Nord-est Llibertari: Moció per prohibir les maniobres militars a Catalunya fora de les propietats del Ministeri de Defensa del Regne d’Espanya

dissabte, 16 de juliol del 2016

Moció per prohibir les maniobres militars a Catalunya fora de les propietats del Ministeri de Defensa del Regne d’Espanya

Incendi a Sant Climent Sescebes causat per maniobres de l'Exèrcit

El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a prohibir-les “en espais no estrictament militars” espanyols.
La proposta aprovada, que afecta entre altres l'exercici Minerva de Talarn, va ser presentada per la CUP-CC.

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 16/07/2016
Espolla/Sescebes (Albera, Alt Empordà).-

El Parlament de Catalunya va demanar a la Generalitat el passat dijous, 14 de juliol, la prohibició de les maniobres militars “en espais no estrictament militars”, com per exemple el cas de les pràctiques que realitzen els sergents alumnes de l'acadèmia de Talarn (Pallars Jussà) a finals del mes de juny, en el denominat exercici Minerva, o les maniobres a l’Albera, Serra de Rodes i Cap de Creus, a més de les que l’Exèrcit espanyol fa a Collserola (Barcelona). Aquesta proposta, que forma part d'una moció presentada per la CUP per una “Catalunya desmilitaritzada”, ha estat aprovada amb els vots a favor de Junts pel Sí, la CUP i Catalunya Sí que es Pot. Ciutadans, el PP i el PSC hi han votat en contra.
En el cas de l'exercici Minerva es realitza cada any, a finals de juny, els dies previs a l'acte d'entrega de despatxos als alumnes de l'acadèmia de Talarn. Entre les accions que s'hi porten a terme, s'hi inclouen pràctiques de situacions en què les unitats es podran trobar quan passin a l'acció, especialment en operacions internacionals. Uns cinc-cents alumnes realitzen anualment les maniobres, que s'allarguen uns quatre dies a l'entorn de Tremp, Salàs de Pallars, Conca de Dalt i Talarn i que sovint proporcionen situacions discutides entre la població.
També es recullen en la proposta les operacions que es duen a terme al Parc Natural de la Serra de Collserola, al Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, a la serra de l'Albera i al municipi de Sant Climent Sescebes, entre d'altres.
La moció parlamentària també insta la Generalitat “a prohibir els actes d'exaltació d'allò militar i de legitimació de la violència i de les armes”, no permetent a Catalunya les desfilades militars en espais civils. Altres reclamacions recollides per la moció reclamen evitar la presència de l'exèrcit en qualsevol centre educatiu i de formació i no promoure activitats per part de l'administració vers la indústria militar.
Per acabar, la moció també insta a reclamar el traspàs a la Generalitat, o a l'ens local corresponent, del patrimoni militar immobiliari que es trobi en desús per tal de destinar-lo a usos públics.

Mira també:
https://www.facebook.com/Alto-el-foc-a-lAlbera-198775820461047/

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...