El
8 de febrer de 1939 passà ferit amb una bala al turmell el Pirineu. Fou
tancat als camps de concentració francesos de Vernet d’Arièja i
Argelers de la Marenda, d'on fugí cap a Marsella. Pocs mesos després
tornà als camps d'Argelers de la Marenda i de Barcarès.
Juan
Giménez Arenas:
L'1 de novembre de 1913 neix a La Unión (Múrcia)
l'anarquista i anarcosindicalista Juan Giménez Arenas --també conegut
com El Quijote de Banat, per la seva afició a col·leccionar quixots-.
Fill d'un militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT), els
seus germans Antonio i Jesús també van ser cenetistes. Cap al 1918 es
traslladà amb sa família a Barcelona, on aprengué les primeres lletres
i, tot d'una, just saben llegir i escriure i sense saber multiplicar, es
posà a fer feina en diversos oficis fins als 10 anys (drapaire,
repartidor de novel·les, mosso d'apotecaria, venedor de paper de fumar,
etc.). Després, i fins al 1931, va fer de barreter i treballà en una
botiga de mobles, de la qual fou acomiadat arran de vaga de la fusta; a
més de d'altres feinetes (venedor de diaris, caragolaire, guardacotxes,
ajudant de forjador, etc.). En els seu temps lliure s'aficionà a la
lectura.
Milità
en les Joventuts Llibertàries, en l'Ateneu de Sants i, a partir de
1932, en la CNT-AIT. Va fer el servei militar a Maó (Menorca, Illes
Balears) durant un any.
Participà
activament a Barcelona en la resposta a l'aixecament militar franquista
de juliol de 1936. En aquesta època organitzà amb altres companys una
biblioteca i fou secretari de les Joventuts Llibertàries de Sants.
S'incorporà en les milícies libertàries de Buenaventura Durruti a Pina
de Ebro (la Ribera, Saragossa, Aragó), on organitzà, amb altres
companys, les Joventuts Llibertàries. Amb la militarització de les
milícies, tornà a Barcelona malalt.
Durant
els fets de «Maig del 37» lluità contra els antirevolucionaris
stalinistes i durant dos mesos restà empresonat. Després s'allistà en un
batalló antigàs amb el qual actuà per Lleida (Segrià, Terres de Ponent)
i Bellver de Cinca (Baix Cinca, Osca, Aragó). Finalment acabà en la ja
militaritzada Divisió Durruti (119 Brigada), en la qual no va voler
acceptar càrrecs, encara que formà part de la Comissió Llibertària en
representació de les Joventuts Llibertàries.
Amb
el triomf militar franquista al Principat de Catalunya, el 8 de febrer
de 1939 passà ferit amb una bala al turmell el Pirineu. Fou tancat als
camps de concentració francesos de Vernet d’Arièja (Llenguadoc,
Occitània) i Argelers de la Marenda (Rosselló), d'on fugí cap a Marsella
(Provença, Occitània). Pocs mesos després tornà als camps d'Argelers de
la Marenda i de Barcarès (Rosselló). Cap a finals de 1943 va fer feina
als boscos de Rodoma (Aude, Llenguadoc, Occitània), a Eissalabra (Aude) i
a Tolosa de Llenguadoc (Occitània) rebutjà sumar-s’hi als serveis
secrets aliats. En 1943, a Bordeus (Gironda, Nova Aquitània, Occtània),
va fer contacte amb el Comitè Nacional cenetista a l’exili i constituí
la Federació Local de CNT. També va fer de calderer als voltants de
Trompeloup (Gironda).
En
acabar la Segona Guerra Mundial interimperialista, encapçalà la CNT a
Bordeus i organitzà, amb Ildefonso González Gil i altres companys del
grup «Nervio», l'editorial «Tierra y Libertad». Va fer feina com a
especialista d'armadures de ferro, ofici en el qual treballà gairebé
quaranta anys. Militant de la CNT-AIT a l’exili, assistí a plens i
congressos regularment, i casa seva fou un lloc de trobada i contacte de
lluitadors antifranquistes.
En
1954 es traslladà a París (Illa de França), on participà en el grup
«Nervio», amb Abel Paz, Joan Ferrer Farriol, José Arolas, Ildefonso
González i Eugenio Valdenebro.
En
morir el dictador Franco, viatjà a la Península. En 1979 s'instal·là a
Banat (Tarascon d'Arièja, País de Foix, Migdia Pirineu, Occitània) i
s'afilià a la CNT-AIT, amb Ramon Casals i Fernando Massaguer. En aquesta
època va participar en mítings i altres actes celebrats a la Península.
En 1996 la Fundació Anselmo Lorenzo (FAL) li publicà les seves memòries De La Unión a Banat. Itinerario de una rebeldía.
Juan Giménez Arenas va morir el 3 de gener de 1998 a Banat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada