En
1928 retornà de París a Barcelona i va fer exposicions al Museu d'Art Modern de
Madrid, a Bilbao i a Perpinyà.
En
1939 es va exiliar a l’Estat francès i d'allà passarà a l'Argentina, on
residirà definitivament.
Gustavo Cochet:
El 6 de maig de
1894 neix a Rosario (Santa Fe, Argentina) el pintor, gravador i escriptor
anarquista Gustavo Cochet. El seu pare era francès i feia de mestre d'escola
primària rural a la zona d'Esperanza i San Jerónimo Norte. La seva mare era
argentina de mare indígena. Després d'uns anys al camp estudiant primària, va
marxar a Carlos Pellegrini i a Maciel, on el seu pare havia estat traslladat de
mestre. A Maciel començarà a treballar com a aprenent de telegrafista. En 1912
va deixar la casa paterna i es va instal·lar a Rosario per dedicar-se a la
pintura alhora que feia de telegrafista a Correus. Va estudiar amb el pintor
César Caggiano i a Buenos Aires amb Thibón de Libián i Walter de Navazio.
En
1915 va emigrar a Barcelona i en 1917, després de treballar en diversos oficis,
es col·locarà al taller de restauració de Josep Dalmau, marxant de la galeria
d'art barcelonina del mateix nom que presentava exposicions d'avantguarda
(Picasso, Torres-García, Nonell, Miró). En aquesta època Pere Daura l'iniciarà
en el gravat.
En
1919 va realitzar la seva primera exposició, a la Galeria Dalmau de Barcelona i
l'any següent es casarà amb la catalana Francesca Alfonso, instal·lant-se la
parella a París (Illa de França). En 1921, per ser fill de francès, va haver de
realitzar el servei militar actiu, que acabà l'any següent. En 1922 també
naixerà el seu primer fill, Fernando.
En
1923 va realitzar la seva primera exposició a París, a la Galeria Fabre;
després exposarà a les galeries parisenques Barreiro i Berheim, i a les barcelonines
Syra, Laietana i Busquets. En aquesta època compartirà pintura i restauració.
En 1927 va exposar a Brussel·les (Bèlgica) i naixerà el seu segon fill, Víctor,
que només visqué uns mesos.
En
1928 retornà a Barcelona i va fer exposicions al Museu d'Art Modern de Madrid,
a Bilbao (Biscaia, País Basc, Euskal Herria) i a Perpinyà (Rosselló). Aquest
mateix any va tornar a Rosario, deixant sa família a Barcelona, i després de
sis mesos tornarà a la capital catalana. En 1929 va treballar en els decorats
dels pavellons de l'Exposició Internacional de Barcelona. En 1919 va marxar a
París i dos anys després de bell nou a Argentina, aquest cop amb la seva
família, compartint casa amb Minturn Zerva i freqüentant Berlengieri, Bikandi,
Guido, Musto i Schiavoni. En 1932 publicarà en l'editorial Luft la primera
edició del seu llibre Diario de un pintor.
En
1934 retornarà amb sa família a Barcelona i es posarà al servei de la
Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i militarà en la Federació
Anarquista Ibèrica (FAI). En 1935 realitzarà diversos treballs per a la FAI
sobre el paper que havia de jugar l'artista en la revolució.
Durant
la Guerra Civil realitzarà diverses feines artístiques per al Moviment
Llibertari Espanyol (MLE), especialment la seva col·lecció de 22 aiguaforts
Caprichos, on descriu l'horror de la guerra. També realitzarà il·lustracions
per als periòdics anarquistes Tiempos Nuevos i Tierra y Libertad, on també
escriurà articles sobre art i avantguardes i sobre el paper de l'art en una
societat lliure. Va participar en la Federació d'Artistes Independents de la
CNT-AIT salvant obres artístiques del pillatge i de la destrucció.
En
1937 publicarà, en plena guerra, la segona edició del seu Diario de un pintor.
Aquest mateix any va organitzar una retrospectiva de la seva obra a la
Pinacoteca del Passeig de Gràcia a Barcelona, on també presenta una sèrie de 12
xilografies titulades Estampas populares i la sèrie Caprichos. També en 1937 va
crear el Casal de la Cultura obert a la plaça Catalunya de Barcelona, substitut
dels salons oficials burgesos.
En
1939 es va exiliar a l’Estat francès i d'allà passarà a l'Argentina, on
residirà definitivament. En 1941 va ser
nomenat professor de pintura a la nova Escola d'Arts Plàstiques de Santa Fe,
dirigida pel català Josep Planas Casas. En 1943 exposarà al Museu Provincial
Rosa Galisteo de Rodríguez i publicarà El grabado (Historia y técnica). En 1945
obté el primer premi del Saló de Santa Fe i publica un llibre sobre el pintor i
gravador francès Honoré Daumier.
En
1947 s'instal·larà a Rosario i publicarà el llibre Entre el llano y la sierra.
En 1948 va ser nomenat professor adjunt a la Facultat d'Arquitectura de la
Universitat Nacional del Litoral i en 1953 titular de la mateixa càtedra fins
al cop d'estat militar de 1955.
En
1950 va fundar l'emblemàtic «Grupo Litoral» (Leónidas Gambartes, Juan Grela, Carlos
Uriarte, Francisco García Carrera i Santiago Minturn Zerva). En 1955 començarà
a fer classes a l'Escola de Belles Arts de Pergamino (Buenos Aires), fins al
1963, i un carrer d'aquesta ciutat de Buenos Aires portarà el seu nom.
En
1964 cau malalt, es intervingut quirúrgicament i ha de romandre dos mesos
internat. En 1967 viatjarà a la Península, on romandrà tres mesos i recuperarà
una considerable quantitat de pintures del seu període europeu.
En
1968 el Museu Municipal de Belles Arts Juan B. Castagnino de Rosario li ret un
homenatge amb una exposició retrospectiva i es presenta el llibre Gustavo
Cochet, de Mele Bruniard i d'Eduardo Serón. Entre 1969 i 1977 realitzarà un
gran nombre d'exposicions, moltes a la Galeria Renom. En 1978 la Galeria
Rubbers de Buenos Aires exposarà els seus quadres d'Espanya, França i Argentina
entre els anys 1924 i 1973.
Després
d'un temps postrat al llit, Gustavo Cochet va morir el 27 de juliol de 1979 a
Funes (Santa Fe, Argentina).
Familiars,
veïns i amics de l'artista han patrocinat, a la seva casa taller de Funes, el
Museu Gustavo Cochet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada