MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST El 14 de maig de 1894 neix a Alcorisa l'anarcosindicalista Marcelino Sanz Mateo

Durant la Retirada de febrer de 1939 arribà a la Jonquera i creuà la frontera el 9 de febrer de 1939. Concentrats els exiliats al Voló, els militars francesos, ajudats per soldats senegalesos, separaren a la força els homes de les dones i els infants. Marcelino fou tancat al camp de concentració d'Argelers de la Marenda. 
Va morir el 19 de juliol de 1941 al camp nazi de Gusen. 


Marcelino Sanz Mateo: 
El 14 de maig de 1894 neix a Alcorisa (Terol, Aragó) l'anarcosindicalista Marcelino Sanz Mateo. Fill de Juan Sanz Ballester i de Valera Mateo Bielsa, pagesos aragonesos. De ben petit es dedicà a les tasques del camp, però aprengué les lletres i l'aritmètica al convent de frares del poble. En 1918 es casà amb Benigna Formento Espallargas, amb qui tindrà tres filles (María, Juana i Alicia) i cinc fills (Sebastián, Valero, Anastasio, Lauro i Daniel).
El 14 d'abril de 1935 s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), interessant-se per les idees col·lectivistes. Després de la victòria del Front Popular, el 15 d'agost de 1936 l'Ajuntament d'Alcorisa el nomena delegat d'Agricultura. Durant la guerra obrí casa seva als soldats republicans i als combatents de les Brigades Internacionals que arribaven per reprendre forces dels combats al front d'Aragó.
Fugint de la tropes franquistes sa família marxà cap a Catalunya i l'abril de 1938, després d'una caminada de més de 200 quilòmetres amb carro, arribà a Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) i s'instal·là a la cooperativa agrària cenetista «La Peregrina», que tenia bones relacions amb la cooperativa d'Alcorisa.
Quan els exèrcits feixistes creuaren l'Ebre, tornà a carregà el carro i, amb una caravana formada per les famílies de «La Peregrina», fugí cap al Rosselló. Després de més de 200 quilòmetres de retencions, arribà a la Jonquera (Alt Empordà) i creuà la frontera el 9 de febrer de 1939. Concentrats els exiliats al Voló (Rosselló), els militars francesos, ajudats per soldats senegalesos, separaren a la força els homes de les dones i els infants. Marcelino fou tancat al camp de concentració d'Argelers de la Marenda (Rosselló) i la resta de la seva família va ser allotjada en un hotel de Mézin (Aquitània, Occitània) requisat.
Entre el 13 de març de 1939 i l'1 de juny de 1940 Marcelino va escriure 72 cartes a la seva família i que van ser publicades l'agost de 2006 pel seu nét Norberto Artal Sanz sota el títol Francia no nos llamó. Cartas de un campesino aragonés a su familia en la tormenta de la guerra y del exilio (1939-1940). Després ingressà en la XI Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) i quan les tropes nazis ocuparen França ingressà en l'Exèrcit francès. Detingut pels ocupants, després de passar pels camps de Parpaillon, a La Condamine (Alps Alta Provença, Occitània), i de Gorze (Mosel·la, Lorena), fou deportat a Alemanya.
Marcelino Sanz Mateo va morir el 19 de juliol de 1941 al camp de concentració nazi de Gusen, a prop de Mauthausen (Mühlviertel, Alta Àustria).