Agustí Santmiquel, entre la filla i la dona, i amb la carta del seu pare a les mans |
Ha afirmat que treballarà per aconseguir que la família de Navàs que busca l'avi pugui creuar l'ADN.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 17/05/2016
Prats de Lluçanès (Osona).-
Llegim en la la premsa convencional que l’alcalde de Prats de Lluçanès (Osona), Isaac Peraire, ha iniciat contactes amb la idea de desencallar el procés d’obertura de fosses on hi ha inhumades persones assassinades pels franquistes. Aquesta setmana, es reunirà amb Carme Garcia, directora general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, per conèixer de primera mà el full de ruta que el Govern de la Generalitat de Catalunya té previst en aquest procés. La demanda de l’alcalde arriba pocs dies després que una família de Navàs fes públic la notícia que té indicis per pensar que l’avi, un soldat republicà desaparegut el 1939, podria haver mort precisament a Prats de Lluçanès, on hi ha una de les dues úniques fosses que la Generalitat ha obert fins ara --va ser el 2004-- i on es calcula que n’hi poden haver més d’una quinzena escampades per l’entron de l’ermita de Sant Sebastià, a la carena que es dibuixa entre la vall i la plana.
“Fa només un any que som a l’Ajuntament i encara estem posant ordre, però és un tema que sempre hem pensat que cal desencallar” per fer justícia “a la memòria popular”, ha detallat Peraire, que ha afegit que “en tenim ganes, però cal seguir el protocol”. És en aquesta línia que l’alcalde ha concertat la visita amb el departament que lidera Raül Romeva, “que ja ens han avançat que hi estan a sobre i que aquest juliol hi podrien haver novetats al respecte”.
Per a Peraire, “cal propiciar que aquesta família de Navàs pugui creuar el seu ADN amb les restes que ja es van exhumar; des de Prats ens posem a disposició per tot el què faci falta, som un dels dos municipis on s’han fet exhumacions --l’altre és Gurb, són les primeres en període de restabliment de l’autonomia catalana-- i, en el nostre cas, en tenim diverses que caldria obrir”.
Una carta i un relat, les proves dels Santmiquel
La família Santmiquel guarda amb cura una carta que uns veïns de Prats van trobar el 1939 entre uns morts, després que un escamot dels nacionals fes una destrossa en aquesta població. La va escriure Llorenç Santmiquel, pare de l'Agustí, que avui té 87 anys, i anava dirigida a l'esposa. La carta, i el relat d'un amic també soldat de l’Exèrcit Popular de la República que va aconseguir fugir, són els principals arguments que la família sosté com a proves per reclamar que es creui el seu ADN amb les restes exhumades a Prats de Lluçanès.
Només tres exhumacions en període de restabliment de l’autonomia catalana
El 2004 es va obrir la primera fossa comuna del període de restabliment de l’autonomia de Catalunya. Va ser a Prats de Lluçanès. Quatre anys més tard, el 2008, es va obrir la fossa comuna de Gurb (Osona). I el 2015, a Torelló (Osona), es va exhumar un cos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada