Als 12 anys descobreix l’anarquisme i en 1906 va fer el servei militar a Perpinyà.
En
1915 la Gran Guerra el porta a la clandestinitat, però serà descobert i
enviat a Perpinyà. La seva mala salut fa que sigui definitivament
llicenciat justament el dia de l'armistici.
André
Colomer:
El 4 de desembre de 1886 neix a Cervera de la Marenda
(Rosselló) el poeta nord-català, anarquista i anarcosindicalista André
Colomer. Immediatament la seva família es va traslladar a París (Illa de
França).
Amb
12 anys descobreix l'ideal anarquista gràcies a la lectura de l'obra de
Zola. Estudiant Secundària a Bordèu (Girona, Nova Aquitània, Occitània)
va decidir prendre's un any sabàtic que va esmerçar viatjant per la
Mediterrània; després va acabar els estudis de batxillerat i a
l’institut de París Louis-le-Grand va preparar l'examen d'ingrés a
l'Escola Normal Superior, però sense èxit.
En
1906 va fer el servei militar a Perpinyà (Rosselló). Més tard va fer de
professor al col·legi de Blois (Loir-et-Cher, Centre-Val de Loire) i a
l'institut de Lakanal (Sceaux, Hauts-de-Seine, Illa de França), però no
va durar gaire. Va instal·lar-se a París, on va començar a escriure i a
fer de periodista. Va fundar dues revistes: La Foire aux chimères (1907)
i L'Action d'Art. Organe de l'individualisme héroïque (1913), amb
Devaldès i Lacaze-Duthiers.
En
1911 va ser empresonat a Cherche-Midi per haver-se negat a realitzar un
període militar de reserva de 28 dies, però és llicenciat i alliberat
per malaltia. El setembre de 1914 no es va presentar al consell que
havia d'acceptar o no la seva baixa a l'Exèrcit francès i s'estima més
fugir junt a la seva companya Madeleine a Itàlia.
En
1915 la Gran Guerra el porta a la clandestinitat, però serà descobert i
enviat a Perpinyà. La seva mala salut fa que sigui definitivament
llicenciat justament el dia de l'armistici.
A
partir de 1919 va escriure en el setmanari Le Libertaire i va arribar a
ser-ne el secretari de redacció. Com a membre del Club des Insurgés
(Club dels Insurgents) va fer mítings i conferències. En 1920 va crear
el Sindicat dels Escriptors i el Sindicat d'Autors Dramàtics i es va
convertir en el secretari del Comitè Intersindical de l'Espectacle.
En
1921 va cofundar la Confederació General del Treball Unitari (CGTU),
que, malgrat bona part d'aquest sindicat estigués format per bolxevics,
ell no es va sentir impressionat gaire per la revolució russa del 7 de
novembre de 1917, pensat, a causa del seu anarcoindividualisme, que el
concepte marxista de revolució és un mite i una paraula buida. L'agost
de 1922 va esdevenir director de La Revue Anarchiste.
El
24 de novembre de 1923 va destapar-se el «cas Daudet» on Colomer
revelarà que Le Flaoutter era un agent provocador, confident de la
policia.
En
1925 va fer una conferència a Montpeller (Erau, Llenguadoc, Occitània)
titulada «Dos monstres, Déu i Pàtria, assolen la humanitat», que va
influir força Léo Malet. En aquest mateix any va publicar les seves
memòries, À nous deux, Patrie!: la conquête de soi-même, on dedicarà el
capítol XVIII a la Banda Bonnot («La novel·la dels Bandits Tràgics»).
Arran
de la «tesi de l'assassinat» de Philippe Daudet que polemitza amb
Colomer, aquest deixarà Le Libertaire i crearà el setmanari L'Insurgé.
Journal d'action révolutionnaire et de culture anarchiste (1925-1926),
on col·laboraran Madeleine Colomer (Hauteclaire), Sébastien Faure,
Enrique Vlolatería, Maurice Wullens i Léo Malet (Noël Letam), entre
altres.
El
febrer de 1927 cau novament greument malalt i alguns mesos després es
passarà al bolxevisme, adherint-se al Partit Comunista Francès (PCF),
fet que serà durament criticat pels seus companys anarquistes. Acollit
amb la seva família a Moscou (Rússia), hi morirà poc temps després, el 7
d'octubre de 1931.
Entre
les seves obres podem destacar Bonimini contre le fascisme, Répression
de l'anarchisme en Russie soviétique (1923), la novel·la Roland Malmos i
l'obra teatral Le réfractaire.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada