de la Guàrdia Civil,
encara que els investigadors hauran d'analitzar ara la documentació
confiscada per constatar si tenia plans avançats d'atemptat. La seva
perillositat ve avalada, han afegit les mateixes fonts, pel seu perfil,
ja que ja havia assassinat abans, havia estat a la presó i tenia
antecedents psiquiàtrics, entre altres característiques.
Segons
un comunicat del Ministeri de l'Interior del Govern espanyol, Fernández
Aceña va néixer a Irún (Guipúscoa), havia viatjat a zones de conflicte a
Afganistan, Síria i Palestina, i la seva radicalització era tan extrema
que la Guàrdia Civil sospita que estava buscant els mitjans per cometre
una acció suïcida contra mitjans de transport. No es descarta que
l'individu, que era molt actiu a les xarxes socials recolzant les
accions terroristes de l’Estat Islàmic a Europa i difonent consignes
gihadistes, compti amb la col·laboració de terceres persones.
Interroguen a un veí de Valsaín
La
Guàrdia Civil està interrogant en un registre domiciliari a un veí de
Valsaín (Segòvia) per la seva suposada vinculació amb el gihadista
Daniel Fernández Aceña. Fonts de la Subdelegació del Govern espanyol han
informat que els agents estan interrogant a aquest home per aclarir si
té algun tipus de relació amb els fets, encara que de moment no s'han
trobat indicis de la seva col·laboració amb el suposat terrorista.
D'altra banda, diversos veïns de la zona han explicat que Daniel
Fernández visitava amb freqüència aquest domicili de Valsaín i fins i
tot asseguren que mantenia una estreta relació amb aquest home i que
creuen que van arribar a conviure durant un temps. Les mateixes fonts
apunten que aquest home, "estrany i poc sociable" d'uns 55 anys i amb
dos fills, ja havia estat detingut en altres ocasions per tinença de
drogues. L'Audiència Nacional l'havia condemnat, al costat de Mariano
Moraleda Muñoz, com a membre del comando Jaizubia dels GAL per
assassinat amb premeditació i traïdoria, pertinença a banda armada i
tinença il·lícita d'armes. Els investigadors estan registrant el seu
domicili a la ciutat de Segòvia i un altre habitatge en la localitat
propera de la Granja.
Forcadell i Atutxa, dos casos sense precedents a la Unió Europea
 |
Maria Eugènia Alegret és la ponent
de la Sala Penal del TSJC que va decidir admetre a tràmit la querella de
la Fiscalia contra Carme Forcadell i haurà de decidir si l'inhabilita.
|
Llegim
a DIRECTA que la imputació de Carme Forcadell arran de la declaració
del 9-N és un dels pocs casos d'un procediment judicial contra la
representant d'un Parlament per una decisió presa a la cambra, almenys a
Europa. De fet, l'altre que es coneix no queda massa lluny i també està
impulsat per la Fiscalia espanyola. El 2003 es va obrir un procediment
judicial contra el president del Parlament basc, aleshores Juan María
Atutxa (Partit Nacionalista Basc), i dos altres exmembres de la Mesa,
Gorka Knorr (Eusko Alkartasuna) i Kontxi Bilbao (Ezker Batua-Berdeak).
Va ser el conegut com a cas Atutxa i el Tribunal Suprem espanyol va
imputar i inhabilitar els tres parlamentaris, acusats de desobediència a
l'autoritat judicial per no haver dissolt el grup parlamentari de
l'esquerra abertzale Sozialista Abertzaleak, il·legalitzat a través de
la Llei de Partits. La sentència de 2008 va condemnar-los a penes de
multa, d'entre 18.000 i 12.000 euros, i entre un any i un any i mig
d'inhabilitació.
Els
procediments judicials vinculats al procés polític català són múltiples
i afecten tant els municipis, com el Govern i el Parlament català. A
més de Carme Forcadell, acusada de desobediència i prevaricació per
haver permès la votació del nou full de ruta -les conclusions de la
comissió del procés constituent- malgrat la interlocutòria del Tribunal
Constitucional, i que ha declarat avui davant del Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya (TSJC), l'Estat ha obert 401 procediments contra
els ajuntaments catalans. 116 casos per no penjar la bandera espanyola,
106 per impulsar la sobirania fiscal, 58 pel pagament de la quota anual
de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), 58 més per
obrir el consistori el 12-O i 47 per declarar-se "territori català
lliure i sobirà".
Alhora,
hi ha vuit procediments per mocions de suport a la resolució de ruptura
del Parlament de Catalunya, aprovada el novembre de 2015 i suspesa pel
Tribunal Consitucional, després d'acceptar la impugnació del Govern
espanyol. Precisament, s'hi suma una denúncia cursada per la fiscalia
contra el regidor de Vic Joan Coma Roura, que es va negar a declarar
davant l'Audiència Nacional espanyola. Està acusat d'un delicte de
sedició per les paraules que va pronunciar en el ple on es va aprovar la
moció de suport a la resolució.
L'alcaldessa
de Berga Montse Venturós també està acusada --en aquest cas pel PP--
d'un delicte electoral per haver mantingut l'estelada penjada al balcó
del Consistori durant les jornades electorals del 27 de setembre al
Parlament de Catalunya i del 20 de desembre de 2015 al Congrés espanyol.
Després de negar-se a declarar, el passat 4 de novembre va ser
detinguda pels Mossos d'Esquadra i va quedar en llibertat un cop va
prestar declaració.
Els
primers procediments oberts van ser amb motiu de la celebració del 9-N
el 2014. L'expresident de la Generalitat Artur Mas, les exconselleres
Irene Rigau i Joana Ortega i, posteriorment, l'exconseller de la
Presidència Francesc Homs, estan imputats per delictes de desobediència,
malversació de cabals públics i prevaricació administrativa en tirar
endavant la consulta.
Recentment,
el Consell d'Europa ha retret a l'Estat espanyol a través de l'informe
Greco (Grups d'Estat contra la Corrupció), que no hagi impulsat avenços
per garantir la independència dels jutges i ha volgut recordar la
importància de què el poder polític no interfereixi en el judicial.
Forcadell en mans de la jutge Alegret
Maria
Eugènia Alegret és la ponent de la Sala Penal del TSJC que va decidir
admetre a tràmit la querella de la Fiscalia contra Carme Forcadell i
haurà de decidir si l'inhabilita. Alegret és membre de la conservadora
Associació Professional de la Magistratura, assessora del Ministeri de
Justícia espanyol per a l'elaboració de l'avantprojecte d'Enjudiciament
Civil i presidenta del TSJC entre el 2004 i el 2010. Aquell any, la
Generalitat va atorgar-li el Premi Justícia de Catalunya.
A
més del cas de Carme Forcadell, també va ser la ponent de l'alt
tribunal català qui el mes de setembre passat va admetre a tràmit el
procés contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau per la consulta del
9-N.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada