Declaració del Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya
Aquest dijous 24 de novembre hi haurà una reunió
entre el govern, les organitzacions de la patronal i els sindicats CCOO i
UGT. El punt a tractar és, segons ha transcendit, negociar la “pau
social”. Entre bambolines, no obstant, hi ha més punts a sobre la taula.
Les organitzacions empresarials ja han reclamat la necessitat d’una
nova reforma laboral. Igualment, grans corporacions financeres i de les
assegurances han començat a promoure una campanya mediàtica per preparar
el terreny d’una nova reforma de les pensions. Volen aprofundir la que,
els mateixos agents, van pactar el gener de l’any 2011 en aquella
ocasió sota l’empara del govern Zapatero del PSOE.
L’experiència ens diu que massa vegades
d’aquestes trobades en surten acords altament lesius pels interessos de
la classe treballadora, de la majoria de la població. En el passat hem
vist reiteradament com sota l’excusa de la pau social hem anat deixant
drets i conquestes a la cuneta de la història: ara les empreses poden
acomiadar lliurement (com a molt pagant indemnitzacions cada cop més
petites), poden disposar força lliurement d’una part de la nostra
jornada laboral fent-nos treballar fora d’horari, ens poden fer
treballar en tasques per sobre la qualificació del nostre contracte... i
un llarg etcètera.
I, en el nom de la pau social, també hem vist com
ara cal treballar més que fa 6 anys per accedir a una pensió complerta i
com l’allargament de les bases reguladores fa baixar unes pensions que,
d’entrada, ja són de les més baixes de la UE. Totes aquestes
concessions fetes, sempre, en nom d’una pau social que només beneficia
als de dalt, als propietaris del capital.
Ara mateix sembla que una propera presa d’aquest
capitalisme tant voraç en drets i beneficis és el que queden de les
pensions públiques, ja retallades durant el pensionazo de 2011. De fet,
avui en dia l’Estat espanyol dedica només el 10,5% del seu PIB al
pagament de pensions i es calcula que el cost màxim previst pel 2050
serà del 12,5%. En contrast, aquest any, països com Itàlia hi dediquen
un 15,8% del seu PIB, Grècia (14,5%), França (13,8%), Àustria (13,2%) o
Portugal (13%).
No obstant, la premsa liberal ja fa setmanes que
planteja que les pensions públiques són insostenibles. I argumenten que
el govern del PP acabarà d’esgotar el proper any 2017 els 66.800 milions
d’euros de superàvit acumulat que es va trobar el 2011. En canvi, de
manera intencional n’amaguen les causes. Una d’elles és la reducció
salarial de la classe treballadora provocada per la reforma laboral del
2012 (cobrem menys, cotitzem menys) tant aplaudida per les
organitzacions empresarials. Una altra prové dels milions d’hores extres
no pagades que, segons les pròpies estadístiques oficials, ja superen a
les pagades.
Altres causes que fan buidar la caixa de les
pensions són el pagament de múltiples subvencions a empresaris (al
voltant de 21.000 milions) i les diferents reduccions de cotitzacions
socials d’empreses (1500 milions). En definitiva, el govern ha
transferit una gran quantitat de recursos públics als empresaris i,
alhora, ha creat una imatge catastrofista de la insostenibilitat del
sistema públic de pensions que legitimi un nou atac. Maten, així, dos
ocells d’un sol tret.
Les alternatives per millorar el sistema de
pensions actual en benefici de la gran majoria de la població n’hi ha i
moltes. Per començar, un increment dels salaris tant retallats els
darrers anys junt amb la cotització de totes les hores treballades.
D’altra banda, una reducció de la jornada laboral que permeti
incrementar la població amb feina. A banda d’eliminar les subvencions
públiques als empresaris i les bonificacions a la contractació, també es
pot obrir el debat de si convé traslladar el pagament de les pensions
als Pressupostos Generals de l’Estat.
Cap d’aquestes solucions comporta retallar unes
pensions que, els i les treballadores sabem molt bé, actualment són molt
baixes. Ni tampoc comporta haver de recórrer a plans de pensions
privats, la finalitat dels quals és enriquir a les empreses financeres.
A la CGT no ens empassem les seves mentides.
Creiem que en pocs mesos ens trobarem amb una nova agressió contra els
nostres drets i cal preparar-ne l’acció col·lectiva des d’avui mateix.
Fem una crida a les diverses organitzacions
catalanes, moviments socials i sindicats no pactistes per analitzar
degudament la situació i iniciar els procesos d’informació i construcció
d’una resposta conjunta com a classe.
Ens volen en shock, però ens trobaran preparades. Organitzem la resposta.
Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada