Mig segle de tortures: el País Basc silenciat

Un estudi elaborat per l'antropòleg Paco Etxeberria documenta més de 4.000 casos de tortures registrats al País Basc entre els anys 1960 i 2013. 
Els autors expliquen que s'han analitzat 22.000 documents i s'han recollit 900 testimonis en àudio i vídeo a fi de "tenir la convicció que els casos estan ben acreditats".  
Segons Etxeberria, pot ser que el cens definitiu sobrepassi els 5.000 casos, ja que "molta gent no ha donat el seu testimoni" pel temor de reviure els fets. 
L'any 2004, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va condemnar l'Estat espanyol per inhibir-se davant les denúncies de tortures dels independentistes catalans detinguts durant l'operació Garzón. 



DIRECTA 30/06/2016 
Àlex Romaguera

Joxe Arregi 

El febrer passat va fer 35 anys de la mort per tortures de Joxe Arregi. La imatge del seu cos inert, ple de cicatrius, erosions i hematomes evidenciava l'acarnissament a què havia estat sotmès durant el seu pas per comissaria. Tal com va certificar el titular del jutjat d'instrucció número 13 de Madrid, José Antonio de la Campa, el militant abertzale havia patit "una aturada respiratòria originada per un procés broncopneumònic amb un intens edema pulmonar". D'acord amb l'autòpsia, la mort havia estat causada per les "violències físiques" que li havien propinat cinc funcionaris de la policia espanyola adscrits a la Brigada Regional d'Informació. Mesos més tard, els dos únics condemnats van ser indultats pel govern d'Adolfo Suárez.
Vint anys després d'aquell episodi, unes noves imatges esfereïdores van saltar a la palestra. Es tractava del rostre ensangonat d'Unai Romano, un jove de Vitòria arrestat com a presumpte col·laborador d'ETA el desembre de 2001. Romano havia passat cinc dies incomunicat a les dependències de l'Audiència Nacional espanyola a Madrid, on un elevat nombre de guàrdies civils el va sotmetre a un veritable calvari d'abusos físics i psíquics, arran dels quals va necessitar atenció hospitalària. Després de sortir en llibertat, va deixar per escrit el seu periple infernal en una carta: "M'agafen entre uns quants i em colpegen més fort al cap. Es van rellevant. Em posen els elèctrodes amb una porra elèctrica als genitals, a la part superior i darrere de les orelles. També em posen la bossa i em continuen colpejant...".
Les imatges de Joxe Arregi i Unai Romano romanen a la memòria col·lectiva per la seva crueltat. Igual que l'estampa del jove Igor Portu, entubat a una Unitat de Cures Intensives després de ser detingut arran de l'operació contra el comando Donosti d'ETA el gener de 2008. Per les lesions que va patir, dos anys després, quatre guàrdies civils van ser condemnats per abusos i lesions, fet que va revelar novament l'existència de la tortura a l'Estat espanyol.

La petjada de l'horror 

A l'esquerra, l'antropòleg forense Paco Etxeberria, autor de l'estudi, amb el secretari general de Pau i Convivència de l'executiu basc, Jonan Fernández 

Arregi, Romano i Portu són la punta de l'iceberg d'una pràctica que ha tingut lloc de manera sistemàtica a l'Estat. Així ho assenyala el recent informe elaborat pel prestigiós antropòleg Paco Etxeberria, segons el qual més de 4.000 persones han patit tortures al País Basc entre els anys 1960 i 2013, l'equivalent a un cas i mig per setmana. 
L'informe d'Etxeberria, en el qual ha col·laborat el secretari general de Pau i Convivència de l'executiu basc Jonan Fernández, documenta fins a 4.009 casos, 3.577 dels quals ja han estat homologats per la Comissió d'Ètica de la Universitat del País Basc. Per arribar a aquest registre, els autors expliquen que s'han analitzat 22.000 documents i s'han recollit 900 testimonis en àudio i vídeo a fi de "tenir la convicció que els casos estan ben acreditats". A tal efecte, els experts han aplicat els criteris que fixa el Protocol d'Istanbul de les Nacions Unides, gràcies al qual s'ha pogut confirmar que el 89% de les denúncies estudiades oferien una gran consistència i tan sols se n'havien de descartar un 2%.
Amb tot, l'informe dirigit per l'actual director de l'Institut Basc de Criminologia adverteix que els 4.009 casos només són un recompte provisional, que no inclou els que estan en curs d'investigació ni les persones que han sofert tortures més d'una vegada (aproximadament, un 17% de les denunciants). Això pot fer, segons Etxeberria, que finalment el cens sobrepassi els 5.000 casos, tenint en compte que "encara hi ha molta gent que no ha donat el seu testimoni" pel temor de reviure el calvari sofert. Cal recordar que un 5% de les torturades presenten seqüeles psicològiques per les quals caldrien "mesures assistencials i específiques", assevera l'estudi.
Paco Etxeberria, que ha comptat amb l'assessorament dels experts en resolució de conflictes Carlos Martín Beristain i Laura Pego, conclou que la tortura va ser especialment intensa durant la dècada dels 70 i els 80 i va decréixer durant els anys 90 i el primer tram del nou segle, si bé el degoteig de denúncies no s'ha aturat. El nombre de persones afectades només ha minvat notablement els dos últims anys, en bona part a causa de la manca d'arrestos sota la llei antiterrorista.
No obstant això, l'informe posa de manifest l'ús habitual de la tortura en aquest mig segle d'anàlisi, especialment en persones detingudes per la Guàrdia Civil i la Policia Nacional espanyola, contra les quals s'han aplicat mètodes d'asfíxia –cas del conegut com la bossa– i d'extenuació física, a més d'elèctrodes o l'anomenada banyera. Pràctiques d'acarnissament que no han desaparegut per la desídia de les institucions, que, lluny de posar-hi remei, han incomplert el protocol relatiu als reconeixements mèdics i les recomanacions adoptades pel Comitè per a la Prevenció de la Tortura o els preceptes que estableix la Convenció contra la tortura i altres tractes o penes cruels, inhumanes o degradants. Un tractat, aquest últim, que el govern espanyol va firmar el 1985, però que ha ignorat sistemàticament, cosa que ha permès que es continués practicant la tortura als centres de detenció, segons l'informe.

Llum a la impunitat 
Malgrat el balanç que dibuixa l'informe d'Etxebarria, la tortura ha anat aflorant entre l'opinió pública i, a mesura que les denúncies han arribat als despatxos, l'Estat espanyol ha quedat en entredit per intentar ocultar-la. Una prova d'això són les vuit les condemnes que han rebut les autoritats espanyoles per no investigar els maltractaments comesos per les forces policials.
La primera de les condemnes va tenir lloc l'any 2004, quan el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va condemnar l'Estat espanyol per inhibir-se davant les denúncies de tortures dels independentistes catalans detinguts en el marc de l'operació Garzón, l'any 1992. Un dictamen al qual es van afegir, poc després, les condemnes per no esclarir les denúncies dels guipuscoans Mikel San Argimirio i Iker Beristain ni respondre a la interposada per l'exdirector d'Egunkaria, Martxelo Otamendi, que també van denunciar que havien estat víctimes de la tortura.
Al capítol de sentències, cal sumar-hi les referides als activistes bascos Beatriz Etxebarria, Ohian Ataun i Patxi Arratibel, a més de l'emesa el maig d'aquest 2016, en què el TEDH fa responsable l'Estat per no investigar els abusos de què va ser objecte Xabier Beortegi, arrestat l'any 2015 per la Guàrdia Civil i que, arran de la seva detenció, va recórrer a la justícia.
Al relat sobre la tortura, també hi han contribuït les pel·lícules sobre els militants bascos Josean Lasa i Joxi Zabala, torturats i assassinats pels GAL l'any 1983, i el projecte de documental Objetos perdidos, presentat aquest mes de juny amb el propòsit de recordar el cas de Mikel Zabalza, torturat i mort a mans de la Guàrdia Civil el 1985. En línia amb això, l'informe de Paco Etxeberria obre el focus de la història i la radiografia d'aquesta pràctica ignominiosa que, malgrat els tímids avenços, subsisteix als budells de l'Estat.