Els vaixells d'Argo Maris tenen una sofisticada tecnologia.
El setembre de 2013 la nau ja va ser intervinguda per espoli arqueològic en el fons marí.
En aquella operació contra l'espoli del mar van ser detingudes deu persones després de trobar-los peces arqueològiques.
L'operació es va dur a terme a la Costa Brava i a Menorca.
L’Escala/Roses/Cadaqués (Alt Empordà).-
Des de mitjans d’agost s’ha vist ancorat en diversos indrets del golf de Roses, com ara a l’alçada de les Planasses i el Salpatx de l’Escala o davant Montjoi de Roses, i Cap de Creus la nau Bon Pigall, de 23,8 metre, està equipada d'un robot amb capacitat per arribar fins als 3.000 metres de profunditat per explorar el fons marí. On s’han observat els treballs submarins del vaixell sofisticat justament hi ha embarcacions de valor arqueològic desenterrades en el decurs del temporal de llevant del dia de Sant Esteve de 2008, que solament a l’entorn de les platges de Sant Pere Pescador i Empúries i fins a Montgó, a l’Escala, n’hi ha més de dues-centes. Cap de Creus és un altre cementiri marí d’embarcacions d’alt valor arqueològic.
El setmanari de Figueres HORA NOVA ha destapat aquesta setmana la presència de nou de Bon Pigall al litoral tot recordant-nos l’operació contra Argo Marís per espolí marí de setembre de 2013. A partir d’aquesta alerta i per observacions pròpies de corresponsals de TRAMUNTANA VERMELLA MAIL a l’Empordà avui presentem aquesta crònica d’urgència.
Els vaixells d'Argo Maris tenen una sofisticada tecnologia
Amb motiu de les detencions contra la fundació Argo Maris durant el setembre de 2013 la premsa convencional del país va destacar el fet que els vaixells de la fundació Argo Maris disposen d'una sofisticada tecnologia “que l'administració no pot ni somiar de tenir”, segons reconeixen fonts dels serveis arqueològics de la Generalitat.
L'embarcació Bon Geni, de 18 metres d'eslora i amarrada a Mataró, i la Bon Pigall, de 23,8 metres i situada normalment al port de Roses, disposen de l'ajut d'un robot amb capacitat per arribar fins als 3.000 metres de profunditat per explorar el fons marí.
Tot i que ara Argo Maris apareix com el centre d'una xarxa d'espoliadors el comandant de la Guàrdia Civil Jesús Galvez el setembre de 2013 va explicar que la fundació també mantenia una activitat legal i que en ocasions havia col·laborat amb l'administració.
Contra la Llei 16/85 de patrimoni
Fent un repàs del currículum de la fundació a les hemeroteques, es pot comprovar que el 2008 es va difondre que, mentre feia unes prospeccions per al departament de geologia de la Universitat de Barcelona per buscar colònies de coral blanc a les illes balears, el Bon Pigall va localitzar un derelicte del segle XVIII a la costa nord de Menorca, a prop de la població de Fornells. En el moment de la troballa, el president d'Argo Maris va declarar que es posarien en contacte amb el consell insular per acordar les actuacions que s'havien de fer. Segons la Guàrdia Civil, però, la gent de la fundació Argo Maris va decidir traspassar la línia de la legalitat i començar a extreure peces submarines pel seu compte. És a dir, delinquir. La Llei 16/85 de patrimoni històric prohibeix expressament la recerca sense autorització de restes arqueològiques i també estableix que les peces arqueològiques que siguin trobades de manera casual han de ser portades immediatament a les autoritats que tenen competència en la conservació dels béns patrimonials. El comandant de la Guàrdia Civil Jesús Gálvez amb motiu de les detencions de 2013 va destacar que tothom té l'obligació d'entregar les peces que s’hagin pogut trobar encara que sigui per casualitat. Algun dels detinguts en l'operació de 2013 aleshores van anunciar que “en el seu moment” donaran les explicacions per aclarir l'afer.
El 2013 la nau ja va ser intervinguda per espoli arqueològic en el fons marí
El setembre de 2013, una operació de la Guàrdia Civil denominada Circinus (del nom llatí d'un compàs marí per a la navegació) va acabar amb el comís de prop de dues-centes peces arqueològiques extretes del fons del mar, la detenció de 10 persones i la imputació de dues més acusades dels delictes de danys al patrimoni cultural, furt, apropiació indeguda i falsificació. Es van immobilitzat temporalment, a més, dues embarcacions: el Bon Geni i el Bon Pigall, de la fundació Argo Maris, amb seu a Terrassa i dedicada a l'exploració i la investigació submarina.
Una investigació dirigida pel Jutjat núm.1 de la Bisbal d’Empordà
La investigació va començar el juny del 2010 a partir de la denúncia d'un extreballador de la fundació Argo Maris que va indicar que des de la fundació extreien peces arqueològiques i les repartien fora del control de l'administració, fent cas omís del que marca la legislació, ja que els jaciments arqueològiques són patrimoni cultural. Durant tres anys, la Guàrdia Civil, que va mobilitzar agents de la UCO (unitat central operativa) de Madrid, els GEAS (grup d'especialistes en activitats subaquàtiques) i els serveis marítims de Girona, Barcelona i les Balears, va fer un seguiment de les activitats de la fundació Argo Maris i va arribar a la conclusió que van espoliar jaciments arqueològics marins, alguns dels quals van conèixer a través de la informació de pescadors. Actuaven, doncs, sense permís de les autoritats, i els agents van demanar al jutjat d'instrucció número 1 de la Bisbal d'Empordà, que havia dirigit la investigació, fer 14 escorcolls a domicilis, empreses i locals on es guardaven les peces espoliades.
Els registres es van efectuar el 17 de setembre a la seu de la fundació Argo Maris a Terrassa i a Mataró, i als domicilis i empreses del seu president i fundador, Josep Quera Martí, que fou un dels detinguts juntament amb la seva dona, Neus Abad Soler. També van ser escorcollats els vaixells que utilitza habitualment Argo Maris: El Bon Geni, atracat al port de Mataró i el Bon Pigall, amarrat al port de Roses.
A l’Empordà van inspeccionar uns locals d'un pescador del Port de la Selva, Jordi Bosch Bofill, un dels arrestats per possessió de peces arqueològiques. També es va escorcollar can Mauri, una masia de Regencós que funciona com a casa de turisme rural, on va ser detingut un altre dels implicats: Ramon Raventós Blanc. I a Roses es va registrar un local vinculat a Guillem Xifre Camps, un bussejador que regenta un centre de busseig a l'Escala i que també consta com un dels arrestats per l'espoli submarí.
Van ser imputats, també, un arqueòleg amb domicili a Girona, Xavier Aguelo Mas, i la veïna de Begur María Ángel Gómez Lamana.
La resta d'escorcolls i detencions es van practicar en diverses poblacions de Menorca, ja que va ser en aigües d'aquesta illa on es va suposar que els membres de la fundació Argo Maris van fer moltes de les espoliacions a derelictes submarins.
A la localitat des Mercadal van ser arrestats Fèlix Ripoll Moll, Pere Massó Bachpol (que regentava una immobiliària) i Fernando José Contreras Rodrigo, que havia publicat llibres sobre arqueologia a Menorca. A Maó va ser detingut Domingo Martínez Reynes, i a Barcelona, Sergi Quesada Ardany.
Decomís de més de dues-centes peces arqueològiques romanes, fenícies i altres
Després dels escorcolls als locals vinculats amb els sospitosos, la Guàrdia Civil va decomissar prop de dues-centes peces arqueològiques procedents d'èpoques molt diferents: romanes, fenícies, i també dels segles XVIII i XIX, segons va exposar el 24 de setembre de 2013 el comandant de la UCO, Jesús Gálvez, que es va ocupar de presentar l'operació davant dels mitjans de comunicació a la comandància de la Guàrdia Civil de Girona.
