Nord-est Llibertari: L'equip de govern de l’Ajuntament de Sils fa demolir el Manix a partir d'avui

dilluns, 8 d’agost del 2016

L'equip de govern de l’Ajuntament de Sils fa demolir el Manix a partir d'avui

Una imatge de l'interior del bar Manix de Sils, que serà derrocat a partir d'avui

Oposició de Capgirem Sils-CUP i un grup veïnal va recollir firmes en contra de l'enderroc.
Una cinquantena de persones va fer un aperitiu popular com a protesta.

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 08/08/2016
Sils (La Selva).-

Llegim en la premsa convencional que l'Ajuntament de Sils (la Selva) fa enderrocar a partir d'avui un antic bar del centre del poble, el Manix, tancat des de fa cinc anys.
El consistori considera que l'estat “de ruïna” de l'immoble, un edifici de titularitat municipal, obliga a eliminar-lo. Per l'Ajuntament, és el primer pas per remodelar la via que creua el poble, el passeig Sants Cosme i Damià. L'equip de govern local de Sils (IdSelva-MES, ICV-EUiA i ERC) va decidir eliminar el Manix després d'un edicte de l'alcalde, Martí Nogué (IdSelva-MES) al gener. Com a mínim fins divendres es tancarà el perímetre del bar i s'enderrocarà l'edifici, que havia estat fa seixanta anys un lloc de reunió. Abans de prendre la decisió de derrocar el bar, criticada per CDC i Capgirem Sils-CUP, l'equip de govern local va demanar dos informes als tècnics de l'Ajuntament (el 2013 i el juny del 2015). Tots dos aconsellaven l'enderrocament a causa de la “situació real de ruïna i el perill pel que fa a l'estabilitat”.
L'informe del 2013 resolia que l'adequació de l'edifici a les normatives costaria uns 150.000 euros, més del doble del cost de l'immoble, sosté l'Ajuntament. L'informe també assenyalava que l'edifici no té cap interès arquitectònic i és un “element distorsionador del passeig”. El text afirmava, fins i tot, que feia de “barrera arquitectònica amb el final del passeig i l'edifici del centre d'atenció primària”. Per l'alcalde, “no hi ha cap discussió” que el bar ha de ser enderrocat. Els últims dies s'han fet treballs de desconnexió dels subministraments i s'ha avisat el Departament de Treball de la retirada del sostre d'uralita. A finals de la setmana que ve, el Manix serà història.
Posteriorment, els responsables municipals volen endegar un procés de participació “per tal que es pugui opinar com es vol que sigui” el passeig Sants Cosme i Damà, sosté el consistori en un comunicat.
Un grup de veïns va recollir firmes en contra de l'enderroc. Fins i tot una cinquantena de persones va fer un aperitiu popular com a protesta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...