Nord-est Llibertari: De la Rosa júnior “es confessa” sobre la gran operació d'Oleguer Pujol Ferrusola

dijous, 1 de setembre del 2016

De la Rosa júnior “es confessa” sobre la gran operació d'Oleguer Pujol Ferrusola

Oleguer Pujol Ferrusola

Ha comunicat al jutge Pedraz que va facilitar la participació en aquella compravenda, de la qual desvincula al seu pare i la seva germana

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 01/09/2016
Queralbs (Ripollès).-

Segons EL TRIANGLE Javier de la Rosa Misol, fill del financer Javier de la Rosa, ha admès en un escrit enviat al jutge de l'Audiència Nacional espanyola Santiago Pedraz el fet d'haver exercit de mitjancer en la macrooperació de compravenda de més d'un miler d'oficines del Banc Santander, per la qual s'investiga Oleguer Pujol Ferrusola, i que va proposar a aquest mateix fill de l'expresident de la Generalitat la possibilitat d'accedir a l'operació.
De la Rosa junior ha comunicat per escrit a l'Audiència Nacional que està preocupat perquè la Fiscalia va demanar que fos imputat en el cas d'Oleguer Pujol. En el citat document diu que va participar en l'operació de les oficines del Santander, el 2007, prestant els seus serveis professionals, i que va obrir la porta a Oleguer Pujol i també al soci d'aquest, Luis Iglesias, amb els quals, relata, ja havia compartit operacions immobiliàries anteriorment.
Javier de la Rosa Misol xifra els seus guanys amb aquesta operació en 2,6 milions, un 0,12% del valor total de l'operació i els fons provenen del fons Sun Capital Partners. De la Rosa júnior, d'altra banda, nega que el seu pare s'hagués beneficiat de l'operació, de la qual també desvincula la seva germana Gabriela.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...