Nord-est Llibertari: Els correbous de Vidreres en la corda fluixa després de l’abolició a Roses, Olot i Torroella de Montgrí

dijous, 1 de setembre del 2016

Els correbous de Vidreres en la corda fluixa després de l’abolició a Roses, Olot i Torroella de Montgrí

La revista municipal publica un article en desacord amb la celebració de les vaquetes

Una escultura al correbous a Vidreres, amb la plaça de braus al fons, on tindrà lloc l'activitat taurina

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 01/09/2016
Vidreres (La Selva).-

L'alcalde de Vidreres, Jordi Camps Vicente

Llegim a la premsa convencional que al municipi de Vidreres (la Selva) hi haurà dissabte i diumenge, a partir de les cinc de la tarda, els correbous. A més, diumenge, a les vuit del matí, tindrà lloc l´encierro. L’activitat taurina a la localitat selvatana no s’ha vist afectada aquest any per l’onada que ha posat fi als correbous i vaquetes als municipis d’Olot (la Garrotxa), Roses (Alt Empordà) i Torroella de Montgrí (Baix Ter, Baix Empordà) --si bé les vaquetes de Torroella es van acabar celebrant, però per darrera vegada, segons l’alcalde per ERC, Josep Maria Rufí--, però és l’objectiu que el moviment social per abolir la tauromàquia s’ha marcat per al proper any. De moment, però, la revista municipal de Vidreres, ‘El Rec Clar’, ha publicat un article en contra l’activitat taurina i apunta que el municipi «és, lamentablement, l’últim poble de les comarques gironines que mantindrà unes "celebracions" tan qüestionables». L’article el signa la Plataforma Vidreres Animalista. De fet, l’alcalde per CiU, Jordi Camps Vicente --president delegat de la Xarxa Local de Municipis (XALOC)--, té interès de conèixer qui hi ha en aquesta plataforma que s’oposa a l’activitat taurina –l’aprovació en un ple municipal de la celebració del correbous aquest any va tenir 12 vots a favor i un en contra, el del regidor del PSC Francesc Jesús Becerra-- a Vidreres.
La coordinadora del Partit Animalista (PACMA) a la circumscripció de Girona, Pilar Ferrándiz, va concretar ahir que han estat en contacte amb les persones que pertanyent a aquesta plataforma ciutadana de Vidreres, que s’ha de registrar properament en el registre d’entitats de l’Ajuntament vidrerenc, i a la qual donaran suport. En tot cas, la campanya perquè Vidreres no tingui correbous es plantejarà de cara a l’any que ve, va afegir la representant del PACMA.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...