Entre les peces de valor arqueològic que van ser recuperades hi havia un circinus que encara funciona i que va donar nom a l'operació judicial una vegada conclosa.
Àmfores a 50.000 euros de preu de sortida
Segons HORA NOVA les peces arqueològiques tenen el seu valor en el mercat negre i que les àmfores poden tenir un preu de sortida a subhasta de 50.000 euros.
Catalogar les peces i determinar-ne la procedència
Segons la premsa convencional gironina, a partir de finals de setembre de 2013 la Guàrdia Civil va entregar, quan el Jutjat de la Bisbal d‘Empordà ho va disposar, les peces arqueològiques comissades als centres d'arqueologia de Catalunya i les Balears, perquè siguin les arqueòlegs i els arqueòlegs qui faci una anàlisi del material per poder-lo valorar i catalogar, i establir-ne la procedència. Segons va explicar el seu dia el comandant Jesús Gálvez, hi havia un desconeixement de quins jaciments submarins van ser extretes les peces que s’havien comissat en els diferents escorcolls, i tot indicava que els membres de la fundació Argo Maris fins i tot en van localitzar alguns jaciments que no tenen controlats els serveis arqueològics de Catalunya i de les Illes Balears.
Entre el material intervingut hi ha també moltes cartes de navegació, sobretot de les Illes Balears, que podien servir als investigadors per situar els jaciments arqueològics marins que van ser explorats i espoliats per la fundació Argo Maris. Els efectius van comissar, a més, fotografies i enregistraments de vídeo submarins en què es veia com els bussejadors de la fundació Argo Maris treballen en l'extracció del material, i això pot ser una pista fonamental per determinar on es van fer les excavacions submarines i, a partir d'aquí, elaborar un estudi dels vaixells enfonsats dels quals procedien les peces. La Guàrdia Civil va remarcar que els detinguts no tenen antecedents policials per fets de la mateixa índole i de moment no s'havia trobat que tinguessin establert cap canal de venda de les peces al mercat negre, sinó que més aviat les repartien entre els seus amics, coneguts i col·laboradors.
El setembre de 2013 la nau ja va ser intervinguda per espoli arqueològic en el fons marí.
En aquella operació contra l'espoli del mar van ser detingudes deu persones després de trobar-los peces arqueològiques.
L'operació es va dur a terme a la Costa Brava i a Menorca.
 |
| Un cinicus davant d'altres peces arqueològiques recuperades en l'operació cpntra Argo Maris el setembre de 2013 TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 31/08/2016 |
Des de mitjans d’agost s’ha vist ancorat en diversos indrets del golf de Roses, com ara a l’alçada de les Planasses i el Salpatx de l’Escala o davant Montjoi de Roses, i Cap de Creus la nau Bon Pigall, de 23,8 metre, està equipada d'un robot amb capacitat per arribar fins als 3.000 metres de profunditat per explorar el fons marí. On s’han observat els treballs submarins del vaixell sofisticat justament hi ha embarcacions de valor arqueològic desenterrades en el decurs del temporal de llevant del dia de Sant Esteve de 2008, que solament a l’entorn de les platges de Sant Pere Pescador i Empúries i fins a Montgó, a l’Escala, n’hi ha més de dues-centes. Cap de Creus és un altre cementiri marí d’embarcacions d’alt valor arqueològic.
El setmanari de Figueres HORA NOVA ha destapat aquesta setmana la presència de nou de Bon Pigall al litoral tot recordant-nos l’operació contra Argo Marís per espolí marí de setembre de 2013. A partir d’aquesta alerta i per observacions pròpies de corresponsals de TRAMUNTANA VERMELLA MAIL a l’Empordà avui presentem aquesta crònica d’urgència.
Els vaixells d'Argo Maris tenen una sofisticada tecnologia
Amb motiu de les detencions contra la fundació Argo Maris durant el setembre de 2013 la premsa convencional del país va destacar el fet que els vaixells de la fundació Argo Maris disposen d'una sofisticada tecnologia “que l'administració no pot ni somiar de tenir”, segons reconeixen fonts dels serveis arqueològics de la Generalitat.
L'embarcació Bon Geni, de 18 metres d'eslora i amarrada a Mataró, i la Bon Pigall, de 23,8 metres i situada normalment al port de Roses, disposen de l'ajut d'un robot amb capacitat per arribar fins als 3.000 metres de profunditat per explorar el fons marí.
Tot i que ara Argo Maris apareix com el centre d'una xarxa d'espoliadors el comandant de la Guàrdia Civil Jesús Galvez el setembre de 2013 va explicar que la fundació també mantenia una activitat legal i que en ocasions havia col·laborat amb l'administració.
Contra la Llei 16/85 de patrimoni
Fent un repàs del currículum de la fundació a les hemeroteques, es pot comprovar que el 2008 es va difondre que, mentre feia unes prospeccions per al departament de geologia de la Universitat de Barcelona per buscar colònies de coral blanc a les illes balears, el Bon Pigall va localitzar un derelicte del segle XVIII a la costa nord de Menorca, a prop de la població de Fornells. En el moment de la troballa, el president d'Argo Maris va declarar que es posarien en contacte amb el consell insular per acordar les actuacions que s'havien de fer. Segons la Guàrdia Civil, però, la gent de la fundació Argo Maris va decidir traspassar la línia de la legalitat i començar a extreure peces submarines pel seu compte. És a dir, delinquir. La Llei 16/85 de patrimoni històric prohibeix expressament la recerca sense autorització de restes arqueològiques i també estableix que les peces arqueològiques que siguin trobades de manera casual han de ser portades immediatament a les autoritats que tenen competència en la conservació dels béns patrimonials. El comandant de la Guàrdia Civil Jesús Gálvez amb motiu de les detencions de 2013 va destacar que tothom té l'obligació d'entregar les peces que s’hagin pogut trobar encara que sigui per casualitat. Algun dels detinguts en l'operació de 2013 aleshores van anunciar que “en el seu moment” donaran les explicacions per aclarir l'afer.
El 2013 la nau ja va ser intervinguda per espoli arqueològic en el fons marí
El setembre de 2013, una operació de la Guàrdia Civil denominada Circinus (del nom llatí d'un compàs marí per a la navegació) va acabar amb el comís de prop de dues-centes peces arqueològiques extretes del fons del mar, la detenció de 10 persones i la imputació de dues més acusades dels delictes de danys al patrimoni cultural, furt, apropiació indeguda i falsificació. Es van immobilitzat temporalment, a més, dues embarcacions: el Bon Geni i el Bon Pigall, de la fundació Argo Maris, amb seu a Terrassa i dedicada a l'exploració i la investigació submarina.
Una investigació dirigida pel Jutjat núm.1 de la Bisbal d’Empordà
La investigació va començar el juny del 2010 a partir de la denúncia d'un extreballador de la fundació Argo Maris que va indicar que des de la fundació extreien peces arqueològiques i les repartien fora del control de l'administració, fent cas omís del que marca la legislació, ja que els jaciments arqueològiques són patrimoni cultural. Durant tres anys, la Guàrdia Civil, que va mobilitzar agents de la UCO (unitat central operativa) de Madrid, els GEAS (grup d'especialistes en activitats subaquàtiques) i els serveis marítims de Girona, Barcelona i les Balears, va fer un seguiment de les activitats de la fundació Argo Maris i va arribar a la conclusió que van espoliar jaciments arqueològics marins, alguns dels quals van conèixer a través de la informació de pescadors. Actuaven, doncs, sense permís de les autoritats, i els agents van demanar al jutjat d'instrucció número 1 de la Bisbal d'Empordà, que havia dirigit la investigació, fer 14 escorcolls a domicilis, empreses i locals on es guardaven les peces espoliades.
Els registres es van efectuar el 17 de setembre a la seu de la fundació Argo Maris a Terrassa i a Mataró, i als domicilis i empreses del seu president i fundador, Josep Quera Martí, que fou un dels detinguts juntament amb la seva dona, Neus Abad Soler. També van ser escorcollats els vaixells que utilitza habitualment Argo Maris: El Bon Geni, atracat al port de Mataró i el Bon Pigall, amarrat al port de Roses.
A l’Empordà van inspeccionar uns locals d'un pescador del Port de la Selva, Jordi Bosch Bofill, un dels arrestats per possessió de peces arqueològiques. També es va escorcollar can Mauri, una masia de Regencós que funciona com a casa de turisme rural, on va ser detingut un altre dels implicats: Ramon Raventós Blanc. I a Roses es va registrar un local vinculat a Guillem Xifre Camps, un bussejador que regenta un centre de busseig a l'Escala i que també consta com un dels arrestats per l'espoli submarí.
Van ser imputats, també, un arqueòleg amb domicili a Girona, Xavier Aguelo Mas, i la veïna de Begur María Ángel Gómez Lamana.
La resta d'escorcolls i detencions es van practicar en diverses poblacions de Menorca, ja que va ser en aigües d'aquesta illa on es va suposar que els membres de la fundació Argo Maris van fer moltes de les espoliacions a derelictes submarins.
A la localitat des Mercadal van ser arrestats Fèlix Ripoll Moll, Pere Massó Bachpol (que regentava una immobiliària) i Fernando José Contreras Rodrigo, que havia publicat llibres sobre arqueologia a Menorca. A Maó va ser detingut Domingo Martínez Reynes, i a Barcelona, Sergi Quesada Ardany.
Decomís de més de dues-centes peces arqueològiques romanes, fenícies i altres
Després dels escorcolls als locals vinculats amb els sospitosos, la Guàrdia Civil va decomissar prop de dues-centes peces arqueològiques procedents d'èpoques molt diferents: romanes, fenícies, i també dels segles XVIII i XIX, segons va exposar el 24 de setembre de 2013 el comandant de la UCO, Jesús Gálvez, que es va ocupar de presentar l'operació davant dels mitjans de comunicació a la comandància de la Guàrdia Civil de Girona.
Entre les peces de valor arqueològic que van ser recuperades hi havia un circinus que encara funciona i que va donar nom a l'operació judicial una vegada conclosa.
Àmfores a 50.000 euros de preu de sortida
Segons HORA NOVA les peces arqueològiques tenen el seu valor en el mercat negre i que les àmfores poden tenir un preu de sortida a subhasta de 50.000 euros.
Catalogar les peces i determinar-ne la procedència
Segons la premsa convencional gironina, a partir de finals de setembre de 2013 la Guàrdia Civil va entregar, quan el Jutjat de la Bisbal d‘Empordà ho va disposar, les peces arqueològiques comissades als centres d'arqueologia de Catalunya i les Balears, perquè siguin les arqueòlegs i els arqueòlegs qui faci una anàlisi del material per poder-lo valorar i catalogar, i establir-ne la procedència. Segons va explicar el seu dia el comandant Jesús Gálvez, hi havia un desconeixement de quins jaciments submarins van ser extretes les peces que s’havien comissat en els diferents escorcolls, i tot indicava que els membres de la fundació Argo Maris fins i tot en van localitzar alguns jaciments que no tenen controlats els serveis arqueològics de Catalunya i de les Illes Balears.
Entre el material intervingut hi ha també moltes cartes de navegació, sobretot de les Illes Balears, que podien servir als investigadors per situar els jaciments arqueològics marins que van ser explorats i espoliats per la fundació Argo Maris. Els efectius van comissar, a més, fotografies i enregistraments de vídeo submarins en què es veia com els bussejadors de la fundació Argo Maris treballen en l'extracció del material, i això pot ser una pista fonamental per determinar on es van fer les excavacions submarines i, a partir d'aquí, elaborar un estudi dels vaixells enfonsats dels quals procedien les peces. La Guàrdia Civil va remarcar que els detinguts no tenen antecedents policials per fets de la mateixa índole i de moment no s'havia trobat que tinguessin establert cap canal de venda de les peces al mercat negre, sinó que més aviat les repartien entre els seus amics, coneguts i col·laboradors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada