Alerta
anarquista a Catalunya davant els intents de l’aparell de l’Estat d’aconseguir
agents en el moviment llibertari català.
La
valentia de la publicació DIRECTA i Quim Gimeno posa l’Estat capitalista
espanyol sota les cordes
Hi
haurà una denúncia per coaccions contra els dos agents.
La
Fiscalia confirma que La Ser, La COPE i Onda Cero van boicotejar la campanya
institucional de la Generalitat de Catalunya del 9-N.
Demana
al CAC la documentació de les actuacions sobre les 3 emissores que van negar-se
a emetre la campanya de la consulta.
L’alcalde
de Vilassar de Dalt confirma per carta a l’Audiència Nacional espanyola que no
col·laborarà.
L'Ajuntament
va rebre un requeriment d'informació relativa al ple municipal en el qual es va
donar suport a la moció del 9-N.
[Barcelona
(República Catalana) 19/04/2016] L’AMIC DEL POBLE
Segons DIRECTA, el suposat D. G. S. té el pèl-roig, ulls
clars, anava amb ulleres de muntura metàl·lica, de cara ampla i estatura baixa,
l'home, que devia rondar la seixantena d'anys, al contactar Gimeno es va
presentar com a periodista de l'agència EFE especialitzat en temes relacionats
amb la seguretat. Posteriorment, havia afirmat que era una persona a sou de
l’Estat. El seu cap immediat és T. M., de prop de cinquanta anys, amb els cabells
negres, encara poblats, amb celles grosses i negres com ulls, i amb pereta i
bigot a una barba esclarissada. Aquest seria en ‘Jordi’, un altre nom fictici d’Ignacio
Moreno Meribia, el cap del Grup 6 de la Brigada Provincial d’Informació del Cos
Nacional de Policia espanyola, segons Vilaweb.
En
Joaquim Gimeno té 27 anys, estudia Educació Social i treballa en una residència
de salut mental. Milita a l'organització llibertària Procés Embat i és un
activista social i polític molt implicat al barri de Gràcia. El 28 d'octubre
passat, de matinada, els Mossos d'Esquadra van esbotzar la porta de casa seva,
van escorcollar l'habitatge i es van endur objectes personals de totes les persones
que hi viuen. A ell, se'l van endur detingut i, posteriorment, el van
traslladar a l'Audiència Nacional sota l'acusació de “pertinença a organització
criminal amb finalitats terroristes”.
L'objectiu
de la trobada és clar: convèncer Gimeno perquè proveeixi informació relativa
als moviments socials de Barcelona. A canvi, rebrà “una contraprestació
econòmica fixa” i, depenent de les informacions, “una espècie de millora
econòmica”, en paraules de la persona que es presenta com T.M. També parla de
la possibilitat de contactar amb la fiscalia per mitjançar en el procés obert
contra Gimeno: “Si nosaltres en algun moment haguéssim de fer alguna cosa en
relació amb la fiscalia, no hi ha cap problema. Em comprometo jo i, a més, se
sol fer”.
El
representant de la “seguretat de l’Estat” demanava informacions especifiques:
noms i tasques dins de col·lectius diversos, però també professions, domicilis
i implicacions.
Més
clar, l’aigua, Davant la creixent influència i capacitat de mobilització de
l’anarquisme social al Principat de Catalunya, com ja passava el 1976 i va
comportar una onada de provocacions policials a Catalunya i infiltracions dels
serveis de la seguretat de la monarquia borbònica restaurada en el conjunt del
moviment llibertari i especialment en la mateixa CNT-AIT, com el cas d’Enric
Marco, antic falangista a l’Alemanya nazi reciclat pels serveis nord-americans
i posat d’antena a Barcelona, l’aparell de l’Estat espanyol, en aquest moment
històric de gran depressió capitalista mundial, potser definitiva, i esclat de
moviments socials al Sud d’Europa, compte amb un pressupost enorme per fitxar
agents en els grups anarquistes catalans. La partida de fons reservats que el
Govern espanyol ha previst en el pressupost per a 2016: 26,86 milions d’euros.
El gruix d’aquesta quantitat és gestionat pel Centre Nacional d’Intel·ligència
(CNI) i el Ministeri de l’Interior espanyol, tot i que també se’n consignen a
Defensa i Assumptes Exteriors.
Denúncia
per coaccions
Segons
Vilaweb l’advocat de Quim Gimeno, Andrés Gonzàlez Berrio, a més, ha anunciat
que avui mateix el jove llibertari afectat posarà una querella per coaccions
contra les dues persones que s’hi van posar en contacte.
L’advocat
ha dit a Catalunya Ràdio que sospitaven que els dos individus eren membres del Cos
Nacional de la Policia espanyola (CNP). “Això ho haurà de determinar un jutge
d’instrucció”, afegeix. I explica: “De seguida parlen amb ell de la seva
situació, de la feina, la família… I després, en una altra trobada, li diu que
el podrien ajudar, que era el seu amic de cara a Madrid, i li arriba a dir que
en canvi d’informació podrien parlar amb la fiscalia per aconseguir un tracte
favorable”.
Els
‘Jordis’: el policia corrupte i el que mirava de comprar confidents: fins ara
tots dos es confonien en un de sol policia
També,
segons Vilaweb, un dels individus que es presenten com a membres de ‘la
seguretat de l’Estat’ a l’activista Quim Gimeno, a qui intenten comprar perquè
s’infiltri com a confident en els moviments socials de Barcelona, podria ser
Ignacio Moreno Meribia, àlies ‘Jordi’. Ho ha dit l’advocat de Gimeno, Andrés
Gonzàlez Berrio, en declaracions a Catalunya Ràdio arran de la investigació
publicada per DIRECTA. “Nosaltres fem arribar al jutge que hi ha persones que
han identificat una d’aquestes dues persones com a Ignacio Moreno Meribia,
‘Jordi’. Diem que ho podria ser. Els cossos policíacs hauran de col·laborar amb
el jutjat d’instrucció per a identificar aquestes persones per a aclarir
aquests fets”, explica.
La
investigació publicada per DIRECTA ha permès de distingir aquest ‘Jordi’ d’un
altre policia conegut també amb el malnom de ‘Jordi’, que va ser condemnat per
corrupció. Aquest tenia el nom de José Javier Martín Pujal, i fou empresonat el
30 de març del 2009 per obstrucció a la justícia, suborn i associació il·lícita
en el cas dels prostíbuls Riviera i Saratoga. Arran de l’acusació va ser suspès
de feina, el mateix 2009. El fiscal anticorrupció demanava per a ell
quaranta-quatre anys de presó. Tot i amb això, el 2012 va ser readmès al cos:
placa, pistola i sou. Fins que el 2014 fou condemnat a cinc anys i mig per
suborn passiu. L’octubre de l’any passat el Suprem el va absoldre de la
condemna.
Fins
ara tots dos ‘Jordis’ es confonien. En el mail obert de David Fernàndez que ha
recuperat avui VilaWeb, publicat el 15 d’abril del 2009, l’ex-diputat de la CUP
parlava d’un sol ‘Jordi’, però ja es referia a una doble identitat: la
d’Ignacio Moreno Meribia, el cap del Grup 6 de la Brigada Provincial d’Informació
del Cos Nacional de Policia espanyola, i José Javier Martín Pujal, el condemnat
pel cas de corrupció vinculat als prostíbuls Riviera i Saratoga. Ara, amb la
publicació del reportatge de DIRECTA, s’han pogut distingir els dos ‘Jordis’,
que són dos individus diferents; el qui apareix en els enregistraments i les
fotografies intentant comprar un activista anarquista com a confident.
La
Fiscalia confirma que La Ser, La COPE i Onda Cero van boicotejar la campanya
institucional de la Generalitat de Catalunya del 9-N
Segons
l’Agència Catalana de Notícies la Fiscalia ha reclamat al Consell de
l'Audiovisual de Catalunya (CAC) la documentació que va recavar sobre la cadena
Ser, la Cope i Onda Cero en el procediment administratiu iniciat després que es
neguessin a emetre la campanya institucional del 9-N. Així ho han confirmat fonts
del CAC, que han subratllat que de moment no s’ha obert cap expedient
sancionador. S’està pendent d'un informe jurídic del mateix ens, que podria
tardar un mes, a partir del qual es decidirà si s’arxiven les actuacions o si
s’incoa l’expedient que podria donar lloc a sancions. El CAC també remarca que
el període estudiat va del 27 al 30 d’octubre, quan el procés participatiu
encara no havia estat declarat inconstitucional.
La
Fiscalia de Barcelona va requerir la documentació el divendres de la setmana
passada i ja li ha estat entregada. Les mateixes fonts han recordat que es va
obrir un procediment administratiu previ a les tres emissores de ràdio que es
van negar a complir l’ordre del Govern d'emetre un missatge sobre la campanya
del 9-N. El Govern va demanar a un seguit d'emissores de ràdio catalanes que
emetessin la campanya en virtut de l'article 82 de la Llei de comunicació
audiovisual de Catalunya, en funció de l'interès general que, a parer del
Govern, tenien aquests missatges.
Les
cunyes van ser emeses per diverses emissores, però la Ser, la Cope i Onda Cero
s'hi van negar. El CAC va rebre una seixantena de queixes de particulars sobre
aquesta qüestió, i va ser a partir d’aquest extrem que va obrir el període
d'informació prèvia a un hipotètic procediment sancionador que encara no s’ha
activat.
D’altra
banda, les mateixes fonts han volgut puntualitzar que l'actuació del CAC
estudia el període que va del 27 al 30 d'octubre del 2014, quan el procés
participatiu del 9-N era encara plenament legal. Cal recordar, en aquest
sentit, que el tribunal Constitucional va deixar sense efecte el decret del
Govern sobre aquell procés amb efectes del 31 d'octubre.
Pel
que fa a l’actuació del CAC a l’entorn de les tres emissores, l’organisme està
pendent d'un informe jurídic del propi ens que podria tardar un mes. Un cop es
tingui aquest informe, el CAC decidirà si arxiva el procediment o bé incoa
l'expedient que podria dur lloc a sancions.
L’alcalde
de Vilassar de Dalt confirma per carta a l’Audiència Nacional espanyola que no
col·laborarà
 |
| Xavier Godàs |
L’alcalde
de Vilassar de Dalt (Maresme), Xavier Godàs, ha lliurat avui als Mossos
d’Esquadra una carta com a resposta al requeriment d’informació sobre el
posicionament polític municipal relatiu a la moció de suport al 9-N. En la
missiva, adreçada al Jutjat Central d’Instrucció núm. 2 de l’Audiència Nacional
del Regne d’Espanya, Godàs comunica que es nega a col·laborar perquè atempta
contra la llibertat d’expressió. També argumenta que les mocions aprovades en
els plens municipals sempre són públiques, raó per la qual el requeriment és un
exercici de pressió més que una investigació formal en curs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada