MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 14 de maig de 1898 neix a Gairo Nuovo l'anarquista i lluitador antifeixista Paolo Puddu

D'esquerra a dreta: Raffaele Puddu, Mameli Steverinoi Paolo Puddu   

Va ser nomenat secretari de la secció de la Liga Italiana dei Diritti dell' Uomo de Lo Canet i per les seves activitats antifeixistes en 1930 va ser expulsat de França i passà a Bèlgica. 
Va ser estretament vigilat per les autoritats franceses per la seva militància anarquista i per les seves relacions amb el «Comitè Pro Espanya» de París. També fou membre de Solidaritat Internacional Antifeixista a Tournai. 
El seu germà Enrico fou assessor de la CNT-AIT a València. Va ser detingut pels stalinistes i reclòs al camp de concentració d'Alzira fins el 1939 que pogué passar al Rosselló i acabà tancat als camps de concentració d'Argelers de la Marenda i de Vernet. 


Paolo Puddu: 
El 14 de maig de 1898 neix a Gairo Nuovo (Nuoro, Sardenya) l'anarquista i lluitador antifeixista Paolo Puddu. Els pares es deien Daniele Puddu i Maria Rosa Mameli. Fill d'una família nombrosa llibertària, quan tenia 11 anys començà a treballar de soldador i de serraller. En 1914 emigrà a l’hexàgon francès i dos anys després retornà a Itàlia. En 1921 tornà a sortir i retornà en 1926.
Es casà amb Silvia Gavarria i amb la seva companya s'instal·là a Lo Canet (Provença, Occitània). Milità en el moviment anarquista, ben igual que els seus germans petits Enrico i Angelo. El 17 d'octubre de 1927 se li va decretar l'expulsió, però restà l’Estat francès. Detingut, el 25 de setembre de 1929 va ser condemnat a Niça (País Niçard, Occitània) a 15 dies de presó per «infracció a l'ordre d'expulsió».
Va ser nomenat secretari de la secció de la Liga Italiana dei Diritti dell' Uomo (LIDU) de Lo Canet i per les seves activitats antifeixistes en 1930 va ser expulsat, reunint-se amb la seva mare a Bèlgica.
En 1932 visqué a Namur (Namur, Valònia) i a Tournai (Hainaut, Valònia), on treballà de gelater i de venedor de llibres per a l'anarquista Eugenio Mastini. En 1935, amb el seu cossí Tomaso Serra, desplegà una important campanya propagandística anarquista. Durant la segona meitat de 1936 va ser vigilat per la policia ja que s'ocupava del subministrament clandestí d'armes per als milicians del moviment llibertari espanyol en lluita contra el franquisme, eludint les prohibicions del «pacte de no intervenció». En aquesta mateixa època, els seus dos germans lluitaren a la Península contra els aixecats franquistes.
Enrico fou assessor de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) a València (l’Horta, País Valencià); va ser detingut pels stalinistes i reclòs al camp de concentració d'Alzira (Ribera Alta, País Valencià) fins el 1939 que pogué passar al Rosselló i acabà tancat als camps de concentració d'Argelers de la Marenda (Rosselló) i de Vernet d’Arièja (Migdia Pirineu, Occitània).
Angelo s'enrolà en la «Columna de Ferro», va ser ferit a Terol (Aragó) i hospitalitzat a Sarrión (Terol, Aragó), mentre els feixistes italians el van incloure entre els «terroristes subversius».  
Paolo Puddu va ser estretament vigilat per les autoritats franceses per la seva militància anarquista i per les seves relacions amb el «Comitè Pro Espanya» de París (Illa de França) i fitxat el 5 d'agost de 1938. També fou membre de Solidaritat Internacional Antifeixista a Tournai (Hainaut, Valònia, Bèlgica). A començament de 1940 viatjà sovint a Brussel·les (Bèlgica) per reunir-se amb els anarquistes Mario Mantovani i Vittorio Cantarelli, fins que va ser detingut pels nazis a Tournai i portat al pas de Brennero (Bolzano. Trentino Alto Adige), on va ser lliurat a les autoritats feixistes italianes el 17 de juny de 1941.
Portat a Nuoro, el 2 d'agost de 1941 va ser condemnat a la deportació per cinc anys i enviat una setmana després a l'illa de Ventotene (Pandatària, Latina, Tirrena).El seu germà Enrico també hi va ser deportat a la mateixa colònia penitenciària i el 25 de juliol de 1943 ambdós van ser traslladats al camp de concentració de Renicci d'Anghiari (Toscana), d'on van ser alliberats el 8 de setembre d'aquell any per les tropes aliades.
Pel que fa Angelo, després d'haver deixat València l'abril de 1939, va ser internat al camp de concentració d'Orà (Algèria) i posteriorment combaté els nazifeixistes a l'Àfrica septentrional enquadrat en l'exèrcit francès del general Charles de Gaulle, participant en 1943 en el desembarcament aliat de Salern (Campània, Itàlia).
Es desconeix la data de defunció dels tres germans.