Un poema davant d’una comissaria barcelonina encén Fernández Díaz i Llanos de Luna. Es tracta de '4 polis', de l'escriptor nord-americà Charles Bukowski, instal·lat per al cicle Barcelona Poesia.
L’Audiència Nacional espanyola reconeix que María Begoña Urroz no va ser la primera víctima d’Euskadi Ta Askatasuna, quan aquesta organització va néixer el 1968 i no pas el 1960 com deia Ernest Lluch sobre l’afer Urroz.
El 2011 Xavier Montanyà va provar que l'explosió que havia matat a la nena de mesos l'havia col·locat el DRIL i que la tergiversació històrica tenia l'objectiu d'embrutar el moviment basc durant el franquisme tardà.
[Barcelona (República Catalana) 14/05/2016]
L’AMIC DEL POBLE
 |
| Documents de la Brigada Político Social que relacionen el DRIL amb la bomba que va matar Urroz |
La presència d’un cartell poètic del cicle Barcelona Poesia davant la comissaria de la policia espanyola a la Verneda ha generat una polèmica entre la delegada del Govern espanyol a Catalunya, i el ministre d’Interior, amb l’alcaldessa de la ciutat. En una carta, recollida per Europa Press, María de los Llanos de Luna demanava a Ada Colau la retirada del poema perquè considerava que el contingut era inadequat, especialment perquè es trobava davant del complex policíac de la Verneda a Barcelona, “on treballen servidors públics que, moltes vegades, arrisquen la seva pròpia vida per a salvaguardar la seguretat, les llibertats i els drets de tota la societat”. El poema, de l’escriptor Charles Bukowski, es titula ‘4 polis’ i alguns dels versos diuen: “Quatre polis d’aspecte impecable s’asseuen en una taula mirant-me. Suposo que jo no faig gaire bona pinta als seus ulls. Per què no enviem aquests nois a morir en alguna guerra? Les seves mares no els plorarien més de deu minuts.”
Segons la delegada espanyola, els policies li havien traslladat el malestar per la iniciativa i considerava que l’emplaçament del poema “busca ofendre’ls de manera deliberada”. Per això, deia, sol·licitava a Colau la retirada el cartell, cosa que s’ha fet parcialment tapant-ne una part. Per Llanos de Luna, a Barcelona “hi ha prou espai per a recol·locar-lo. D’aquesta manera, els ciutadans que apreciïn el poema podran gaudir-ne de la lectura sense que els funcionaris de la policia se sentin humiliats”.
Avui el ministre d’Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz, hi ha volgut dir la seva i ha qualificat de “lamentable” el poema elegit per a la campanya de Barcelona Poesia, una iniciativa de l’Ajuntament en què, del 4 al 10 de maig, s’han fet activitats culturals al voltant de la poesia com l’exhibició de poemes en cartells i la lectura de versos. Fernández ha celebrat la ràpida retirada del poema i ha subratllat que espera que no es tornin a produir fets com aquests. No s’ha estat, en aquest sentit, de recordar unes altres “ofenses” i “insults” a les institucions espanyoles, segons el seu parer, com la retirada del bust del rei Juan Carlos I d’un saló de l’Ajuntament de Barcelona i el malestar expressat per Colau per la presència de l’exèrcit espanyol al Saló de l’Ensenyament.
L’Audiència Nacional reconeix que María Begoña Urroz no va ser la primera víctima d’ETA
L’Audiència Nacional espanyola ha publicat, aquesta setmana, el primer registre oficial de víctimes d’ETA. El registre estableix el 1968 com l’inici de l’activitat armada d’ETA, fet que suposa el reconeixent tàcit que la nena María Begoña Urroz, morta en un atemptat el 1960, no és la primera víctima d’ETA. Les dades confirmen el que fa anys havien dit els periodistes Xavier Montanyà (Vilaweb) i Ainhoa Oiartzabal (Berria). Ambdós periodistes van realitzar, anys enrere, tasques d’investigació que contradeien frontalment les tesis d’Ernest Lluch en l’article ‘El pecado original’: “He pogut demostrar que el primer mort d’ETA va ser un bebè en una data tan primerenca com el 27 de juny de 1960”’. Els diversos articles de Montanyà i Oiartzabal demostraven, amb proves fefaents, que membres del Directorio Revolucionario Ibérico de Liberación (DRIL) van col·locar la bomba que va matar Urroz a Sant Sebastià. El 2013, Vilaweb va publicar documents desclassificats de la Brigada Político Social (BPS) que atribuïen el DRIL l’autoria de l’atemptat. Els mateixos butlletins, recuperats per Montanyà de l’arxiu històric espanyol, definien ETA com una organització incipient dedicada a fer propaganda, pintades i a cremar banderes. Malgrat les proves en contra, el relat fals que Urroz era la primera víctima d’ETA sempre ha tingut un ampli suport mediàtic i institucional. En un article publicat el 2011, Montanyà explicava que aquest falsejament de realitat tenia com a objectiu la tergiversació històrica per embrutar l’origen antifranquista de l’organització --Euskadi Ta Askatasuna-- i deixar un relat històric alterat.
El País, La Vanguàrdia o Televisió Espanyola són alguns dels mitjans que en diferents moments han fet d’altaveus mediàtics d’aquesta informació tergiversada. La Vanguardia, fins i tot, va guardonar a Ernest Lluch --de manera pòstuma-- amb el premi Godó de periodisme per l’article ‘El pecado original’. El País, per la seva banda, va dedicar un dominical al cas Urroz amb el títol de ‘La primera víctima d’ETA’.
En l’àmbit institucional, el Govern espanyol ja no atribueix l’atemptat a ETA, però mai ha desmentit en públic el relat fals. Tanmateix, l’ex-president del congrés, José Bono, va responsabilitzar oficialment a ETA quan va declarar el 27 de juny --la data de la mort d’Urroz-- el dia de les víctimes del terrorisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada