L’Ajuntament de Farners vol justícia per a l'alcalde republicà Lluís Mon, afusellat pel franquisme l'any 1939

L'equip de govern local (ERC-MES) demanarà al ple unir-se en la querella argentina contra l'Estat espanyol per crims contra el franquisme 






TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 17/05/2016 
Farners (La Selva).- 

Llegim en la premsa convencional que l'equip de govern local de Farners (ERC-MES) portarà al ple municipal d'avui, una moció per demanar «la compareixença de l'Ajuntament» com a part demandant, en la querella contra l'Estat espanyol per crims contra la humanitat comesos pel règim franquista. En concret, es vol personar en aquesta causa per l'afusellament al cementiri vell de Girona, el 1939, de Lluís Mon i Pascual, qui va ser alcalde d'aquesta localitat selvatana per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) entre els anys 1936 i 1937.
Aquesta querella va ser presentada l'any 2013, per diferents represaliats i associacions al Jutjat Nacional Criminal i Correccional Federal núm. 1 de Buenos Aires (Argentina) després que la justícia espanyola es negués a acceptar les denúncies de les víctimes del franquisme, emparant-se amb la Llei d'Amnistia de l'any 1977.
«Caldrà veure si la petició prospera en el ple, ja que estem en minoria» va explicar l'alcalde, Joan Martí (ERC-MES), recordant que a l'equip de govern hi ha vuit dels 17 regidors que formen el consistori. «A Santa Coloma, cada 14 d'abril, l'Associació Local d'ERC reivindica la memòria històrica dels alcaldes republicans, i la imatge més simbòlica és la de Lluís Mon, qui té dedicat un carrer i una escultura» va afegir Martí.
Lluís Mon i Pascual va néixer a Santa Coloma l'any 1905, d'on va ser alcalde des de l'octubre de 1936 fins al setembre de 1937, any en el qual va dimitir amb la majoria del consistori. Una de les primeres accions del seu govern municipal va ser canviar el nom de la ciutat per Farners de la Selva, per diferenciar el municipi de la parròquia catòlica romana de Santa Coloma. Amb l’ocupació militar franquista de Catalunya, Mon va ser empresonat i condemnat a mort en un consell de guerra sumaríssim celebrat a Girona. Finalment, va ser afusellat al cementiri vell de Girona l'11 de maig de 1939, amb 40 condemnats més.

Palamós i la Diputació també 
Justament, el març passat, la Diputació de Girona va aprovar per unanimitat, aquesta mateixa moció presentada per la CUP, en la qual demanava que l'ens provincial es personés en la querella argentina en honor als deu alcaldes gironins republicans assassinats pel franquisme, un dels quals era l’alcalde Lluís Mon. Farners no ha estat però, la primera localitat de les comarques gironines a voler personar-se en aquesta causa. El 5 de maig, l’Ajuntament de Palamós (Baix Empordà) va acordar afegir-s'hi, per l'afusellament el 1939 de dos alcaldes republicans de la vila: l'aleshores batlle Dídac Garrell Tauler i l'exalcalde i diputat per ERC Josep Fàbrega i Pou.