A
Tolosa de Llenguadoc va fer d'agent de
contacte entre el grup de Ponzán i la xarxa d’evasió Pat O'Leary.
En
1943 va estar a punt de ser detingut per la Gestapo i hagué passar la frontera cap
l’Interior per l’entorn del coll de Banyuls de la Marenda el 25 de març de 1943
amb la seva companya, Cari, i la seva filla encara bebè, Siang.
Salvador Aguado
Andreut:
El 4 d'abril de 1911 --alguns citen 1910-- neix a Ustárroz (Eguesibar,
Nafarroa, Euskal Herria) el resistent antifeixista i intel·lectual humanista
Salvador Aguado Andreut. El seu pare, coronel de la Guàrdia Civil, estava
destinat a Nafarroa quan va néixer, però la família era oriünda de Cartagena
(Múrcia).
Quan
va esclatar la guerra civil estava estudiant Filologia Clàssica i Lingüística i
ja coneixia set idiomes (castellà, anglès, francès, alemany, italià, llatí i
sànscrit). Cap al 1938 va conèixer Caridad Olalquiaga (Cari), que acabava de
sortir de complir un any de presó per ser mestra no adepta a l'aixecament
feixista i que va esdevenir la seva companya. La parella es va exiliar en 1940
a Tolosa de Llenguadoc (Occitània), on va néixer Siang --«tan clara i pura com
la llum i el dia» en sànscrit--, la seva única filla. Aguado es guanyava la
vida de rentaplats en un cafè de la plaça Esquirol de Tolosa.
La
parella, simpatitzant del moviment llibertari, va fer amistat amb el mestre i destacat
militant anarquista Francisco Ponzán Vidal. A partir de 1941, com a membre de
la resistència, Aguado --conegut sota els pseudònims d'Andreu i El Filósofo--
va fer d'agent de contacte entre el grup de Ponzán i la xarxa Pat O'Leary,
encarregats de l'evasió clandestina de resistents i de militars aliats de la
França ocupada. En aquesta època feia feina llustrant sabates de dia i portant
un bar de nit com a tapadora.
En
1943 va estar a punt de ser detingut quan la Gestapo va escorcollar casa seva i
a petició de Ponzán va passar la frontera per l’entorn del coll de Banyuls de
la Marenda (Rosselló) el 25 de març de 1943 amb la seva companya i la seva
filla encara bebè.
Fins
al 1946 --sota el nom d'Ignacio Castillo Vázquez-- va fer cursos en una
acadèmia a Bilbao (Biscaia, País Basc, Euskal Herria), però reconegut per un
amic de la infància, ara falangista, va haver de fugir cap a l’hexàgon francès
amb la seva família, que va ser internada al camp de concentració de Merinhac (Gironda,
Aquitània, Occitània) fins a la seva regularització. Més tard va ser secretari
del Manuel de Irujo Ollo, ministre de Justícia pel PNB en el Govern republicà
en l'Exili, constituït el febrer de 1947 pel dirigent del PSOE Rodolfo Llopis
Ferrandiz, i després va treballar com a traductor a l'Ambaixada de Guatemala,
país al qual va emigrar finalment en 1948.
A
la capital de Guatemala va ensenyar a l'«Instituto Modelo» i al «Colegio La
Preparatoria» i més tard va ser professor de tots els cursos de Lingüística de
la Facultat d'Humanitats de la Universitat de San Carlos.
També
va fer cursos en diverses universitats de Costa Rica, on va restar tres anys
organitzant la Facultat d'Humanitats; a Guayaquil (Equador), a El Salvador, a
Mèxic, a Colòmbia i a Cuba --abans del castrisme--.
Entre
1972 i 1996, quan es va retirar, va ser catedràtic de Literatura i Llenguatge
de la Universitat Francisco Marroquín i va fundar el Departament d'Educació
d'aquesta institució.
Va
col·laborar en nombroses revistes universitàries (Hispanofila, Les Langues
Néolatines, The Modern Language, Revista Iberoamericana, etc.) i és autor de
nombrosos llibres, entre ells La campaña del año 56 de Julio César (1948),
Pasado y presente de un hombre (1949), Lengua y literatura (1959), En torno a
un poema de Juan Ramón Jiménez (1962), Algunas observaciones sobre el Lazarillo
de Tormes (1965), Por el mundo poético de Rubén Darío (1966).
Va
ser membre de l'Acadèmia de la Llengua Espanyola i de moltes altres
institucions filològiques i literàries dels Estats Units i d'Europa. Va rebre
infinitat de honors i de guardons de diverses institucions acadèmiques i
culturals.
Salvador
Aguado Andreut, autoritat indiscutible de la llengua castellana guatemalenca,
va morir el 5 de maig de 2001 a Ciudad de Guatemala (Guatemala).
Hi
ha un expedient per “delicte maçònic” contra la seva persona al franquista
Tribunal Especial per la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme, amb un
sumari de 20 folis (núm. 153-45) obert com imputat i en rebel·lia el 2 de gener
de 1945 --quan Aguado ensenyava a Bilbao sota el nom fals d'Ignacio Castillo- i reobert
el 8 de març de 1958.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada