Nord-est Llibertari: MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 31 d'agost de 1901 neix a El Ordial l'anarcosindicalista Ramón Domingo

dimecres, 31 d’agost del 2016

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 31 d'agost de 1901 neix a El Ordial l'anarcosindicalista Ramón Domingo

Camp de concentració d'Argelers

En la Retirada de 1939 s'exilià a la Catalunya Nord i patí els camps de concentració d'Argelers de la Marenda i de Barcarès. Després passà a una Companyia de Treballadors Estrangers destinada a l'arsenal de Brest, del qual pogué fugir a Tours.
Fou un gran propagandista anarquista --es dedicava a vendre la premsa del moviment per carrers i mercats-- i lector cultivat.

Ramón Domingo:
El 31 d'agost de 1901 neix a El Ordial (Serra Nord - Sigüenza, Guadalajara, Castella la Nova) l'anarcosindicalista Ramón Domingo. Quan tenia 17 anys emigrà a Barcelona a la recerca de feina.
A Barcelona s'adherí al moviment anarquista, s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT) i en 1919 participà en la vaga de «La Canadenca», fet pel qual va ser empresonat a la presó Model de Barcelona.
En 1923, durant la dictadura de Primo de Rivera, va passar a l’hexàgon francès, on va fer feina en la verema.
En 1933 retornà a El Ordial per treballar a les terres familiars i obrí una biblioteca, que posteriorment fou cremada per les tropes franquistes durant la guerra.
En 1936 s'afegí a les milícies confederals que marxaren cap a Aragó des de Cogolludo (Serra Nord de Guadalajara, Castella la Nova) i Cifuentes (la Alcarria, Guadalajara, Castella la Nova); més tard lluità enquadrat en el 43 Batalló.
Amb el triomf militar franquista al Principat de Catalunya, s'exilià a la Catalunya Nord i patí els camps de concentració d'Argelers de la Marenda i de Barcarès, al Rosselló. Després passà a una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) destinada a l'arsenal de Brest (Finisterre, Bretanya), del qual pogué fugir a Tours (Indre i Loira, Centre - Vall del Loira).
Des del 5 de gener de 1942 milità en la Federació Local de la CNT-AIT de l'Exili de Tours. Després passà a viure a la regió parisenca. Fou un gran propagandista anarquista --es dedicava a vendre la premsa del moviment per carrers i mercats-- i lector cultivat de manera autodidacta --l'Encyclopédie Anarchiste, de Sébastien Faure, i L'homme et la terre, d'Élisée Reclus, van ser els seus llibres de capçalera--.
Ramón Domingo va morir el 16 de juny de 1995 a Montreuil (Illa de França) i fou incinerat el 23 de juny al cementiri parisenc de Père Lachaise.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...