Nord-est Llibertari: Suport de la Unió Regional Llenguadoc-Rousseló de la CNT als treballadors i a les treballadores de la Posta de Ribesaltes

dilluns, 30 de maig del 2016

Suport de la Unió Regional Llenguadoc-Rousseló de la CNT als treballadors i a les treballadores de la Posta de Ribesaltes

Demà solidaritat a Montpeller

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 30/05/2016
Perpinyà/Ribesaltes (Rosselló).-

La Unió Regional CNT Llenguadoc-Rosselló va enviar aquest comunicats als treballadors i a les treballadores de la Posta de Ribesaltes (Rosselló):
A l’atenció dels treballadors i a les treballadores de la Posta de Ribesaltes
Benvolguts col·legues, benvolgudes camarades,
Reunida en assemblea general a Perpinyà el 28 de maig de 2016 la nostra Unió Regional a acordat contribuir en la caixa de la vaga, amb una aportació de 100 euros. Més enllà d’aqueta aportació econòmica, volem manifestar la nostra solidaritat davant una situació del més preocupant: la del saqueig del servei públic postal.
En aquest context, tots els mitjans són bons segons entenen les diferents direccions de la Posta: fer precàries les condicions de treball, amb el recurs abusiu dels contractes en CCD, augment de la flexibilitat i a la rendibilitat (suprimint llocs de treball), investigació sobre el personal, discriminació sindical i sancions envers els i les sindicalistes.
Malgrat aquestes violències, vosaltres heu desenvolupat un combat i una vaga que són exemplars durant més de 180 dies per la defensa dels llocs de treball, però també contra les sancions disciplinàries acordades per la vostra direcció contra els i les vaguistes. Condemnem fermament la utilització del tot excessiva i il·legal de la Posta de contractats a fi de reemplaçar d’aquesta manera els i les vaguistes.
Mai repetirem prou que la lluita per la dignitat obrera i la solidaritat són les armes del proletariat. En la lògica de solidaritat interprofessional, la Unió Regional de la CNT és i serà al vostre costa en el combat!
Fem una crida al conjunt de les persones que pugin a venir per donar suport al camarada de la CGT PTT Alexandre, que haurà de comparèixer en un consell de disciplina dimarts 31 de maig, a partir de les 9:30 del matí, en la Direcció regional de la Posta a Montpeller.
Quan colpegen a un o a una de nosaltres colpegen a tots i a totes!
Rebeu les nostres salutacions sindicalistes revolucionàries!
Unió Regional CNT Llenguadoc-Rosselló
06 rue d’Arnal 30000 Nîmes
Tel : 07.68.34.32.20/Mail: [ur.lr@cnt-f.org]
http://www.cnt-f.org/cnt66/spip.php?article1259

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...