El
22 de gener de 1939, durant els últims combats al front del Segre, fou ferit a
Sanaüja (Segarra) per l'explosió d'un obús.
Hospitalitzat primer a Berga,
després a Olot i finalment a Camprodon), fou evacuat durant la Retirada.
Admès
a l'hospital de refugiats de Saint Eloi de Montpeller, el 14 d'abril de 1939 se
li amputà l'húmer esquerre i després fou traslladat a l'hospital de refugiats
de Marsella.
Més endavant fou internat primer al camp de concentració
d'Argelers de la Marenda, després al de Barcarès i finalment al de Ribesaltes.
En
1942 la seva mare, Melchora Cano, morí tuberculosa per manca d'atenció al camp
de Ribesaltes.
En
1948 el seu pare, militant del PSOE i UGT, Bartolomé Flores López, morí a
resultes de les tortures patides a les cel·les franquistes.
Bartolomé Flores Cano:
El 4
d'abril de 1907 neix a Mojácar (Almeria, Andalusia) l'anarcosindicalista
Bartolomé Flores Cano.
Militant
de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), entre 1932 i 1935 treballà
com a miner a la conca de Sallent (Bages), on fou l'organitzador d'una vaga.
Durant
la Guerra Civil va ser milicià en la Columna «Tierra y Libertad» al front
d'Aragó. Amb la militarització de les milícies fou enquadrat en el XI Batalló
Divisionari de Metralladores del XI Cos de l'Exèrcit Popular de la República i
el 22 de gener de 1939, durant els últims combats al front del Segre, fou ferit
a Sanaüja (Segarra) per l'explosió d'un obús. Hospitalitzat primer a Berga
(Berguedà), després a Olot (la Garrotxa) i finalment a Camprodon (Ripollès),
fou evacuat durant la Retirada.
Admès
a l'hospital de refugiats de Saint Eloi de Montpeller (Lleguadoc, Occitània, el
14 d'abril de 1939 se li amputà l'húmer esquerre i després fou traslladat a
l'hospital de refugiats de Marsella (Provença, Occitània). Després fou internat
al Rosselló: primer al camp de concentració d'Argelers de la Marenda, després
al de Barcarès i finalment al de Ribesaltes.
El
juny de 1941 fou inscrit en una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) per
treballar en la perforació del túnel de la Croix Rousse de Lió (Alvèrnia Roine Alps,
Occitània). Va ser un altre company, Andrés Alonso Gómez, qui, perquè pogués
sortí del camp, l'inscriví i treballarà en el seu lloc, salvant així la vida
--Flores pesava només 37 quilos per una d'alçada d'un metre vuitanta--.
En
1942 la seva mare, Melchora Cano, morí tuberculosa per manca d'atenció al camp
de Ribesaltes. Després, amb la seva companya Juana Alonso Torres, visqué al
barri lionès de Vaise, amb nombrosos refugiats.
Durant
l'ocupació participà, amb Andrés Alonso Gómez, en la resistència als barris
lionesos de la Croix Rousse i de Vaise. S'especialitzà en furtar dinamita a la
pedrera on treballava i lliurar-la als grups de la resistència. També realitzà
missions d'enllaç amb els companys de Tolosa de Llenguadoc (Ocitània) i
participà als combats de l'alliberament de Lió.
Després
de la segona Guerra Mundial interimperialista milità en la CNT-AIT a l'Exili a
Tolosa i a Lió.
En
1948 el seu pare, militant del PSOE i UGT, Bartolomé Flores López, morí a
resultes de les tortures patides a les cel·les franquistes.
Bartolomé
Flores Cano va morir el 10 de febrer de 1990 a Sant Boi de Llobregat (Baix
Llobregat).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada