El secretari general d’Esquerra Unida, Alberto
Garzón, ha afirmat que “fer un minut de silenci al Congrés per la mort
de Rita Barberà és un homenatge a la seva trajectòria. Ens hi neguem i
sortim”.
L’element unionista Joan Botella diu “filla de puta” al regidor de la CUP Josep Garganté.
Joan Botella Corral (catedràtic de ciència
política de la Universitat Autònoma de Barcelona) s’apunta “a la moda”
unionista d’insultar independentistes per les xarxes socials.
[Barcelona (República Catalana) 23/11/2016]
L’AMIC DEL POBLE
Les diputades i els diputats d’Units Podem han
abandonat el Congrés dels Diputats durant el minut de silenci que s’ha
fet per la mort de Rita Barberà Nolla i s’han quedat als passadissos de
la cambra. En canvi, els representants de Compromís s’han quedat als
seus escons ‘per respecte’, segons que ha dit Joan Baldoví. El líder
d’Units Podem, Pablo Iglesias, ha assegurat que “lamentem la mort de
Barberà”, però ha defensat la seva protesta perquè “no podem participar
en un homenatge polític a algú que la seva trajectòria ha estat marcada
per la corrupció”. El número dos de Podem, Iñigo Errejón, també s’ha
pronunciat: “Respecte i condolences en l’àmbit privat, però no
participem en l’homenatge pòstum, en seu parlamentària, a Rita
Barberà”.
Per la seva part, el secretari general d’Esquerra
Unida, Alberto Garzón, ha afirmat que “fer un minut de silenci al
Congrés per la mort de Rita Barberà és un homenatge a la seva
trajectòria. Ens hi neguem i sortim”.
Rita Barberà va ser una destacada buròcrata del
franquisme ara imputada/investigada en el blanqueig de capitals del seu
partit. Va néixer el 1948 a la ciutat de València, filla de José
Barberà Armelles, un periodista falangista [Sanchis, Vicent «Es fa
difícil de dir». El Punt Avui, 27 maig del 2015] i Carmen Nolla Forcada.
L'any 1964 començà a treballar a Radio Valencia i al periòdic vespertí
Jornada [«Textos Presentación Valencia Internacional - Biografía de la
Alcaldesa» (en castellà). Valencia Internacional.]. Cap a l'any 1968 ja
era la responsable de cobrir la informació de l'Ajuntament de València,
de la Diputació i del Govern Civil. Entre 1975 i 1978 treballà al
periòdic valencià Levante-EMV, on hi feia una secció setmanal sobre
urbanisme. El 1978 el Govern Civil la contractà per a ser la seva cap de
premsa i l'octubre d'eixe mateix any la Confederació Empresarial
Valenciana la contractà com a màxima responsable del seu gabinet de
premsa. Llicenciada en Ciències Polítiques per la Facultat de Ciències
Econòmiques de la Universitat de València i va realitzar els estudis de
Ciències de la Informació en la Facultat corresponent de la Universitat
Complutense de Madrid. Aquest matí, 23 de novembre, ha mort en un hotel
de Madrid en plena investigació per blanqueig de capitals del Partit
Popular.
Va ser copromotora i cofundadora, el 1976,
d'Aliança Popular al País Valencià, membre del Comitè Executiu Nacional
des de 1983 i membre del Comitè de les Regions de la Unió Europea. El
seu primer càrrec electe va arribar el 1983 com a diputada a les Corts
Valencianes, legislatura en què va ocupar el lloc de portaveu adjunta
del grup parlamentari popular. El 1987 va ser reelegida com a diputada
de les Corts Valencianes, assumint les funcions de presidenta del grup
parlamentari del Partit Popular. Va ser escollida alcaldessa de
València el 5 de juliol de 1991 amb el suport d'Unió Valenciana, ja que
el PP va obtenir 9 regidors, front als 13 del PSPV, els 8 regionalistes i
els 3 d'Esquerra Unida, per la qual cosa van fer un govern de coalició
de centredreta. Va ser reelegida en les convocatòries electorals de
1995, 1999, 2003 en les quals va aconseguir majoria absoluta, a més de
guanyar en tots els barris de València; en les eleccions municipals de
2007 va trencar el seu sostre electoral, augmentant els regidors fins a
21 (56,67% dels vots) per al PP i tan sols 12 per al PSPV, quedant sense
representació per primera vegada en la història de la democràcia EUPV. A
les eleccions municipals de 2011, Rita Barberà va tornar a revalidar la
majoria absoluta, però va perdre un regidor front a una oposició més
diversa, ja que aquesta estava formada, a més del PSPV, per Compromís
(que va entrar per primera vegada al consistori) i per Esquerra Unida
del País Valencià (que va tornar a obtenir representació). A les
eleccions municipals del 2015 va perdre la majoria absoluta i el seu
partit va caure de 22 a només 10 regidors [Rodríguez, Tere «El País
Valencià gira full i posa fi a l'hegemonia del PP». El Punt Avui, 25
maig del 2015. «La coalició Compromís, de Mónica Oltra, lidera el canvi
polític després de vint anys de governs conservadors. El partit
d'Alberto Fabra té molt difícil governar, fins i tot amb el suport de
C's.»].
Filla d’un destacat propagandista falangista
El seu pare, José Barberà, va néixer a València
en 1915. Primer, va estar al diari El Tradicionalista [«José Barberá,
periodista y padre de la alcaldesa de Valencia», El País (6 d’octubre de
1993)] i fou corresponsal a Roma de El Siglo Futuro [Salvador Barber
(2009). Rita Barberá: la dama de rojo de la España azul, Esfera de los
Libros, p. 28]. Militant falangista [María Pareja Olcina (2013). El
periódico Mediterráneo durante la transición española (1975-1982),
Universidad Jaume I, p. 300], amb la victòria militar franquista en 1940
es nomenat director de El Correo Gallego, periòdic que dirigí durant
una dècada. Posteriorment dirigí els diaris Jornada [Amparo Ayora del
Olmo (2005). José Luis Aguirre, un escritor "del medio siglo",
Institució Alfons el Magnànim, p. 13; Enric Bordería Ortiz (2000). La
prensa durante el franquismo, Fundación Universitaria San Pablo, p. 77] i
Levante [María Pareja Olcina (2013)], ambdós de la Cadena de Premsa del
Movimiento Nacional, el partit únic franquista. A més, tambié dirigí la
Hoja del Lunes de València i fou president de la Asociación de la
Prensa de València durant trenta anys [El País (6 d’octubre de 1993;
Salvador Barber (2009]. Va ser Premio Nacional de Periodismo ‘Jaime
Balmes’ [El País (6 d’octubre de 1993)]. Va morir el 1993.
Episodis controvertits i les xifres astronòmiques de diners
Els episodis controvertits i les xifres
astronòmiques de diners han estat una constant en la trajectòria
política d'aquesta valenciana. Algunes d'elles:
156.000 euros bruts és el sou que va percebre
Rita Barberá l’any 2013. Ni Artur Mas (144.000 euros bruts), ni Mariano
Rajoy (78.185,04 euros bruts) ni Alberto Fabra (50.513,95 euros bruts),
tres dels càrrecs polítics més ben pagats, van aconseguir superar el sou
de l’alcaldessa de València aquell any. Barberá va esdevenir el càrrec
públic més ben pagat.
800 milions d’euros és el deute que va deixar el
govern de Barberá, segons dades de la Plataforma Ciutadana del Deute. La
Ciutat de les Ciències i les Arts, la Copa Amèrica, el circuit de F1,
un mundial de vela o la visita del Papa són algunes de les activitats
que el govern del PP va finançar amb diners públics per "posar València
al mapa" i que han acabat generant un deute públic enorme.
24 anys és el temps que Rita Barberá va ser
alcaldessa dels gairebé 800.000 habitants de València. Les municipals de
2015 van suposar la fi de l’hegemonia del Partit Popular al consistori
de la capital del Túria i l’inici d’una nova etapa amb Joan Ribó, de
Compromís, al capdavant. Després de gairebé un quart de segle, hi va
haver canvi de color al govern municipal.
2.577.415 visualitzacions té el vídeo del
#caloret de Rita Barberá que va penjar l’usuari Iván Lagarto després que
l'alcaldessa intentés traslladar unes paraules en valencià per donar el
tret de sortida a les falles de l’any 2015. Va dir alguna cosa com:
"vos anime a que degeim, dehem passar el fred del verano, el de l'hivern
i boquem el caloret faller". El discurs era incoherent i amb un nivell
de valencià deficient. L'etiqueta #caloret va revolucionar les xarxes
socials.
3 de març de 2015 és una de les dates que
passarà, per amarga, a la història de la política del País Valencià.
Aquell dia, durant la mascletada de les falles, Barberá va dirigir un
gest de mofa a les protestes del moviment Intifalla, que lluitava pel
reconeixement de les víctimes de l’accident del metro. Els manifestants
exigien responsabilitats polítiques per una tragèdia que va causar 42
morts i gairebé una cinquantena de ferits.
278.000 euros és la despesa que va efectuar
Barberà en àpats, hotels i viatges durant la seva última legislatura. Va
ser Compromís qui va fer públiques les 466 factures corresponents a
aquests costos derivats de la representació de l'alcaldia de València.
L’episodi no va trigar en ser conegut com #RitaLeaks.
23.661 víctimes del franquisme hi ha enterrades a
les fosses comunes del cementiri de València sobre les quals
l’Ajuntament va col·locar un monòlit en record als feixistes. Hi van
incriure: "a tots els que van donar la vida per l’Espanya que creien
millor”. Malgrat que el Fòrum de la Memòria del País Valencià va
realitzar diverses accions en contra de la ubicació, el consistori de
Rita Barberá va tirar pel dret i va plantar el monòlit de la discòrdia
que posa al mateix nivell botxins i víctimes damunt la fossa comuna.
Gestos burlescos de Barberá a familiars dels 43 morts en l'accident del metro de València
En el decurs d’una concentració davant
l’ajuntament de València en suport als familiars de les 43 víctimes per
l’accident del metro de la ciutat el 2006. En un vídeo s’hi poden veure
manifestants indignats al crit de “Vull responsables, ni una dimissió!”.
Mentrestant, Rita Barberá se’ls mira somrient i els fa gestos per
indica que és ella qui mana i es riu d’ells posant-se una mà oberta
tocant la punta del seu nas. L’autèntica Rita.
Joan Botella diu “filla de puta” al regidor de la CUP Josep Garganté
El professor de la UAB Joan Botella ha insultat
el regidor de Barcelona per la CUP Josep Garganté amb un comentari al
seu facebook on es pot llegir “Garganté, mira’m als ulls i escolta: FILL
DE PUTA. I quan vulguis quedem pel carrer i en parlem.” El comentari de
Botella ha estat fet poc desprès que el mitjans publiquessin la
informació que un tweet de Garganté vinculava la mort d'Ernest Lluch amb
la relació del PSOE amb els GAL. Joan Botella Corral és un catedràtic
de ciència política de la Universitat Autònoma de Barcelona molt proper a
l'unionisme que l’any 2014 va participar en un acte de Societat Civil
Catalana presentat per Josep Ramon Bosch, el qual aquest any ha estat
jutjat per proferir amenaces i insults a independentistes per les xarxes
socials.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada