 |
| Tinent de Transmissions de l'Expercit republicà (Madrid, agost de 1937) |
Militant
de la CNT-AIT, El febrer de 1939 en el decurs de la Retirada fou reclòs
al camp de concentració de Barcarès, féu la verema al Rosselló i va ser
enviat a una Companyia de Treballadors Estrangers destinada a treballar
en la fortificació de la «Línia Maginot» a la regió de Belfort . Durant
l'ocupació alemanya, l'estiu de 1940 va ser detingut a Belfort i enviat
com a presoner de guerra a l'«Stalag XI-B» de Fallingbostel, a prop de
Hamburg. El 27 de gener de 1941, va ser enviat al camp d'extermini de
Mauthausen sota la matrícula 5.151, on treballà en diverses tasques als
kommandos de Bretstein i d'Steyr. Alliberat el 5 de maig de 1945.
Eduardo
Escot Bocanegra:
El 16 de desembre de 1919 neix a Olvera (Cadis,
Andalusia) l'anarcosindicalista Eduardo Escot Bocanegra. Fill de
jornalers del camp empobrits i analfabets, entrà com a aprenent de
sabater i durant la primavera de 1936 s'afilià a la Confederació
Nacional del Treball (CNT-AIT). Durant les nits estudià amb els mestres
republicans José Sepúlveda Padilla i Antonio Juarino, els quals
l'introduïren en la literatura.
Quan
l'aixecament militar feixista de juliol de 1936, entrà a formar part,
malgrat la seva curta edat, del Comitè de Defensa local i s'enfrontà a
la Guàrdia Civil als barris obrers d'Olvera. Quan el 28 de juliol de
1936 aquesta localitat va ser pressa per la columna militar facciosa de
Gómez Zamalloa, la qual afusellà aquest mateix dia els seus mestres
Sepúlveda, «víctima dels seus errors», i Juarino ---93 persones més del
poble van ser assassinades pels feixistes--, fugí a la muntanya fins
arribar a Ronda (Màlaga, Andalusia).
Lluità
amb un grup de 20 homes, que pertanyia a la «Columna Ascaso»
encapçalada per Manuel Mora Torres, i després es traslladà a Màlaga i a
Almeria, on ingressà com a tinent de Transmissions en el Batalló 598,
comandat per Manuel Mora Torres. Després estudià dos mesos a l'Escola de
Guerra del Palau Reial de Madrid i s'incorporà novament als fronts
(Jarama, Madrid, Extremadura, Ebro, Catalunya).
El
febrer de 1939 creuà els Pirineu en el decurs de la Retirada. Després
d'un temps reclòs al camp de concentració de Barcarès (Rosselló), féu la
verema d'aquell any i va ser enviat a una Companyia de Treballadors
Estrangers (CTE) militaritzada destinada a treballar en la fortificació
de la «Línia Maginot» a la regió de Belfort (Franc Comtat, Arpitània).
Durant l'ocupació alemanya, l'estiu de 1940 va ser detingut a Belfort i
enviat com a presoner de guerra a l'«Stalag XI-B» de Fallingbostel
(Heidekreis, Baixa Saxònia, Alemanya), a prop de Hamburg. Més tard, el
27 de gener de 1941, va ser enviat al camp d'extermini de Mauthausen
(Alta Àustria) sota la matrícula 5.151, on treballà en diverses tasques
(a la pedrera, construint carreteres, fabricant automòbils per a la
Daimler, fent de sabater, etc.) als kommandos de Bretstein i d'Steyr. A
Steyr coincidí amb l'anarquista Josep Ester Borràs, membre del Comitè
Internacional Clandestí que preparava la insurrecció i l'alliberament
del camp.
El
5 de maig de 1945 va poder sortir-ne amb l'alliberament del camp per
les tropes nord-americanes; pesava 35 quilos i estava gairebé desnonat.
Després de set dies a la infermeria, va ser enviat al Centre
d'Acolliment de Presoners i Deportat de Rosny-sous-Bois (Illa de
França). Acabà establint-se en aquesta localitat i es casà amb la
francesa Aimée, amb qui tingué dos infants.
D'antuvi
treballà de sabater, després en una empresa de publicitat i finalment
en la sanitat pública francesa, sempre militant en la CNT-AIT a l'Exili i
en la Federació Espanyola de Deportats i Interns Polítics (FEDIP). Va
ser un dels promotors del «Memorial sobre la Deportació» erigit a
Bretstein (Murtal, Estíria, Àustria). El seu testimoni va ser recollit
en el llibre Andaluces en los campos de Mauthausen (2006), de Sandra
Checa, Ángel del Río i Ricardo Martín. El 19 de març de 2007 va ser
distingit per la Diputació de Cadis (Andalusia) amb la Placa d'Or pel
seu compromís en la seva defensa dels Drets Humans i l'endemà li va ser
retut un homenatge a la Casa de la Cultura d'Olvera organitzat per
l'Ajuntament de la localitat. Eduardo Escot Bocanegra va morir el 23 de
maig de 2015 al seu domicili de Rosny-sous-Bois d'una aturada
cardiorespiratòria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada