L'Associació de Comerciants del Mercat de l'Abaceria i l'Associació de Comerç i Serveis Claret van organitzar una reunió amb l'advertiment que "l'esperit dels qui convoquem està més aviat en contra de l'okupació".
L'impulsor del manifest contra el Banc Expropiat és un destacat activista de la pastoral catòlica.
El Banc Expropiat considera que "molts comerços tanquen perquè no poden assumir aquesta pujada dels lloguers, causada no per cap mena d'aldarull al carrer sinó per l'especulació immobiliària".
DIRECTA 10/06/2016
Jesús Rodríguez
Disset dies després de la primera irrupció dels Mossos d'Esquadra al Banc Expropiat de la vila de Gràcia de Barcelona, s'ha fet públic un manifest signat per catorze col·lectius i associacions --majoritàriament de comerciants-- on s'inclouen frases com: "Vivim atemorits i amb por. Volem pau i seguretat al barri i poder tornar a treballar i fer vida al barri". La missiva va adreçada a l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i en el mateix text s'afirma que els sota signants "representem a 514 entitats i establiments comercials i de serveis en els que hi participem unes 6.300 persones".
Aquest manifest es va fer públic l'endemà que el Banc Expropiat anunciés, després de debatre-ho en assemblea, una treva en les mobilitzacions: "De moment no convocarem cap manifestació a Gràcia. Malgrat que aquesta sigui imprescindible per tornar a entrar al Banc Expropiat, no és el nostre objectiu que per a aconseguir-ho hi hagi comerços que no es vegin amb la tranquil·litat d'obrir, sigui pel motiu que sigui". Tanmateix, el col·lectiu sí ha decidit continuar fent els punts informatius i les activitats que es desenvolupaven quotidianament al local a la porta del mateix.
El comunicat del Banc Expropiat respon als intents de "criminalització" i alerta que "dins del que la premsa anomena 'veïnat' o 'comerços' hi ha també tot un seguit d'interessos partidistes i electoralistes". En aquest sentit les activistes asseguren que "hi ha sectors interessats a utilitzar el que està passant a Gràcia aquestes setmanes com a un front més de l'actual o de futures campanyes electorals". Després d'aquestes afirmacions és informativament rellevant conèixer qui hi ha darrere i com es va elaborar el manifest de les associacions de comerciants de Gràcia.
Convocatòria "restringida"
El secretari de l'Associació de Comerç i Serveis Claret, Jordi Morillas, va convocar la trobada on es donaria el vistiplau al manifest. Morillas no només és membre de l'ACS Claret, sinó que compagina aquesta activitat amb la gerència de la Fundació Pare Esqué i la presidència de l'Obra Cultural Mariana, projectes vinculats a la pastoral catòlica. La cita, en un primer moment, es va anunciar al centre cívic La Sedeta dimarts 7 de juny a dos quarts de nou del vespre, però a última hora es va traslladar a la seu de l'AVV Camp del Grassot, al passatge Alió. L'Associació de Comerciants del Mercat de l'Abaceria de Gràcia, que ahir mateix es va reunir amb el líder del PP a Barcelona, Alberto Fernández Díaz, presidia i moderava la reunió.
A la convocatòria de la reunió s'advertia textualment "que l'esperit dels qui convoquem està més aviat en contra de l'okupació, en contra també de la violència i astorats per l'arbitrarietat de l'actuació del districte i de l'ajuntament". Més endavant, s'afegia que el plantejament era el següent: "Que hi vinguin quantes més representacions d'associacions millor, saber si tots estem en una línia similar i fer una declaració conjunta al respecte si s'esdevé el cas".
D'acord amb aquestes premisses, representants d'entitats gracienques van anar arribant a La Sedeta, per després traslladar-se al nou punt de trobada. Un cop iniciada la reunió i a mesura que s'anava definint un clar posicionament bel·ligerant amb el Banc Expropiat, els organitzadors de l'acte van 'convidar' a abandonar l'encontre a les persones que no havien estat formal i directament convidades, tal com han confirmat alguns dels assistents. Formalment, els organitzadors van al·legar que la raó de la mesura responia a la crispació que, segons ells, es mostrava en les seves intervencions. El flux de sortida de la sala va ser constant i també es va fer fora a un periodista del setmanari L'Independent de Gràcia, al·legant que no hi podien assistir mitjans de comunicació.
Entre les persones que van quedar a la sala al final de la reunió, hi havia posicionaments que apostaven per no decantar-se per cap de les parts del conflicte, i així ho van expressar. Malgrat això, el redactat del manifest s'havia fet amb anterioritat a la convocatòria, tal com van anunciar els moderadors a l'inici de l'acte.
Demandes creuades
El manifest de les associacions de comerciants carrega contra l'Ajuntament de Barcelona quan afirma que "estem resistint aquesta malaurada situació sense cap suport institucional clar". Per aquest motiu fan una demanda explícita a l'alcaldessa de la ciutat, exigint que "com a responsables subsidiaris, que cerquin una solució definitiva que reculli el sentir majoritari dels veïns, veïnes, entitats i establiments comercials i de serveis del barri de Gràcia".
Per la seva banda, el Banc Expropiat obre el focus i planteja un debat sobre "els problemes reals de Gràcia". Consideren que "no existeix res que es pugui anomenar 'el veïnat' o 'els comerços' que puguin tindre un posicionament unívoc; ni tothom que viu a Gràcia està en contra del Banc Expropiat ni, evidentment a favor" i clouen aquesta reflexió assegurant que "nosaltres no parlem en nom de ningú, només de nosaltres mateixes". El col·lectiu creu que "molts comerços tanquen perquè no poden assumir aquesta pujada dels lloguers, causada no per cap mena d'aldarull al carrer sinó per l'especulació immobiliària que està destrossant Gràcia. Molts comerços tanquen, no per les mobilitzacions pel Banc Expropiat, sinó perquè la competència de les franquícies i les grans marques els empenyen a l'atur".
Per aquests motius anuncien que es reuniran amb "els diferents col·lectius i organitzacions de Gràcia per tal d'establir una estratègia més àmplia contra la gentrificació, l'especulació i la massificació turística, que són els problemes reals que hi ha de fons en aquest conflicte". Fins al moment, ja han recollit 169 adhesions col·lectives i 204 individuals a la reivindicació de la reobertura del Banc Expropiat i per la retirada de càrrecs a les persones detingudes durant les protestes contra el desallotjament.
L'impulsor del manifest contra el Banc Expropiat és un destacat activista de la pastoral catòlica.
El Banc Expropiat considera que "molts comerços tanquen perquè no poden assumir aquesta pujada dels lloguers, causada no per cap mena d'aldarull al carrer sinó per l'especulació immobiliària".
 |
| El col·lectiu ha decidit continuar fent els punts informatius i les activitats que es desenvolupaven quotidianament al local a la porta del mateix |
DIRECTA 10/06/2016
Jesús Rodríguez
Disset dies després de la primera irrupció dels Mossos d'Esquadra al Banc Expropiat de la vila de Gràcia de Barcelona, s'ha fet públic un manifest signat per catorze col·lectius i associacions --majoritàriament de comerciants-- on s'inclouen frases com: "Vivim atemorits i amb por. Volem pau i seguretat al barri i poder tornar a treballar i fer vida al barri". La missiva va adreçada a l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i en el mateix text s'afirma que els sota signants "representem a 514 entitats i establiments comercials i de serveis en els que hi participem unes 6.300 persones".
Aquest manifest es va fer públic l'endemà que el Banc Expropiat anunciés, després de debatre-ho en assemblea, una treva en les mobilitzacions: "De moment no convocarem cap manifestació a Gràcia. Malgrat que aquesta sigui imprescindible per tornar a entrar al Banc Expropiat, no és el nostre objectiu que per a aconseguir-ho hi hagi comerços que no es vegin amb la tranquil·litat d'obrir, sigui pel motiu que sigui". Tanmateix, el col·lectiu sí ha decidit continuar fent els punts informatius i les activitats que es desenvolupaven quotidianament al local a la porta del mateix.
El comunicat del Banc Expropiat respon als intents de "criminalització" i alerta que "dins del que la premsa anomena 'veïnat' o 'comerços' hi ha també tot un seguit d'interessos partidistes i electoralistes". En aquest sentit les activistes asseguren que "hi ha sectors interessats a utilitzar el que està passant a Gràcia aquestes setmanes com a un front més de l'actual o de futures campanyes electorals". Després d'aquestes afirmacions és informativament rellevant conèixer qui hi ha darrere i com es va elaborar el manifest de les associacions de comerciants de Gràcia.
Convocatòria "restringida"
El secretari de l'Associació de Comerç i Serveis Claret, Jordi Morillas, va convocar la trobada on es donaria el vistiplau al manifest. Morillas no només és membre de l'ACS Claret, sinó que compagina aquesta activitat amb la gerència de la Fundació Pare Esqué i la presidència de l'Obra Cultural Mariana, projectes vinculats a la pastoral catòlica. La cita, en un primer moment, es va anunciar al centre cívic La Sedeta dimarts 7 de juny a dos quarts de nou del vespre, però a última hora es va traslladar a la seu de l'AVV Camp del Grassot, al passatge Alió. L'Associació de Comerciants del Mercat de l'Abaceria de Gràcia, que ahir mateix es va reunir amb el líder del PP a Barcelona, Alberto Fernández Díaz, presidia i moderava la reunió.
A la convocatòria de la reunió s'advertia textualment "que l'esperit dels qui convoquem està més aviat en contra de l'okupació, en contra també de la violència i astorats per l'arbitrarietat de l'actuació del districte i de l'ajuntament". Més endavant, s'afegia que el plantejament era el següent: "Que hi vinguin quantes més representacions d'associacions millor, saber si tots estem en una línia similar i fer una declaració conjunta al respecte si s'esdevé el cas".
D'acord amb aquestes premisses, representants d'entitats gracienques van anar arribant a La Sedeta, per després traslladar-se al nou punt de trobada. Un cop iniciada la reunió i a mesura que s'anava definint un clar posicionament bel·ligerant amb el Banc Expropiat, els organitzadors de l'acte van 'convidar' a abandonar l'encontre a les persones que no havien estat formal i directament convidades, tal com han confirmat alguns dels assistents. Formalment, els organitzadors van al·legar que la raó de la mesura responia a la crispació que, segons ells, es mostrava en les seves intervencions. El flux de sortida de la sala va ser constant i també es va fer fora a un periodista del setmanari L'Independent de Gràcia, al·legant que no hi podien assistir mitjans de comunicació.
Entre les persones que van quedar a la sala al final de la reunió, hi havia posicionaments que apostaven per no decantar-se per cap de les parts del conflicte, i així ho van expressar. Malgrat això, el redactat del manifest s'havia fet amb anterioritat a la convocatòria, tal com van anunciar els moderadors a l'inici de l'acte.
Demandes creuades
El manifest de les associacions de comerciants carrega contra l'Ajuntament de Barcelona quan afirma que "estem resistint aquesta malaurada situació sense cap suport institucional clar". Per aquest motiu fan una demanda explícita a l'alcaldessa de la ciutat, exigint que "com a responsables subsidiaris, que cerquin una solució definitiva que reculli el sentir majoritari dels veïns, veïnes, entitats i establiments comercials i de serveis del barri de Gràcia".
Per la seva banda, el Banc Expropiat obre el focus i planteja un debat sobre "els problemes reals de Gràcia". Consideren que "no existeix res que es pugui anomenar 'el veïnat' o 'els comerços' que puguin tindre un posicionament unívoc; ni tothom que viu a Gràcia està en contra del Banc Expropiat ni, evidentment a favor" i clouen aquesta reflexió assegurant que "nosaltres no parlem en nom de ningú, només de nosaltres mateixes". El col·lectiu creu que "molts comerços tanquen perquè no poden assumir aquesta pujada dels lloguers, causada no per cap mena d'aldarull al carrer sinó per l'especulació immobiliària que està destrossant Gràcia. Molts comerços tanquen, no per les mobilitzacions pel Banc Expropiat, sinó perquè la competència de les franquícies i les grans marques els empenyen a l'atur".
Per aquests motius anuncien que es reuniran amb "els diferents col·lectius i organitzacions de Gràcia per tal d'establir una estratègia més àmplia contra la gentrificació, l'especulació i la massificació turística, que són els problemes reals que hi ha de fons en aquest conflicte". Fins al moment, ja han recollit 169 adhesions col·lectives i 204 individuals a la reivindicació de la reobertura del Banc Expropiat i per la retirada de càrrecs a les persones detingudes durant les protestes contra el desallotjament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada