Durant
els anys 20, quan la violència creix amb la creació dels Sindicats Lliures i
els pistolers de la patronal es dediquen a anihilar militants revolucionaris,
García Vivancos s'integrarà en el grup Los Solidarios.
Quan
l’exèrcit franquista ocupa el Nord-est de Catalunya, com a responsable del
sector de Puigcerdà (Baixa Cerdanya), s'encarregarà de l'evacuació a l’Alta
Cerdanya abans de passar-hi ell el 13 de febrer de 1939.
Va restar internat
durant quatre anys als camps de concentració francès de Vernet de l’Arièja i de
Sant Cebrià de Rosselló, d'on fou tret per la resistència i s'incorporà als
maquis fins a l'Alliberament.
Miguel García Vivancos:
El 19 d'abril de 1895 neix a Mazarrón (Múrcia) el militant i combatent
anarcosindicalista i després pintor Miguel García Vivancos. Aprenent de mecànic
a l'arsenal de Cartagena (Múrcia), el seu pare va morir a Amèrica i va marxar
amb la seva mare i el seus germans a Barcelona el 1909.
S'adhereix
a la CNT en aquells anys de fortes lluïts socials i forta repressió a Barcelona.
Després de passar alguns mesos a la presó, treballarà com a descarregador del
moll i després de farinaire. En el decurs de la vaga general de 1917 lluitarà a
les barricades contra la policia i l'exèrcit.
Durant
els anys 20, quan la violència creix amb la creació dels Sindicats Lliures i
els pistolers de la patronal es dediquen a anihilar militants revolucionaris,
García Vivancos s'integrarà en el grup de defensa confederal «Los Solidarios»,
des de la seva fundació en 1922, amb Buenaventura Durruti, Francisco Ascaso,
García Oliver, Gregorio Jover, Ramona Berri, Eusebio Brau, Manuel Campos i
Aurelio Fernández. Va participar amb aquest grup en diverses accions, entre
elles l'assalt al Banc d'Espanya a Gijón el setembre de 1923 i un intent
d'alliberar Torres Escartín el mateix any.
En
1924 és condemnat a tres mesos de presó. Alliberat, s'exilia una temporada a l’hexàgon
francès i s'encarregarà d'aconseguir armes per a la insurrecció de Bera de Bidasoa
(Bortziri, merindad de Pamplona, Navarra, Euskal Herria), també el 1924.
Després marxarà amb Durruti, Ascaso i Jover a Llatinoamèrica (Mèxic, Cuba,
Perú, Xile). De tornada a l’Estat francès, és detingut a causa de les
«expropiacions» practicades pel grup a Amèrica. Escapant de miracle de
l'extradició, és expulsat finalment de França, trobant refugi a Bèlgica.
En
1927 torna a Barcelona, on treballarà de taxista i continuarà amb la lluita
clandestina, participant durant els anys 30 en diverses temptatives
insurreccionals. Detingut, serà internat un any a Burgos (Castella la Vella).
En
juliol de 1936 prendrà part activa en el
procés revolucionari, comandant la «Columna Los Aguiluchos», distingint-se en
els combats dels fronts d'Osca i del seu veïnat Uarrios (Hoya Uesca, Aragó),
entre altres.
Es
diu que es va oposar que Franco Cavero i Lozano Guillén es dirigissin a
Barcelona el maig de 1937 per esclafar els stalinistes tal vegades perquè una
cop rebutjada per la majoria la dictadura anarquista del proletariat que va
proposar García Oliver, es va mostrar rígid a defensar la República
(disciplina, guanyar la guerra) d'aquí que alguns, especialment Antonio Ortiz,
molest per haver-li despullat del comandament de la 28 Divisió, el
consideressin un criptobolxevic.
Un
cop aprovada la militarització exigida pels stalinistes i de la qual García
Vivancos era partidari, és designat, el setembre de 1937, responsable de la 25
Divisió, en lloc d'Antonio Ortiz, amb la qual conquistarà Belchite (Saragossa,
Aragó) i després Terol (Aragó), però serà ferit en un braç el gener de 1938. El
maig de 1938 serà nomenat coronel.
Quan
l’exèrcit franquista ocupa el Nord-est de Catalunya, com a responsable del
sector de Puigcerdà (Baixa Cerdanya), s'encarregarà de l'evacuació a l’Alta
Cerdanya abans de passar-hi ell el 13 de febrer de 1939. Va restar internat
durant quatre anys als camps de concentració francès de Vernet de l’Arièja (Migdia
Pirineu, Occitània) i de Sant Cebrià de Rosselló, d'on fou tret per la
resistència i s'incorporà als maquis fins a l'Alliberament.
En
1945, a Marsella (Provença, Occitània), en un congrés de la CNT-AIT a l’Exili,
serà exclòs de l'organització per les seves preses polítiques de posició, en
estar interessat en la creació del Partit Obrer del Treball (POT) amb Garcia
Oliver i afavorir les tesis de les regionals d'origen. Vivint a París (Illa de França) en la misèria,
va començar a pintar escenes i paisatges de París a mocadors que després venia
als soldats nord-americans, i així, a poc a poc, es farà artista pintor.
Establert
a Corçan (Aude, Llenguadoc) animat pel pintor Pau Planes, en 1947 va conèixer
Picasso que el va acollir i li va buscar marxant (María Cuttoli). L'any següent
va realitzar la seva primera exposició a la galeria parisenca Mirador i va
esdevenir ràpidament un pintor naïf (ingenuisme) de renom, molt elogiat per
André Breton. Les seves obres van ser adquirides per personatges famosos, com
ara, Greta Garbo, David Rothschild, Helena Rubinstein, Francois Miterrand, etc.
És
autor dels llibres El combate continúa (París, 1960) i Aclaración obligada al
libro de Ricardo Sanz. Els sindicalismo y la política (París, 1967).
Miguel
García Vivancos va morir el 23 de gener de 1972 a Còrdova (Andalusia) en viatge
de vacances.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada