Nord-est Llibertari: Salvem l’Empordà de Purins alerta que almenys hi ha en marxa 35 projectes de noves granges o d’ampliacions a l'Alt Empordà

dimarts, 19 de juliol del 2016

Salvem l’Empordà de Purins alerta que almenys hi ha en marxa 35 projectes de noves granges o d’ampliacions a l'Alt Empordà

Mapa ampliació o noves granges de porcs a l'Alt Empordà

La plataforma assegura que 34 d'aquestes iniciatives es volen situar en zones vulnerables de nitrats

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 19/07/2016
Figueres (Alt Empordà).-

Llegim en la premsa convencional que la plataforma Salvem l'Empordà de Purins, que aplega l'entitat IADEN-Salvem l'Empordà i altres agrupacions veïnals i ecologistes, ha fet un recull d'informació sobre els projectes de noves granges o ampliacions que actualment s'estan tramitant a la comarca de l'Alt Empordà. La informació prové del seguiment de les publicacions fetes al Butlletí Oficial de la Província (BOP) o de l'Oficina de Gestió Ambiental Unificada (OGAU) i s'ha fet pública en forma d'un mapa interactiu virtual.
De moment, han detectat 35 projectes però no descarten que n'hi hagi d'altres o que algun ja s'hagi aprovat o bé desestimat. La majoria dels quals, 34, s'ubiquen en municipis alt-empordanesos considerats com a zona vulnerable per contaminació de nitrats procedents de fonts agràries i de gestió de les dejeccions ramaderes.
La plataforma també ha inclòs al mapa els indrets on la pressió veïnal ha fet tombar alguns projectes de noves granges. És el cas dels Masos de Calabuig, a Bàscara (Alt Empordà), desestimat per l'Ajuntament a partir de les al·legacions presentades per les veïnes i pels veïns.
Tot plegat forma part de la campanya encetada a l'abril per reclamar al Govern de la Generalitat de Catalunya una moratòria de noves macro-granges de porcs i aviram. Aleshores, Salvem l'Empordà de Purins va fer arribar a tots els ajuntaments de la comarca una proposta de moció per forçar la Generalitat a suspendre les tramitacions i llicències de totes les noves granges. Fins a la data, els consta que el text s'ha aprovat als consistoris de l'Armentera, Llers i Palau de Santa Eulàlia.
Aquesta plataforma de l’Alt Empordà recorda que a la comarca hi ha tres porcs per cada habitant i que la "sobreexplotació" porcina està provocant la contaminació dels aqüífers com a conseqüència de l'abocament “incontrolat” de purins.
Mapa: https://www.google.com/maps/d/viewer?mid=1wvMlFVKTwlwO7GjJlrk0x2-RWlU

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...