El Govern de la Generalitat la va aprovar malgrat que una sentència ja desestimava la de l'any 2003
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 08/08/2016
Cruïlles (Baix Empordà).-
Llegim en la premsa convencional que cap document aprovat i atorgat per la Generalitat de Catalunya sosté ja l'abocador de Vacamorta, a Cruïlles (Baix Empordà), perquè tots han estat anul·lats judicialment. Després de l'autorització ambiental del 2003 i del Pla Especial de 2011, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha anul·lat la renovació de l'autorització ambiental que el Departament de Territori i Sostenibilitat va concedir a Recuperació de Pedreres SL l'any 2012 per seguir l'explotació. Aquesta autorització ambiental tenia una vigència de vuit anys i l'administració catalana la va concedir malgrat que ja hi havia una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que anul·lava la donada el 2003. Per passar per sobre aquest fet, la resolució del Departament de Territori i Sostenibilita va argumentar que, aleshores, la sentència no era ferma ja que la Generalitat de Catalunya havia presentat un recurs de cassació. Al final, el Tribunal Suprem va ratificar l'anul·lació de l'autorització del 2003, cosa que va permetre dos anys més d'explotació de l'abocador amb la del 2012.
Ni una sentència ni l'oposició de l'Ajuntament de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, de la Plataforma Alternativa a l'Abocador de Cruïlles i de la Mancomunitat d'Aigües i Serveis del Baix Empordà van impedir que el Govern de la Generalitat renovés l'autorització ambiental el 12 de juny de 2012. Davant la manca de cas de la Generalitat a les seves al·legacions, l'entitat contrària a l'abocador va impugnar la resolució que renovava el permís ambiental i, el 14 de març d'aquest any, la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va dictar la sentència que anul·la l'autorització i condemna la Generalitat i Recuperació de Pedreres a pagar les costes a parts iguals. La sentència era recurrible. A més, ordena al Govern de la Generalitat a executar "la restauració del lloc a la situació que hi havia amb anterioritat a l'acta recorreguda", és a dir, si anteriorment també hi havia una autorització ambiental que va ser anul·lada (la del 2003), l’alt tribunal ordena que les antigues argileres de Vacamorta quedin netes de residus. Precisament, una actuació que exigeixen diferents col·lectius, com ara i la PAAC, i el mateix Ajuntament, però que el Govern de la Generalitat no està disposat a dur a terme.
Al costat de l'empresa
De fet, des del moment que es va tancar l'activitat a l'entrada de residus, el conseller que ho va ordenar, Santi Vila, ja va manifestar que l'aposta de l'administració catalana és deixar els residus on estan i segellar l'abocador.
L’oposició a l'abocador també retreuen a la Generalitat que sempre ha estat al costat de l’empresa Recuperació de Pedreres, recorrent les sentències contràries als interessos d'aquesta --que han estat totes-- i ignorant el que deien --com és el cas de la renovació de l'autorització de 2012, quan ja n'hi havia una que declarava il·legal la que es va atorgar el 2003--. Un procés al final del qual les sentències han demostrat que la Generalitat no tenia raó en res
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 08/08/2016
Cruïlles (Baix Empordà).-
Llegim en la premsa convencional que cap document aprovat i atorgat per la Generalitat de Catalunya sosté ja l'abocador de Vacamorta, a Cruïlles (Baix Empordà), perquè tots han estat anul·lats judicialment. Després de l'autorització ambiental del 2003 i del Pla Especial de 2011, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha anul·lat la renovació de l'autorització ambiental que el Departament de Territori i Sostenibilitat va concedir a Recuperació de Pedreres SL l'any 2012 per seguir l'explotació. Aquesta autorització ambiental tenia una vigència de vuit anys i l'administració catalana la va concedir malgrat que ja hi havia una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que anul·lava la donada el 2003. Per passar per sobre aquest fet, la resolució del Departament de Territori i Sostenibilita va argumentar que, aleshores, la sentència no era ferma ja que la Generalitat de Catalunya havia presentat un recurs de cassació. Al final, el Tribunal Suprem va ratificar l'anul·lació de l'autorització del 2003, cosa que va permetre dos anys més d'explotació de l'abocador amb la del 2012.
Ni una sentència ni l'oposició de l'Ajuntament de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, de la Plataforma Alternativa a l'Abocador de Cruïlles i de la Mancomunitat d'Aigües i Serveis del Baix Empordà van impedir que el Govern de la Generalitat renovés l'autorització ambiental el 12 de juny de 2012. Davant la manca de cas de la Generalitat a les seves al·legacions, l'entitat contrària a l'abocador va impugnar la resolució que renovava el permís ambiental i, el 14 de març d'aquest any, la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va dictar la sentència que anul·la l'autorització i condemna la Generalitat i Recuperació de Pedreres a pagar les costes a parts iguals. La sentència era recurrible. A més, ordena al Govern de la Generalitat a executar "la restauració del lloc a la situació que hi havia amb anterioritat a l'acta recorreguda", és a dir, si anteriorment també hi havia una autorització ambiental que va ser anul·lada (la del 2003), l’alt tribunal ordena que les antigues argileres de Vacamorta quedin netes de residus. Precisament, una actuació que exigeixen diferents col·lectius, com ara i la PAAC, i el mateix Ajuntament, però que el Govern de la Generalitat no està disposat a dur a terme.
Al costat de l'empresa
De fet, des del moment que es va tancar l'activitat a l'entrada de residus, el conseller que ho va ordenar, Santi Vila, ja va manifestar que l'aposta de l'administració catalana és deixar els residus on estan i segellar l'abocador.
L’oposició a l'abocador també retreuen a la Generalitat que sempre ha estat al costat de l’empresa Recuperació de Pedreres, recorrent les sentències contràries als interessos d'aquesta --que han estat totes-- i ignorant el que deien --com és el cas de la renovació de l'autorització de 2012, quan ja n'hi havia una que declarava il·legal la que es va atorgar el 2003--. Un procés al final del qual les sentències han demostrat que la Generalitat no tenia raó en res
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada