Nord-est Llibertari: Els promotors de la urbanització que volen fer a Roca Blanca de Pals estan en els Papers de la Castellana

divendres, 10 de juny del 2016

Els promotors de la urbanització que volen fer a Roca Blanca de Pals estan en els Papers de la Castellana

Gallardo Ballart

Consten en dues empreses de Panamà

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 10/06/2016
Pals (Baix Empordà).-

Llegim a EL TRIANGLE els Gallardo Ballart, que controlen la farmacèutica Almirall i també un dels terrenys que centren la polèmica urbanística a Pals (Baix Empordà). Són rics --Forbes els atribueix un patrimoni conjunt de 2.300 milions d'euros-- però no gaire coneguts.
Segons han revelat eldiario.es, La Marea i Diagonal, els germans Jorge i Antonio Gallardo Ballart, accionistes principals d'Almirall (en posseeixen un 66%), van tenir a bancs de Suïssa diversos comptes, corresponents a dues empreses de Panamà, amb 113 milions d'euros que van legalitzar gràcies a l'amnistia fiscal del Govern espanyol l'any 2012.
D'altra banda, com va publicar EL TRIANGLE (núm. 1.212) el passat mes de maig, la plataforma Salvem la Platja de Pals té en el seu punt de mira els Gallardo Ballart perquè són propietaris d'uns terrenys a Roca Blanca on volen impulsar, mitjançant les societats Zanax Inmobiliaria SL i Caleta XXI SL, projectes urbanístics que, almenys en un primer moment, no han rebut cap oposició per part de l'Ajuntament de Pals.
La gent contrària de Pals rebutja projectes urbanístics com els dels Gallardo Ballart per l'impacte mediambiental que temen i acusen d'opacitat el govern municipal.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...