No es confia en Adif i molts aposten per mobilitzacions, i fins i tot talls de via del tren.
Madrenas es compromet a denunciar a Adif “per tot el que ha fet” quan l'obra s'hagi acabat.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 19/07/2016
Girona (Gironès).-
Llegim en la premsa convencional gironina que entre el veïnat del parc Central de Girona hi ha molt cansament, molta indignació, molt atipament, molta frustració, molt esgotament... Bona part del centenar de veïnes i de veïns que omplien ahir al vespre el teatre del centre cívic de Sant Narcís van deixar clar que, després de gairebé vuit anys d'obres al parc Central, el que preval per sobre de tot és que les obres s'acabin d'una vegada. Encara que això suposi que Adif se surti amb la seva i l'Ajuntament de Girona assumeixi el cost de l'enderroc del túnel d'enllaç entre l'estació del tren convencional i la del TAV --conegut com a finger--. Alhora, però, la sensació majoritària també és de desconfiança amb Adif i, per tant, molts apostaven per fortes mobilitzacions veïnals per tal de pressionar, amb talls de vies o ocupacions de la llosa. A més, la via judicial no queda descartada, encara que s'entén que fer-ho ara mateix l'únic que faria seria entorpir que s'acabessin aviat les obres de reposició de la llosa.
L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas (PDC), va deixar clar que un cop s'hagi acabat tota l'obra es farà un recopilatori “de tot el que ha fet Adif al llarg d'aquests anys” i es portarà als tribunals.
Madrenas va obrir la reunió amb els veïns fent “un relat sense valoracions” de tota la problemàtica des del 2012 fins avui, fent especial atenció als últims mesos, quan de cop Adif els ha exigit que paguin ells el finger com a condició sine qua non perquè comencin les obres. L'alcaldessa ha revelat que l'ens ferroviari els demana que firmin un aval bancari solidari per import de 490.247,45 euros, que és el cost total de la demolició del finger inclosa en la licitació de l'obra de reposició de la llosa, tot i que després el conjunt del projecte es va adjudicar a Copcisa per un import un 45% més barat. Madrenas calcula que se'ls haurien de demanar uns 270.000 euros i no de gairebé mig milió.
I un cop exposada la situació, l'alcaldessa va plantejar tres possibles opcions: la via judicial contra Adif per exigir-los que ho paguin ells, fet que allargaria la finalització de l'obra dos o tres anys; assumir l'Ajuntament el cost de tirar a terra el finger, cosa que suposa acatar davant d'Adif però que, en principi, ha de suposar un inici bastant immediat de l'obra, i, per acabar, optar per no demolir el finger, una opció que no suposa diners a l'Ajuntament gironí però que faria que calgués tornar a fer tota la licitació i adjudicació, i endarreria l'obra mig any.
En el torn de paraules de les veïnes i dels veïns no hi va haver unanimitat ni de bon tros, però sí la prevalença que l'important és que s'acabin les obres i després ja s'engegaran els accions judicials que calguin. Així, es triava l'opció “més ràpida”, que és que el consistori pagui la demolició. Això no treu que la sensació predominant, a més del cansament, era la indignació contra Adif i el temor de molts que encara que es faci el que ells volen tampoc no compleixin. “Tot són mentides”; “Adif no complirà perquè fins ara no ho ha fet”; “No hi ha cap garantia que Adif faci res”, van ser alguns dels comentaris. A més, es té por que hi pugui haver algun problema amb l'adjudicatària pel fet que hagi presentat una oferta tan barata.
Mobilitzacions, la 4a via
Per tot plegat van ser força gent la que va apostar pel que es va anomenar “via punky” o “model Bàscara”: convocar mobilitzacions amb forta visualització per pressionar a Adif i van demanar el suport a l'Ajuntament. L'alcaldessa va prometre-ho en totes “les reivindicacions justes” però va deixar clar que no podien donar suport a res il·legal. I és que entre les idees que van sortir hi havia des d'anar a tallar les vies fins a ocupar la llosa del parc Central el dia 18 d'agost --quan es compliran 8 anys de les obres-- i pintar la llosa de verd.
També hi havia algú, és clar, qui no veia clar que l'Ajuntament acati i pagui: “És com si guanya el que fa bullying...” I també qui tenia crítiques també per a l'Ajuntament per no haver-los pressionat prou i, en aquest sentit, l'alcaldessa va entonar el mea culpa per haver estat incapaços de fer que signessin res.
Els passos següents
L'alcaldessa va explicar que ara el següent pas serà convocar una junta de portaveus de l?ajuntament --ahir a la reunió hi havia membres de tots els grups municipals-- per prendre una decisió. Va avançar que si es decideix pagar l'enderroc caldrà passar la inversió per ple i que els diners s'hauran de treure d'altres partides. I va deixar clar que l'únic que es veu capaç de negociar amb Adif és l'import de l'aval.
Madrenas es compromet a denunciar a Adif “per tot el que ha fet” quan l'obra s'hagi acabat.
 |
| Vista de la grada del teatre del centre civic Sant Narcís, ahir al vespre durant la reunió veïnal |
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 19/07/2016
Girona (Gironès).-
Llegim en la premsa convencional gironina que entre el veïnat del parc Central de Girona hi ha molt cansament, molta indignació, molt atipament, molta frustració, molt esgotament... Bona part del centenar de veïnes i de veïns que omplien ahir al vespre el teatre del centre cívic de Sant Narcís van deixar clar que, després de gairebé vuit anys d'obres al parc Central, el que preval per sobre de tot és que les obres s'acabin d'una vegada. Encara que això suposi que Adif se surti amb la seva i l'Ajuntament de Girona assumeixi el cost de l'enderroc del túnel d'enllaç entre l'estació del tren convencional i la del TAV --conegut com a finger--. Alhora, però, la sensació majoritària també és de desconfiança amb Adif i, per tant, molts apostaven per fortes mobilitzacions veïnals per tal de pressionar, amb talls de vies o ocupacions de la llosa. A més, la via judicial no queda descartada, encara que s'entén que fer-ho ara mateix l'únic que faria seria entorpir que s'acabessin aviat les obres de reposició de la llosa.
L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas (PDC), va deixar clar que un cop s'hagi acabat tota l'obra es farà un recopilatori “de tot el que ha fet Adif al llarg d'aquests anys” i es portarà als tribunals.
Madrenas va obrir la reunió amb els veïns fent “un relat sense valoracions” de tota la problemàtica des del 2012 fins avui, fent especial atenció als últims mesos, quan de cop Adif els ha exigit que paguin ells el finger com a condició sine qua non perquè comencin les obres. L'alcaldessa ha revelat que l'ens ferroviari els demana que firmin un aval bancari solidari per import de 490.247,45 euros, que és el cost total de la demolició del finger inclosa en la licitació de l'obra de reposició de la llosa, tot i que després el conjunt del projecte es va adjudicar a Copcisa per un import un 45% més barat. Madrenas calcula que se'ls haurien de demanar uns 270.000 euros i no de gairebé mig milió.
I un cop exposada la situació, l'alcaldessa va plantejar tres possibles opcions: la via judicial contra Adif per exigir-los que ho paguin ells, fet que allargaria la finalització de l'obra dos o tres anys; assumir l'Ajuntament el cost de tirar a terra el finger, cosa que suposa acatar davant d'Adif però que, en principi, ha de suposar un inici bastant immediat de l'obra, i, per acabar, optar per no demolir el finger, una opció que no suposa diners a l'Ajuntament gironí però que faria que calgués tornar a fer tota la licitació i adjudicació, i endarreria l'obra mig any.
En el torn de paraules de les veïnes i dels veïns no hi va haver unanimitat ni de bon tros, però sí la prevalença que l'important és que s'acabin les obres i després ja s'engegaran els accions judicials que calguin. Així, es triava l'opció “més ràpida”, que és que el consistori pagui la demolició. Això no treu que la sensació predominant, a més del cansament, era la indignació contra Adif i el temor de molts que encara que es faci el que ells volen tampoc no compleixin. “Tot són mentides”; “Adif no complirà perquè fins ara no ho ha fet”; “No hi ha cap garantia que Adif faci res”, van ser alguns dels comentaris. A més, es té por que hi pugui haver algun problema amb l'adjudicatària pel fet que hagi presentat una oferta tan barata.
Mobilitzacions, la 4a via
Per tot plegat van ser força gent la que va apostar pel que es va anomenar “via punky” o “model Bàscara”: convocar mobilitzacions amb forta visualització per pressionar a Adif i van demanar el suport a l'Ajuntament. L'alcaldessa va prometre-ho en totes “les reivindicacions justes” però va deixar clar que no podien donar suport a res il·legal. I és que entre les idees que van sortir hi havia des d'anar a tallar les vies fins a ocupar la llosa del parc Central el dia 18 d'agost --quan es compliran 8 anys de les obres-- i pintar la llosa de verd.
També hi havia algú, és clar, qui no veia clar que l'Ajuntament acati i pagui: “És com si guanya el que fa bullying...” I també qui tenia crítiques també per a l'Ajuntament per no haver-los pressionat prou i, en aquest sentit, l'alcaldessa va entonar el mea culpa per haver estat incapaços de fer que signessin res.
Els passos següents
L'alcaldessa va explicar que ara el següent pas serà convocar una junta de portaveus de l?ajuntament --ahir a la reunió hi havia membres de tots els grups municipals-- per prendre una decisió. Va avançar que si es decideix pagar l'enderroc caldrà passar la inversió per ple i que els diners s'hauran de treure d'altres partides. I va deixar clar que l'únic que es veu capaç de negociar amb Adif és l'import de l'aval.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada