Militant
de la FAI i també de la CNT.
En
acabar la guerra passà el Pirineu i acabà al camp de concentració de Sant
Cebrià de Rosselló, del qual fugí; apressat, fou internat al camp d'Agde.
Aconseguí embarcar a l'«Ipanema» i el 7 de juliol de 1939 arribà al port de
Veracruz, establint-se a Mèxic, on desenvolupà una important tasca musical.
Simón Tapia
Colman:
El 24 de març de 1906 neix a Aguarón (Saragossa, Aragó) el músic i
compositor anarquista Simón Tapia Colman. Fill d'un músic clarinetista. Quan
tenia sis anys ja tocava el violí en les festes del poble i amenitzava els
descansos dels jornalers. Apadrinat pel periodista i compositor de sarsueles
Juan José Lorente Millán, aconseguí una beca de la Diputació de Saragossa per
estudiar música a l'Escola Municipal de Música. Quan tenia 11 anys ja feia concerts
al teatre Parisiana de Saragossa, amb obres de Paganini i Sarasate. Instal·lat
a Madrid, estudià amb Julio Francés, concertino de l'Orquestra Simfònica
madrilenya, i amb Conrado del Campo i Francisco Calés al Real Conservatori.
Novament becat, marxà a París, on estudià a partir de 1924 en la càtedra de
composició de Vicent d'Indy. En tornà creà una orquestra i el «Quartet de Corda
Colman» i fou membre de l'orquestra del teatre Apolo de Madrid. Quan esclatà la
guerra ja pertanyia al moviment llibertari.
A
finals de 1936 fou nomenat instructor de Tir a les casernes Fermín Salvochea de
Barcelona per formar les columnes de la Confederació Nacional del Treball
(CNT). El gener de 1937 ingressà, com a integrant del Grup Hispània, en la
Federació barcelonesa de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI). El juliol de
1937 assistí a València al Ple Peninsular de la FAI en representació del Comitè
Regional de Catalunya.
En
acabar la guerra passà el Pirineu i acabà al camp de concentració de Sant
Cebrià de Rosselló, del qual fugí; apressat, fou internat al camp d'Agde (l’Erau,
Llenguadoc, Occitània). Aconseguí embarcar a l'«Ipanema» i el 7 de juliol de
1939 arribà al port de Veracruz, establint-se a Mèxic, on desenvolupà una
important tasca musical: professor i director del cor del Colegio Ruiz de
Alarcón, director del Ballet Español d'Ana Maria, violinista de l'Orquestra
Simfònica Nacional de Mèxic, programes radiofònics de comentaris musicals
(Música de España), fundador i director del Cor de Mèxic, director del Cor de
la Comissió Federal d'Electricitat, professor i director del Conservatori
Nacional de Mèxic, catedràtic d'Història de la Música i d'Organologia,
investigador musical de l'Institut Nacional de Belles Arts, catedràtic
d'Estètica de la Universitat Iberoamericana, membre de l'Institut Mexicà de
Ciències i d'Humanitats, etc.
Nacionalitzat
mexicà, es casà amb Esperanza Alcázar, filla del cardiòleg del president Lázaro
Cárdenas del Río, amb qui tingué vuit fills, tots vinculats amb la música,
especialment la seva filla Silvia Tapia (Prisma).
En 1956
fou el primer representant de Mèxic al qual la BBC londinenca li estrenà una
simfonia amb l'Orquestra de Manchester, dirigida aleshores per Hugo Ringold.
Aquest mateix any rebé el premi de la Unió de Cronistes de Teatre i Música de
Mèxic. En 1989, mig segle després del seu exili, viatjà a Saragossa, convidat
per la directora del Conservatori de la ciutat, i rebé un homenatge a la Sala
de Música del Palau de Sástago.
Fou
autor de més de dues-centes obres, algunes força conegudes (Una noche en
Marruecos, Leyenda gitana, Estampa de Iberia, Sísifo, etc.), que s'han publicat
en forma de llibre-disc sota el títol Obra sinfónica completa de Simón
Tapia-Colman. També publicà centenar d'articles de crítica musical de diverses
publicacions mexicanes. Ha estat enquadrat en l'anomenada «Generació Musical de
1927», al costat de Rodolfo Hallfter, Gustavo Pitaluga, Jesús Bal y Gay, Adolfo
Salazar i Pilar Bayona, entre d'altres.
Simón
Tapia Colman va morir víctima d'un càncer, poc abans de concloure la seva òpera
en tres actes Iguazú, el 13 de febrer de 1993 a la Ciutat de Mèxic. Fou l'últim
compositor exiliat arran de la Guerra Civil espanyola que quedava a Mèxic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada