 |
| Estatua de la Llibertat a la Biblioteca Pública Arús |
[Arrel de l'interès històric d'aquest escrit es publica en el blog]
Ruta maçònica en el centre de Barcelona
Prèviament volem senyalar el fet que la fascinació exercida per la Francmaçoneria dóna peu a exageracions i inexactituds. Segurament la més comuna és identificar Antoni Gaudí i Cornet (1852-1926) i la seva obra amb el món maçònic. No es pot descartar que l’arquitecte sentís atracció per la Francmaçoneria en la seva joventut, atesos els cercles que freqüentava, però no hi ha cap prova documental ni apareix en cap registre maçònic. Això, sumat al seu ultracatolicisme en la maduresa, proper al bisbe Torres i Bages, descarta que inclogués elements maçònics a la Sagrada Família. Un altre mite creat de la Francmaçoneria és la més que improbable origen en l’Orde del Temple. És la Francmaçoneria especulativa que a partir de 1778 va adoptar la simbologia i la tradició templeres, com ho fa amb altres, per incorporar-les als seus Treballs.
Itinerari fet el 12 de juliol: Biblioteca Pública Arús; monument Josep Anselm Clavé; antic convent de Sant Agustí i edifici núm. 24 del Portal de l’Àngel.
En la ruta del 12 de juliol s’ha visitat aquests quatre indrets de Barcelona. En properes sortides, la Fraternal d’Història anirà complementant llocs simbòlics per la Francmaçoneria a Barcelona i altres localitats.
BIBLIOTECA PÚBLICA ARÚS (Passeig Sant Joan núm. 26 [www.bpa.es])
El G.·. Rossend Arús i Arderiu --impulsor de la Francmaçoneria catalana del segle XIX-- va néixer a Barcelona el 1845, fill de Pere Arús i Cuixart, distingit comerciant d'ultramarins i colonials, provinent d'una família benestant de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), i de Teresa Arderiu i Pons, natural de Das (Baixa Cerdanya). Pel seu caràcter el podríem definir com un home amic de la broma i del bon humor, un demòcrata d'ideologia republicana federal, un catalanista lliurepensador i francmaçó, un filantrop preocupat profundament pel progrés humà de la gent que l’envoltava. De la seva etapa de joventut, cal destacar el seu ingrés a la Societat del Born, entitat encarregada d'organitzar festes (eren famoses les de Carnestoltes), però que també funcionava com a societat benèfica i filantròpica (fent recaptes). En ella, el G.·. Arús fa aparèixer les idees de progrés humà i llibertat de la persona. Va impulsar el teatre català i va participar en la fundació de la Societat Flora i La Tertúlia Catalana i més tard Lo Niu Guerrer, on va estrenar algunes de les seves peces teatrals durant les tertúlies i les funcions dramàtiques. La seva producció (47 obres en català i 10 en castellà), es caracteritza pel to festiu, seguint la línia del xaronisme i les gatades d'en Frederic Soler, Pitarra, i per la difusió de la llengua catalana. Amb l'adveniment de la Primera República, Rossend Arús s'involucrà en la política i en la Francmaçoneria. No militava en cap partit polític però s'identificava amb la ideologia federal segons la formulació del G.·. Francesc Pi i Margall (1824-1901). Així mateix col·laborà amb Valentí Almirall en les primeres formes de catalanisme polític organitzat, fou soci fundador del Centre Català i participà en el 1er i 2on Congrés Catalanista.
El G.·. Rossend Arús es va iniciar a la Francmaçoneria el 16 de maig de 1866 a la Respectable Lògia La Fraternidad, que a partir de 1868 consta amb el núm. 9 al Gran Orient d’Espanya, a l’Or.·. de Barcelona, i el 1884 ja té el grau 33 (grau màxim en el Ritu Escocès Antic i Acceptat). El 1879 es va afiliar el 1879 a Resp.·. Lògia La Verdad, núm.77 del Gran Orient Lusità Unit, a l’Or.·. de Barcelona. El 1880 va ser designat Gran President del Gran Capítol Català, que havia fundat el 1879. Membre honorari de les Respectables Lògies Pureza, núm.2 del G.·.O.·.L.·.U.·., l’Or.·. de Lisboa; Unión Ibérica núm.252, a l’Or.·. Madrid; La Sagesse, del Gran Orient de França, a l’Or.·. de Barcelona; la italiana Perfetta Unione, com també membre del Gran Consell de la Francmaçoneria portuguesa. Representant a l’Or.·. de Barcelona de les Respectables Lògies Fortaleza a l’Or.·. de Tarragona, Integridad, a l’Or.·. de València, i Progreso, a l’Or.·. de Buenos Aires. A final de 1880 cofunda la Resp.·. Lògia Avant núm.149 del G.·.O.·.L.·.U.·., a l’Or.·. de Barcelona, de caire catalanista i de la qual esdevé Venerable Membre. Fou l’embrió de la Gran Lògia Simbòlica Regional Catalana Balear, Obediència de caire catalanista i federal. El 1885 cofundà la Gran Llotja Simbòlica Departamental de Catalunya.
El 1886 es celebrà l'Assemblea Constituent de la Gran Lògia Simbòlica Regional Catalana i Rossend Arús fou escollit Gran Mestre de la Francmaçoneria catalana. Juntament amb el G.·. Llorenç Frau i Albines va dirigir el DICCIONARIO ENCICLOPÉDICO DE LA MASONERÍA. Per arribar a difondre els seus ideals, els valors democràtics, les llibertats i la tolerància enmig d'una societat catòlica molt estricta, el G.·. Rossend Arús va promoure i dirigir diverses revistes i publicacions periòdiques La Tierra, Les Festes de Barcelona, Pepe Hillo: revista de toros i varietats, Lo Ponton, Butlletí de la Gran Lògia Simbòlica Regional Catalana i La Luz. Col·laborà a la catalanista La Llumanera de Nova York i la llibertària catalanista La Tramontana, i també en publicacions satíriques de l'època com ara L'Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia.
El G.·. Rossend Arús morí el 1891, als 46 anys. En el seu testament nomenà marmessors i hereus de confiança el G.·. Valentí Almirall i Antoni Farnés perquè disposessin dels seus béns en la forma que creguessin més convenient a fi de complir la seva voluntat, tal i com els havia manifestat de paraula: la creació de la Biblioteca Pública Arús entre altres voluntats, donant casa seva, perquè s’hi obrís l’actual biblioteca, aleshores dedicada a la formació de la classe obrera. Any d'inauguració: 1895. Fundador: Rossend Arús i Arderiu. Marmessors i hereus de confiança: G.·. Valentí Almirall i Antoni Farnés. Arquitecte: Bonaventura Bassegoda i Amigó. Mestre d'obres: Pere Bassegoda i Mateu. Decoració: G.·. Josep Lluís Pellicer i Fenyé. També hi col·laboraren els següents artistes i artesans: Manuel Fuxà (escultor), Lluís Razzauti (reproduccions escultòriques en bronze), Joan Sunyol (ebenista), Tomàs Torrents (pintor i decorador), Lluís Nogués (marbrista), Coll i Escofet (vidres), fill d'Ignasi Damians (foneria de metalls) i Joaquim Cortada (gravador de metalls).
Al llarg de la seva història, i deixant a un costat les cessions dels seus responsables més directes --GG.·. Rossend Arús, Valentí Almirall, Eudald Canivell...-- la Biblioteca Pública Arús ha rebut donatius d'Apel.les Mestres, G.·. Víctor Balaguer, Joaquim Miret, Antoni Torrents i Monner, G.·. Josep Maria Vallès i Ribot (1.463 vol.), l'artista Josep Ferran Torras, Francesc Carreras i Candi, Marià Faura, Pere Estasen, Frederic Rahola o Ramon E. Bassegoda. L'impacte que l'obertura de la BPA va tenir a Barcelona a finals del segle XIX contrasta amb la seva trajectòria posterior.
En la decoració del G.·. Pellicer, destacat bakuninista, de la biblioteca, que és un tros del segle XIX que perdura al centre de Barcelona, hi ha certa inspiració maçònica i també d’humanisme llibertari gràcies a l’artista decorador. Algunes inscripcions a les prestatgeries o en el sòl de mosaic negre i blanc propi del Temple maçònic, de tradició gòtica. Però el primer impacte es troba en l’escala senyorial de l’entrada de l’edifici, entrada presidida per una rèplica de la maçònica Estàtua de la Llibertat de Nova York, al·legoria esculpida pel G.·. Frederic-Auguste Bartholdi (“la llibertat il·lumina el món”), que a la biblioteca l’autor, Manuel Foxà, hi posà la inscripció ALMA LIBERTAS (‘la llibertat alimenta’). Es tracta d’una estàtua d’especial significat maçònic.
Aquesta escala també té un caire simbòlic, en que els esglaons dissenyats pel metre d’obres Pere Bassegoda i Mateu serveixen per senyalar simbòlicament “avançar vers el Saber”, com els ‘propileus’, un referent a l’entrada monumental a la Acròpolis, en el cas de la biblioteca amb dues fileres de columnes jòniques a banda i banda dels esglaons i replans.
Ara, al llindar de l’entrada de la porta, abans dels esglaons, en el seu mur de la banda esquerra hi ha quatre plaques de marbre fosc de les principals Obediències que treballen a l’Or.·. de Barcelona: Gran Lògia d’Espanya (G.·.L.·.E.·.), Gran Lògia Simbòlica Espanyola (G.·.L.·.S.·.E.·.), Gran Lògia Femenina d’Espanya (G.·.L.·.F.·.E.·.) i Federació de l’Ordre Mixta Internacional Dret Humà (D.·.H.·.).
En la llanterna metàl·lica amb vidriat, que hi ha sobre la porta de la biblioteca, a la façana, s’aprecia un conjunt simbòlic maçònic, amb la decoració dels 33 graons del Ritu Escocès Antic i Acceptat en cercles de colors i tot plegat formant un artefacte de triangle equilàter, representant Saviesa, Harmonia i Perfecció.
Dins l’edifici, en el pis entresòl on hi ha la biblioteca, en la denominada sala de Música entre altres objectes d’interès hi ha una placa de plata que diu: “Cuanto más ilustración tiene in pueblo, más lejos està del Absolutismo”, i una altra: “La palabra sagrada para todo hombre honrado es Avant”, el nom de pas de la Resp.·. Lògia fundada a l’Or.·. de Barcelona entre altres pel G.·. Rossend Arús. Hi ha un piano, un harmònium, el retrat a l’oli del G.·. Arús, un manil del Royal Arch --amb el colors blau grana del ritu--, emmarcat un dibuix pintat d’una figura humana, coberta amb gorra frígida vermella --pròpia dels ritus mistèrics subterranis clàssics de la Mediterrània Oriental--, signat pel pseudònim D’Artagnan i dedicat al G.·. Arús, amb un compàs i un escaire a la banda dreta del cartell, i a sota l’anagrama de la Resp.·. Lògia Avant, pintat amb franges verticals blau i grana.
Aquest cartell d’Avant fa pensar en un possible origen d’inspiració maçònica dels colors de l’uniforme esportiu del F. C. Barcelona. Es tracta dels colors del Ritu Royal Arch. Cal recordar que el blanc i el blau corresponen al Ritu de York. I el blanc i vermell al Ritu Escocès Antic i Acceptat.
A l’interior de la biblioteca hi ha un globus terraqui, referent del que decora l’entra del Temple maçònic.
MONUMENT DEDICAT A JOSEP ANSELM CLAVÉ I CAMPS (Passeig Sant Joan, situat en un jardí entre els carrers Sant Antoni Claret i Travessera de Gràcia, al veïnat camp d’en Gassiot i Gràcia Nova)
Josep Anselm Clavé i Camps (1824-1874). Polític republicà federalista, francmaçó, poeta i músic; dirigent de la revolució democràtica; gran promotor de l’associacionisme obrer; fundador de La Fraternitat, una de les primeres mútues sindicals i culturals; fundador i director del moviment musical i social conegut com els Cors d’en Clavé, potser el primer moviment cultural de masses de Catalunya; membre de la Junta Revolucionària de 1868, president de la Diputació de Barcelona i diputat.
Aquest monument neoclàssic, dedicat al G.·. Josep Anselm Clavé i Camps, va ser inaugurat el 24 de novembre de 1883 a la cruïlla Rambla de Catalunya i carrer València. A fi d’ocultar-lo d’un lloc molt cèntric de la ciutat de Barcelona l’ajuntament franquista el va traslladar el 6 de maig de 1956 en aquest jardí, a dalt del Passeig Sant Joan, un indret poc transitat.
El monument fou encarregat l’any 1883 a l’arquitecte Josep Vilaseca. L’escultor Manuel Foxà, autor de l’Estàtua de la Llibertat que hi ha a la Biblioteca Pública Arús, en va fer l’escultura del G.·. Clavé que corona el monument.
En el peu de l’estàtua referida entre altres elements decoratius neoclàssics al centre hi ha dues columnes simbòliques, referència a l’entrada del Temple maçònic, coronades amb una estrella de cinc puntes cada una --l’estel del delta maçònic--, enllaçades per fulles d’acàcia, el símbol vegetal de la Francmaçoneria.
SÍMBOLS MAÇÒNICS EN LA FAÇANA AL CARRER COMERÇ DE L’ANTIC CONVENT DE SANT AGUSTÍ VELL (Carrer Comerç núm.36)
El Convent de Sant Agustí Vell va ser un convent de l'Orde de Sant Agustí situat al barri de la Ribera de Barcelona. La seva construcció s'inicià l'any 1349. Després del setge de 1713-1714, i degut la construcció de la Fortalesa de la Ciutadella, els agustins es van haver de traslladar al barri del Raval, al carrer Hospital, on entre 1728 i 1750 edificaren el nou convent i l'església de Sant Agustí Nou. La major part de l'antic convent del barri de la Ribera fou convertit en una caserna, i actualment acull el Centre Cívic de Ciutat Vella, l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona i el Museu de la Xocolata. El monestir gòtic de Sant Agustí Vell, construït entre els segles XIV i XV, conserva elements de l'antic convent, com l'ala de ponent del claustre (1473-1478), que va ser restaurada, i una part lateral de l'església. Durant el setge de Barcelona de 1713-1714 el convent va ser un dels principals punts d'enfrontament i l'11 de setembre de 1714 patí bombardejos i quedà molt malmès. L'any 1716, Felip V d'Espanya va ordenar enderrocar el convent degut a la construcció de la fortalesa de la Ciutadella. Els agustins es varen traslladar al carrer Hospital, al barri del Raval, on el 1727 van prendre possessió del nou indret i el 1728 iniciaren les obres del nou convent i de l'església de Sant Agustí Nou, malgrat l'oposició d'altres ordes ja establertes allí. El nou convent es va inaugurar el 1750. Les restes del convent del barri de la Ribera van ser refetes per Pere Bertran entre 1738 i 1748. La major part de restes van ser enderrocades per construir-hi una caserna militar. Es va conservar una part lateral de l'església i l'ala de ponent del claustre gòtic, del segle XV, que s'integraren dins el nou edifici. Fou usat com a forn de pa, l'any 1750 com a caserna i entre 1754 i 1803 fou la seu de l'Acadèmia Militar de Matemàtiques de Barcelona. La seva església, actualment desapareguda, tenia a l'altar major el valuós retaule de Sant Agustí (1462-1475), obra de Jaume Huguet i els seus ajudants, encarregada pel Gremi de Blanquers i que es conserva parcialment al MNAC i al Museu Marès.
A dues de les portes de la façana de l’antic convent i fins els anys noranta del segle XX caserna militar, i caixa de reclutes, que donen al carrer Comerç hi ha símbols identificats amb la Francmaçoneria, esculpits en temps moderns o més aviat contemporanis. Són les portes del mig i la situada més a la dreta segons es mira aquesta façana. En la part central de la llinda de pedra decorada de la porta del mig s’aprecia el relleu d’un compàs amb les seves puntes cap avall, mirant el terra, i un escaire a sobre i amb els braços cap a munt, mirant el cel, tot i que hi ha un pinzell que el travessa horitzontalment, fent de sageta. Sobre la llinda de la porta de la banda dreta hi ha un compàs i un escaire, encara que girats noranta graus, de manera que el pinzell sageta senyala cap a baix. L’escaire sobre el compàs en la Francmaçoneria simbolista els Treballs en tercer graó, el del Grau de Mestre Maçó.
A la porta situada més a l’esquerra, ara l’entrada del Museu de la Xocolata, en la llinda no hi ha cap decoració esculpida i s’aprecia un buidat fet expressament com si n’hagués estat eliminada una possible simbologia considerada maçònica, probablement durant la dictadura franquista. D’aquesta manera es fa difícil interpretar el conjunt simbòlic, ja que no hi ha la part de la porta esquerra. En canvi, el portal metàl·lic de la porta del mig, el centre de la façana, conserva a banda i banda dels ventalls les lletres ‘F’ i ‘M’, que descartant “farmàcia militar” significaria Franc-Maçoneria.
Aleshores, cada porta podria representar un treball col·lateral de Mestre Maçó. El primer, potser amb l’escaire mirant cap el Migdia (a la banda on hi el sol representat, a Orient del Temple), quan comencen els Treballs en Lògia, però que no podem demostrar per haver desaparegut la decoració; el segon, a Orient, on hi ha el Delta del Temple, mirant al cel de volta estelada del Temple mentre es treballa, i el tercer, quan el clausura la jornada de Treball maçònic, mirant l’escaire cap el Nord (la banda a Orient on surt la lluna). Els pinzells sagetes representarien el temps d’un rellotge: en la porta del mig, la meitat de la jornada laboral simbòlica (entre les 3 hores i les 9 hores), i en la porta de la dreta (cap el Nord), les dotze (mitja nit en punt). Proposem això con hipòtesi d’interpretació.
L’Acadèmia Militar de Matemàtiques a Barcelona es va instal·lar el 1720 a l’antic convent de Sant Agustí o Sant Agustí Vell. Aquesta acadèmia, creada per Felip V, tenia com objectiu la formació d’enginyers militars. El 1803, l’acadèmia fou trasllada a Alcalà d’Henares (Comunitat de Madrid, Castella la Nova). Els autors que apunten una relació de la simbologia de les llindes a l’acadèmia senyalen que el compàs era una de les eines imprescindibles en aquestes escoles, i de fet hi ha il·lustracions de l’època en que apareixen militars amb un d’aquests estris a la mà. Tot i això no es gaire probable que els símbols maçònics corresponguin a l’acadèmia.
En canvi, hi ha un altre possible origen. Fóra la documentada ocupació militar bonapartista francesa de Sant Agustí Vell durant l’estada de les tropes de Napoleó a Barcelona. En aquest període el Gran Orient de França es va implantar amb força a Catalunya, amb Resp.·. Lògies documentades a Figueres, Girona i Barcelona. En aquestes lògies militars franceses poc a poc s’hi anaven integrant habitants de cada ciutat, amb l’objectiu que amb el temps aquests ciutadans obrissin Respectables Lògies pròpies. No hi ha referència sobre un Temple maçònic a l’edifici de Sant Agustí Vell durant l’estada bonapartista a Barcelona, però, en canvi, es coneguda l’existència durant el segle XIX de Resp.·. Lògies al carrer Tarantana, paral·lel a Comerç pel darrera de l’antic convent de Sant Agustí.
Hi ha documentades les Respectables Lògies franceses a l’Or.·. de Barcelona, en el període bonapartista, El Triomf de l’Amistat i Els Amics Fidels de Napoleó. També coneixem unes referències d’aquest moment sobre sis temples maçònics a la ciutat: al carrer Escodillers i al Nou de la Rambla, a la Rambla, a la Barceloneta i al palau Centelles (baixada de Sant Miquel números 6-8).
EDIFICI NÚM. 24 DEL PORTAL DE L’ÀNGEL
Finalment, en aquest itinerari maçònic vàrem arribar a la porta senyorial de l’edifici núm. 24 de la Porta de l’Àngel, on en el seu pis principal s’hi reunia a partir del 25 de novembre de 1937 el Consell del Gran Orient Espanyol. I més endavant, també el de la Gran Lògia Espanyola. Agents franquistes informaren durant l’any 1938 que l’edifici, a partir de les 4 de la tarda, albergava “toda la masonería española y internacional” i que “es la sede del Supremo Consejo 33 y del Consejo General Simbólico”. Cal recordar que els alts òrgans del G.·.O.·.E.·. i de la G.·. L.·. Espanyola s’havien establert a l’Or.·. de Barcelona fugint del franquisme. El gener de 1939 van abandonar Barcelona i durant la Retirada de febrer d’aquell any van passar la frontera del Pirineu camí de l’exili.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada