L’octubre
de 1971 els joves Gérard, Rous, Laurent, Paulo, Richard, Pierre, René i
Patrick van establir la històrica comunitat rural a tocar la frontera,
dalt del Pirineu, al mas les Carboneres, amb 276 hectàrees de terreny al
terme de Riunoguers
Paul Gérard:
El
23 de novembre de 1945 neix a Cuers (Var,Occitània) l’anarquista,
anarcosindicalista i comunitari llibertari rural Paul Gérard.
Treballador
de La Poste (PTT) al barri 18è de Paris (Illa de França) i militant
anarquista estava afiliat a la Unió Local parisenca de la CNT francesa
(amb seu carrer Tour d’Auvergne), esdevingué capdavanter del moviment
comunitari rural al Pirineu nord-català quan el setembre de 1969 decidí
deixar de ser un treballador assalariat i parlà amb l’estudiant
anarquista de Cànoes (Rosselló) Alain Rous, el qual estudiava a la
Universitat de la Sorbonne, a fi de crear una comunitat a la Catalunya
Nord, fart de manifestacions militantistes i enfrontament amb maoistes,
trotskistes i stalinistes del PCF, com diu ell mateix volia “viure ara
mateix l’Anarquia”.
Així,
quan feia de carter del barri a París va decidir rebutjar la societat
de l’espectacle capitalista i el seu consum --tot buscant la manera de
viure que tot això genera-- una vegada es va patir la derrota després de
les jornades d’ocupacions de maig i juny de 1968. El fet de que el
proletariat francès l’estiu de 1968 rebutgi fer la revolució social a
canvi d’unes millores salarials aconseguides pel sindicalisme
d’integració al Capital que liderava la CGT a través dels stalinistes
del PCF fa que Paul Gérard i molts altres joves optin primer per
defensar l’anarcosindicalisme i seguidament la construcció d’una
alternativa comunitària de caire rural sigui practicant l’agricultura i
la ramaderia a petita escala o amb creacions artístiques. Es tractava de
rebutjar les agressions fruit del model de producció capitalista, les
practiques del joc polític institucional burgès i parlamentari
electoralista, fins i tot de les extremes esquerres del Capital, al
contrari, practiquen en comunitat l’autogestió col·lectiva i d’economia
solidària en el dia a dia, de forma compartida i com acció directa
col·lectivista que sigui un referent propi del moviment llibertari. De
fet es tracta d’unes pràctiques llibertàries encara que a diferència de
l’anarquista Paul Gérard hi hagi joves comunitaris que tot practicant
l’autogestió en el dia a dia no es consirin pròpiament anarquistes o
anarcosindicalistes. Una comunitat llibertària o alternativa
autogestionària post Maig 68 consisteix en un col·lectiu social
jovenívol europeu que intenta actuar tot salvaguardant uns valors
culturals i econòmics propis en un context geogràfic i sociològic molt
determinat que es desenvolupa en el marc de rebel·lia contra el sistema
capitalista i la seva societat, essent una proposta ferma vers una altra
forma de vida col·lectiva que sigui una alternativa individual i de
grup estructurada de canvi en el món on s’ha de viure. La primera
comunitat rural de la Catalunya Nord va néixer l’any 1968 a Òpul
(Perellós, Rosselló).
Alain
Rous, amb l’ajuda de Laurent, va buscar un mas adient per fer la
comunitat. S’afiliaren a la Unió Local de la CNT francesa a Perpinyà
(Rosselló), que animava el militant anarquista de Terrassa, exiliat i
passador de frontera, Josep Sangeni, i durant les vacances d’agost de
1970 Gérard amb Rous visitaren la comunitat de Villeneuve del Bosc
(Arièja, Migdia Pirineu, Occitània), creada l’any 1969. L’abril de 1971
Gérard abandonà París per anar a viure a la comunitat rural del mas
Llec, a Vilafranca de Conflent, que connectà a través d’un escrit al
butlletí ‘C’, publicada pels comunitaris de H. Falligand. Al mas hi van
viure durant uns mesos Gérard, dues minyones de Perpinyà menors d’edat i
dos nois més. La Gendarmeria va fer la vida impossible a la comunitat a
causa d’haver-hi les dues perpinyanenques menors d’edat segons les
lleis franceses. Els controls policials eren incessants. Aleshores, el
grup va connectar a l’Aude amb l’anarquista i comunitari Richard Ibáñez,
germà del cantant Paco Ibáñez. Amb Richard Ibáñez el grup va participar
l’agost de 1971 en una trobada de comunitats celebrada al poble
comunitari que s’havia creat aquell any a Frayssinous, a Reborguil
(Avairon, Migdia Pirineu, Occitània) --legalitzat el 1988--, que va
aplegar unes dues-centes persones durant una setmana. La meitat de la
gent representava una vintena de comunitats cosa que va dificultar el
debat, però es va poder tractar de les experiències a nivell econòmic i
de projecció política en cada cas, tot establint-se contactes entre
comunitats de l’Aude i l’Arièja. Aleshores, Paul Gérard va publicar el 2
de setembre de 1971, redactat conjuntament amb Alain Rous, un article
al setmanari de la CNT-AIT ‘LE COMBAT SYNDICALISTE’ (‘Fomation d’une
communauté agricole anarchiste’) on s’establia que els cultius havien de
produir aliments naturals i sans, utilitzant adobs de femer animal en
comptes de química; cria de cabres per elaborar formatge amb la llet,
gallines pels ous i ruscos d’abelles per obtenir la mel; artesanat:
fusta, ferro i teixits. Encara no es volia l’autarquia es rebutjava el
circuit comercial cos que obligava haver una diversitat d’aliments en
comptes del monocultiu. L’excedent destinat a un intercanvi amb altres
comunitats rurals --i també amb anarquistes urbans-- i mitjançant el
troc amb agricultors de la comarca. Políticament calia una projecció
anarquista al fer difusió a l’explicar la vida en la comunitat en
publicacions pròpies; reforçar els lligams amb les activitas anarquistes
de la comarca; biblioteca comunitària de caire polític; activitats
culturals (poesia, música, teatre) en una orientació revolucionària;
escola lliure inspirada en Summerhill i nous mètodes d’ensenyament
infantil; en un major abast, xerrades debat al pobles i ciutat sobre
qüestions agrícoles i polítiques.
L’octubre
de 1971 els joves Gérard, Rous, Laurent, Paulo, Richard, Pierre, René i
Patrick van establir la històrica comunitat rural a tocar la frontera,
dalt del Pirineu, al mas les Carboneres, amb 276 hectàrees de terreny al
terme de Riunoguers, un antic municipi francès a la Catalunya Nord
creat el 1790 i fronterer amb Agullana i la Jonquera (Alt Empordà) que
l’any 1972 va ser annexionat a Morellàs i les Illes (Vallespir). Arran
d’un article a la revista ‘ACTUEL’ s’hi van afegir les joves Jeanine,
Annie, Armelle i el seu nen, Collete i Doris.
El
maig de 1972 hi va haver una segona reunió de comunitats rurals a
Gourgas (Cévennes, Occitània) en que va decidir una major coordinació.
Després d’un article a ‘PARIS-MATCH’ a partir de juliol de 1972 va
passar molta gent per les Carboneres. La Unió Local de la CNT francesa
de Perpinyà col·laborava amb la comunitat.
L’octubre
de 1973 es va aconseguir un ramat de cabres a les Carboners a cura de
Gérard, Richard, Jean-Pierre, Colette, Doris i Ria. També s’instal·là un
taller d’ebenisteria a cura de Richard. Paco Ibáñez va fer un recital a
Perpinyà a fi de recollir diners pel taller comunitari de les
Carboneres. El 1974 en el marc del resorgiment amb empenta del moviment
llibertari al Principat de Catalunya en el franquisme tardà es presentà
la policia espanyola a les Carboneres. Aleshores les Carboneres eren
vigilades pel franquisme com a lloc d’ajuda al moviment llibertari
peninsular. El novembre de 1975 la policia francesa de duanes va fer un
registre al mas amb el pretext de cercar ampolles de licor de contraban.
Aquell
temps s’havia format a Perpinyà un grup d’afinitat anarquista,
‘Tramuntana’, amb Josep Sangenis, Helios Molina, Paul Gérard,
Jean-Pierre, Valentina Escudero, Miquel-Dídac Piñero i altres joves, el
qual des de 1972 mantenia relació militant amb Sangenis i Molina. El
grup es reunia en el local de la CNT-AIT a Perpinyà.
L’abril
de 1977 hi ha una nova experiència comunitària a les Carboneres entre
Paul Gérard, Chistine, Nando i Fabrice. El setembre d’aquest any s’hi
afegeixen Coral (membre del CRA, Collectif Reseau Alternative) i Karen.
El setembre de 1979 hi ha un nou registre policial al mas, aquesta
vegada de la Gendarmeria del Portús (Vallespir) cercant planes de
cànnabis. Les Carboneres s’havien adherit a la xarxa del CRA per
redactar el llibre de llocs d’acollida alternativa,’La Peste gagne les
gran psy’. Les Carboneres organitzà el setembre de 1985 una trobada
europea de comunitats a Chadenac (Alt Loira, Alvèrnia Roine Alps) on
també hi participa un representant dels kibboutz d’Israel. El gener de
1986, Gérard elabora el darrer número del butlletí ‘INTERNATIONAL
COMMUNES NETWORK’. L’agost de 1986 Luc s’incorpora a les Carboneres.
Segueixen les activitats fins a l’any 2002, quan el mas canvia de
propietat.
Paul
Gérard continua col·laborant amb l’anarcosindicalisme de la Catalunya
Nord i viu a Perpinyà. El 2016, conjuntament amb Jean-Pierre Bonnel,
perpinyanenc professor de Lletres, escriptor i blocaire, publica un
assaig històric sobre comunitats llibertaries agrícoles i artístiques a
la Catalunya Nord entre 1968 i 2002, amb el títol ‘Les communautés
libertaires agricoles et artistiques en pays catalan 1970-2000’, editat
per Éditions Trabucaire. Participa activament en presentacions del
llibre en diverses poblacions. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada