Milità
a la CNT-AIT i amb el triomf franquista creuà el Pirineu i va ser reclòs al
camp de concentració d'Argelers de la Marenda i el 28 de novembre de 1939 hi sortí
per integrar-se en la Companyia de Treballadors Estrangers núm. 123. També va
passar pel camp de concentració de Vernet d’Arièja
Llorenç Cobos Lluy:
El 24 de març de 1919 neix
a la Vila d'Eivissa (Eivissa, Illes Balears) l'anarcosindicalista Llorenç Cobos
Lluy. Sa mare es deia Francesca Lluy Rebaje i tenia tres germans (Lluïsa Cobos
Lluy, Vicent Lluy Rebaje i Francesc Lluy Rebaje). Residia al carrer Llibertat
del barri de sa Penya de la Vila d'Eivissa. De jovenet treballà de sabater al
taller d'en Paco des Marió.
Milità
a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT). Amb el triomf franquista,
pogué creuar el Pirineu i va ser reclòs al camp de concentració d'Argelers de
la Marenda (Rosselló) i el 28 de novembre de 1939 hi sortí per integrar-se en
la Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) núm. 123. També va passar pel
camp de concentració de Vernet d’Arièja (Migdia Pirineu, Occitània).
El
juliol de 1941 va ser destinat a treballar a Brest (Bro Leon, Bretanya) a les
fortificacions del Mur de l'Atlàntic. En qualitat de «presoner per mesures de
repressió» va ser enviat, el 22 de febrer de 1942, juntament amb altres 296
presoners republicans espanyols, a l'illa d'Aurigny, a l'arxipèlag anglonormand
del canal de la Mànega, aleshores ocupada pels nazis alemanys, i confinat al
camp de Norderney fins a l'agost de 1944. Posteriorment, amb altres 19 presos,
va ser traslladat al Fort Régent de l'illa de Jersey, on restà fins el final de
la Segona Guerra Mundial interimperialista realitzant tasques de sabotatge.
Instal·lat
a l’hexàgon francès, treballà durant molts d'anys com a cuiner en un col·legi
de Saint-Germain-en-Laye (Illa de França). Posteriorment va residir a Évecy
(Baixa Normandia) i a Megève (Cantó de Sallanches, Arpitània). Tingué un fill,
Laurent, de sa companya Gabrielle Poisson.
Llorenç
Cobos Lluy va morir el 2 de juliol de 1976 a Perpinyà (Rosselló), ciutat a la
qual s'havia traslladat uns mesos abans.
Un
nebot seu, Xicu Lluy Torres, publicà pòstumament el 2013 el llibre Els nostres
deportats. Republicans de les Balears als camps nazis, on explica la història
del seu familiar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada