Indignació en el món cultural de signe llibertari i gent oposada a la Unió Sagrada d’abans, ara i sempre

Quasi tots els intel·lectuals del Capital ataquen la memòria de Carles Fontserè. 
Si fem un sil·logisme dels empresaris i el franquisme resultaria que tots els prohoms de la burgesia i els funcionaris de l’Estat eren elements franquistes, cosa que seria un disbarat històric i polític com el que fa amb Fontserè el catedràtic britànic de la Pera i els seus seguidors de dretes i d’esquerres del Capital. 


TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 28/08/2016 
Porqueres (Pla de l’Estany).- 

Carles Fontserè i Terry Broch (1950) 

Mentre el món cultural de signe llibertari i persones oposades a la Unió Sagrada en les guerres interimperialtes hi ha una manifesta indignació davant el fet que s’aprofita la defunció de Terry Broch per acusar el seu també difunt company, Carles Fontserè --que encara l’any 1999 es definia públicament «sóc roig republicà, independentista català i humanista llibertari»--, de col·laboracionista el 1940 –quan els stalinistes van acollir les tropes alemanyes com aliats de l’antiga URSS- i artista filo nazi --quan aleshores tot l’Estat francès estava en mans d’Hitler i Petain--. Entre les darreres mostres d’indignació hi ha la declaració contundent de Salvador Picarol, fundador de Ràdio PICA l’any 1981, que escriu: «Vaig tenir oportunitat de conèixer a Carles Fontserè a Barcelona al retorn de l’exili a finals dels 70´s i evidentment m’adhereix-ho  a la seva memòria i la seva obra. No és estrany els atacs i difamacions convergents, la gran majoria reaccionaris de la burgesia que van donar suport al franquisme pel seus negocis. Carles Fontserè, artista català universal, lluitador per la llibertat fins a la mort».

Qui va fer de govern de Vichy a Catalunya durant el franquisme tardà? 
Parlem clar i català, si fem un sil·logisme dels empresaris i el franquisme resultaria que tots els prohoms de la burgesia eren elements franquistes, com ara Florenci i Jordi Pujol al crear Banca Catalana, una entitat financera en temps de la Dictadura, i encara molt més, qualsevol funcionari públic, començant pels catedràtics, havia de jurar els principis fonamentals del Moviment Nacional (FET de las JONS), el partit únic franquista. Així que gran part dels intel·lectuals catalans i prohoms de les esquerres i les dretes del país s’hauria de declarar militants franquistes (no solament col·laboradors de la dictadura franquista). Això seria un disbarat històric i polític, doncs encara és major el disbarat del catedràtic britànic hispanista resident a la Pera (Baix Empordà) i els seus intel·lectuals seguidors en la seva croada contra el cartellista i fotògraf de Porqueres (Pla de l’Estany), acusat de col·laboracionista nazi pel sol fet de guanyar-se la vida dibuixant en un París ocupat pels alemanys una vegada havia fugit dels camps de concentració de la República francesa on havia estat internat per la força bruta de l’Exèrcit francès i la Gendarmeria durant la Retirada de febrer de 1939, perseguit per les tropes del general Franco al servei de la burgesia, els oligarques, els banquers i el clergat. 
I si voleu, encara més: durant el franquisme tardà l’Assemblea de Catalunya seria una mena de govern de Vichy, ja que hi havia a dins la gent del partit del banquer Pujol i per postres professors, catedràtics i funcionaris del règim franquista, mentre la única oposició resistent seria el MIL, que atracava bancs per finançar Edicions Mayo 37; EPOCA; FAC; GARI; FRAP i aquells anarquistes i joves proletaris autònoms armats que portaven la Stein i pistola. Realment sembla que el britànic de la Pera vulgui que des dels sectors llibertaris oposats a la Unió Sagrada (en el cas català, la plataforma interclassista ANC) trenquin les baralles de cartes i posin a parir les esquerres del Capital, especialment en l’efemèride dels 80 anys de la contrarevolució del maig de 1937. Classe contra classe i deixeu tranquil·la la memòria de Carles Fontserè, que si per alguna cosa cal criticar, en tot cas, és per afer confeccionat el cartell del referèndum del 18 de juny de l’Estatut d’Autonomia, on molta gent llibertària va votar NO davant les retallades de CiU i el PSOE. 
I si encara no n’hi ha prou: si fem el sil·logisme que la Resistència francesa de gaullistes i stalinistes armats (considerats terroristes per Vichy i els alemanys) era el que hauria d’haver fet Fonserè a París, aleshores els resistents armats catalans (acusats pel franquisme de bandolers i terroristes) solament seria el bandit terrorista a Catalunya durant el franquisme tardà el s’oposava a la Dictadura. No aneu per bon camí si no atureu la croada contra Fontserè. Tenim més arguments contra vosaltres que estrelles hi ha al cel.   
La ‘Union Sacrée (en català, literalment, Unió Sagrada) és la treva temporal i acostament que van tenir diferents moviments polítics i religiosos a França davant la imminència de la Primera Guerra Mundial interimperialista. Aquesta expressió va ser usada per primer cop a la cambra dels diputats francesa, el 4 d'agost de 1914, l'endemà que Alemanya declarés la guerra a França, pel llavors president de la República Francesa, Raymond Poincaré, en una crida a unir-se contra l'enemic. La totalitat d'organitzacions sindicals i polítiques d'esquerres, encapçalades per la CGT francesa i la Secció Francesa de la Internacional Obrera (SFIO) es van aliar amb el Govern francès, i aquesta unió va persistir, tret d'algunes dissidències d'esquerra, fins a la fi de la guerra del 14 i novament es va reproduir duran la Segona Guerra Mundial interclassista una vegada Hitler va ocupar una extensa part de l’antiga URSS i el Parit Comunista Francès es llançà a l’acció armada com des del principi feien els partidaris del general De Gaulle, al costat de Churchill. Més endavant, entrà en guerra Washington i es consolidà el bàndol aliat. Igual que l’ampli moviment pacifista llibertari francès, Carles Fontserè es va mantenir fora de la ‘Union Sacrée’ i es guanyava la vida al París ocupat dibuixant i publicant on podia.

Fontserè atacat per oposar-se a la ‘Union Sacrée’ 
Per contra, la intel·lectualitat que ‘fa país’ en la integració i la gestió del Capital ara i aquí s’apunta a la campanya patriotera contra la memòria de Carles Fontserè, que fins i tot es comparat amb Josep Pla (agent secret de Franco a Marsella duran la Guerra Civil), el col·laboracionista Celin, el franquista Cela o el falangista Eugeni D’Ors, entre altres elements. En aquesta creuada fins i tot s’hi apunta, amb el estil de nadar i guardar la roba, l’antic dirigent del PSC Antoni Dalmau en un escrit publicat en la premsa convencional gironina. Dalmau acaba l’escrit amb allò de «voleu que us digui... ». A més, Dalmau acusa Fontserè de «no significar una persona coherent i exemplar en tots els àmbits de la vida, ni ser per ventura aquell gendre adorable (sic) que voldríem per les nostres filles» i el posa en la llista negativa d’escriptors i artistes, al costat de Celine, Camilo José Cela, Salvador Dalí, Eugeni D’Ors, Josep Pla i Enza Pound.

Mira també:
El diari EL PUNT AVUI s’apunta a la campanya reaccionària contra Carles Fontserè

Està en estudi la constitució d'un comitè Fontserè 

Darrera la campanya hi ha els serveis d’intel·ligència imperialistes occidentals. 
Està en estudi la constitució d’un comitè Fontserè enfront aquesta mena de cas Dreyfus. 
Una exposició al Centre Cultural de Terrassa reivindica amb força l'encara ara poc coneguda i reconeguda obra fotogràfica del gran cartellista republicà. 

Més informació »

Una exposició mostra a Banyoles totes les facetes creatives de Carles Fontserè 

Autoretrat de Carles Fontserè, al cartell de l'exposició 

S'inaugura aquest vespre al monestir de Sant Esteve de Banyoles. 
‘Carles Fontserè. L'aventura artística', comissariada pel fotògraf Josep Rigol, s'inaugura avui al monestir de Sant Esteve, on es pot visitar fins al 9 d'octubre. 

Més informació »