Internat
al camp d'Agde fins al 30 d'agost de 1939, el desembre de 1939 treballà
com a veremador a Quarante i després serà internat al camp de Sant
Cebrià de Rosselló.
Marxarà a finals de 1940 a Marsella, on intentarà
sense èxit embarcar cap a Mèxic.
Jesús
Guillén Bertolín (Guillembert):
El 31 d'octubre de 1913 neix a Montant
(Alt Millars, País Valencià) el pintor, dissenyador i militant
anarquista Jesús Guillén Bertolín, més conegut com Guillembert. Després
d'estudiar a l'Escola Industrial i sis anys més pintura i decoració a
l'Escola de Belles Arts de Barcelona, comença a il·lustrar revistes
llibertàries com Guerra a la guerra y Solidaridad Obrera.
En
1931 es va adherir a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT),
després a les Joventuts Llibertàries i va participar a l'Ateneu
Llibertari de la Concòrdia de Barcelona.
En
juliol de 1936 va prendre part en els combats enquadrat en el Comitè
Revolucionari de les Corts, del qual serà secretari en 1937, i després
dels fets de Maig del 37 marxarà al front d'Aragó integrat en la 26
Divisió (ex Columna Durruti). Ferit a Monte Oscuro (Perdiguera,
Monegros, Saragossa, Aragó), es recupera en un hospital barceloní abans
de partir al front de Madrid en la 28 Divisió, a Terol el desembre de
1937 i a Extremadura el març de 1939, d'on arribarà a l’exili amb
dificultats --via Villajoyosa, València i Barcelona--, per a ser
internat al camp d'Agde (Eurau, Llenguadoc, Occitània), fins al 30
d'agost de 1939.
El
desembre de 1939 treballarà com a veremador a Cranta (Eurau,
Llenguadoc, Occitània) i després serà internat al camp de Sant Cebrià de
Rosselló (Catalunya Nord). Marxarà a finals de 1940 a Marsella, on
intentarà sense èxit embarcar cap a Mèxic. Aleshores participarà en la
reorganització del Moviment Llibertari en l'exili a Bram (Aude,
Llenguadoc, Occitània), i en la resistència contra l'ocupació nazi.
Lligat
amb la militant anarcofeminista Sara Berenguer i instal·lat a Besiers
(Erau, Llenguadoc, Occitània), col·laborarà després de l'Alliberament en
la premsa llibertària (Ruta, Solidaridad, etc.). Va realitzar els
dibuixos de nombrosos llibres i fullets, però sense deixar d'ajudar els
companys en la lluita clandestina contra el règim franquista
procurant-hi documentació falsa. Fou detingut en 1963 per les seves
activitats militants en Defensa Interior. Exclòs amb Sara Berenguer de
la CNT-AIT a l’exili en el Congrés de Montpeller de 1965 continuar amb
la militància llibertària en els Grups de Presència Confederal, dels
quals va ser membre del secretariat d'Acracio Ruiz en 1973.
Després
del V Congrés de la CNT-AIT el desembre de 1979 a Madrid s’afilià en
les agrupacions exteriors de la Confederació General del Treball (CGT).
Jesús Guillén i Sara Berenguer seran, entre altres, els organitzadors de
l'exposició en el 50è aniversari de l'inici de la Revolució espanyola
organitzada per la Colònia Espanyola de Besiers el 1986.
Va
ser autor de dibuixos; cartells; portades de llibres d'Alaiz, Víctor
García, Faure, Gori, etc.; capçaleres i il·lustracions de la premsa
exiliada (Boletín Interior FIJL, CNT, Mujeres Libres, Ruta, Solidaridad
Obrera); i escrits en Frente Libertario, Mujeres Libres, Ruta (Caracas),
Tribuna Confederal y Libertaria, etc.
Guillembert
va morir el 20 d'agost de 1999 a Montadin, a prop de Besiers. Era germà
de la militant anarcofeminista Conchita Guillén.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada