Des
d’Uruguai, en 1915 retornà a Catalunya i s'encarregà d'escoles racionalistes a
diverses poblacions, com ara Lloret de Mar (1915), Alaior (1918), i Carlet (1919)
Albà Rosell
Llongueras:
El 19 de febrer de 1881 neix a Sabadell (Vallès Occidental) el
pedagog, francmaçó, independentista català, militant anarquista i
anarcosindicalista, i propagandista del naturisme integral Albà Rosell i
Llongueras. Era el novè fill, el petit, d'una família obrera nombrosa. Els seus
pares es deien Josep Rosell Calsa, filador de selfactina en una fàbrica i que
havia estat afiliat l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT), i
Eulàlia Llongueras Vallsdeperas. Freqüentà, molt poc, una escola privada, on
conegué els germans Facund i Mateu Morral Roca. En 1889 assistí amb el seu pare
a la seva primera manifestació obrera. Quan tenia nou anys la seva mare morí i
dos anys després començà a treballar en una fàbrica de teixits.
En
1893 publicà el seu primer article en La Protesta de Sabadell. Cap el 1895
s'afilià al Sindicat Tèxtil i, com també feia feina de barber, organitzà el
Sindicat de Perruquers. En aquests anys col·laborà en Tierra y Libertad, de
Madrid, i en Juventud, de València. En 1899 fundà el Centre Fraternal de
Cultura (Leopoldo Bonafulla, José Casasola, Odón de Buen y del Cos, Josep Prat,
Sebastià Suñé, etc.). En aquesta època,
amb Mateu Morral Roca, creà el Grup «Vario» de la Federació Obrera de Sabadell.
En aquell temps es va iniciar a la Francmaçoneria en la lògia Lealtad núm. 6
del Gran Orient Espanyol, a Barcelona.
Lector
compulsiu de la premsa llibertària des d'infant, participà activament en la
campanya per l'alliberament dels presos de Montjuïc i fou el corresponsal a
Sabadell del periòdic lerrouxista El Progreso. També intervingué en mítings en
defensa dels jornalers anarquistes perseguits de «La Mano Negra» i dels fets
d'Alcalá del Valle. Col·laborà en la premsa llibertària, sobre tot en La
Protesta, d'Ernesto Álvarez, i conegué destacats anarquistes (Teresa Claramunt
Creus, José López Montenegro, Josep Prat, Sebastià Suñé, etc.). Llegí moltes
obres anarquistes i va escriure, sota la influència d'Henrik Ibsen i d'Ignasi
Iglésias Pujadas, textos (Els llenyataires, La fàbrica, etc.).
Aficionat
al teatre des de la infància, actuà en grups d'aficionats, com ara el Centre
Líric Dramàtic, i fundà l'Agrupació Dramàtica «Ibsen», en la qual participaran
destacats anarquistes (Cranes, Duran, Mainé, Antoni Mas, Mateu Morral Roca,
Rossend Vidal, Vivé, etc.). En aquest aspecte remarcà molt la necessitat de
potenciar el teatre infantil, alhora pedagògic i lúdic. En 1900 començà a col·laborà
en El Trabajo, òrgan de la Federació Obrera de Sabadell, i en 1901 el dirigí un
temps.
També
va fer de mestre i ocupà la secretaria de la Institució Lliure d'Ensenyança de
Sabadell fins el 1903, quan l'abandonà per discrepar del seu politicisme. Col·laborà
en la Revista Pedagógica de Clemència Jacquinet i, a través de Mateu Morral
Roca, va fer amistat amb el Francesc Ferrer i Guàrdia.
El
6 de gener de 1904 es casà amb la mestra racionalista Esperança Figueras Davi. Francesc
Ferrer i Guàrdia li va encarregar la direcció de l'Escola Moderna de Montgat
(Maresme), inaugurada el 30 d'abril d'aquell any. En 1905 va escriure l'opuscle
Enseñanza integral (1905), en defensa d'aquest sistema d'ensenyament. S'integrà
en el Museu Pedagògic Experimental de Francesca Rovira de Forn, creat en 1905.
En
aquests anys formà part de diverses institucions culturals catalanes, com ara
l'Agrupació «Avenir» (Leopoldo Bonafulla, Felip Cortiella Ferrer, Joan Usón,
etc.) o la Secció Catalana de la Lliga Internacional per a l'Educació Racional
de la Infància (LIERI).
En
1906 retornà a Sabadell i fundà i dirigí, amb el suport de la Federació Obrera
de Sabadell, l'Escola Integral (1906-1909). En 1907 va fer una conferència a
Terrassa (Vallès Occidental) i en 1908 publicà la revista Cultura, propugnant
la creació d'una Biblioteca Populars per a Obrers. Coincidia amb els projectes
educatius ferrerians, però els considerava molt difícils d'aplicar per manca de
professorat i de llibres adequats, reivindicant més la línia de Paul Robin
d'educació integral i d'altres pedagogs (Piotr Kropotkin, Luigi Fabbri, Johann
Heinrich Pestalozzi, Maria Miller, Lev Tolstoi, Sébastien Faure, Madeleine
Vernet, etc.).
En
1909, arran dels fets anomenats de la «Setmana Tràgica» i la seva repressió,
passà a l’hexàgon francès i després emigrà a Amèrica. A Buenos Aires
(Argentina) dirigí durant un mes l'Escola Lliure del barri de Villa Crespo i
conegué destacats militants anarquistes (John Greaghe, Alberto Ghiraldo,
Apolinario Barrera, Rodolfo González Pacheco, Félix Basterra, Julio Barcos,
Carlos Balsán, José de Maturana, etc.). Arran de l'atemptat de Simón Radowinsky
contra Ramón Falcón, va ser detingut uns dies. L'ambient argentí no li va
agradar i quatre mesos després d'arribar a Amèrica s'instal·là a l'Uruguai. A
Montevideo, gràcies al suport de José Arechavaleta, Francisco Vázquez Cores i
Manuel B. Otero, esdevingué funcionari de la Biblioteca Magisterial, adscrita
al Ministeri d'Instrucció Pública, a més de tenir un càrrec en el Consell
d'Ensenyança Primària. Entre 1909 i 1912 fou redactor de Los Anales de
Instrucción Primaria i de l'Enciclopedia de Educación. Amb el suport d'Herminio
Calabaza, en 1912 fundà a Montevideo la Lliga Popular per a l'Educació Raonada
de la Infància i el seu periòdic Infancia, que dirigí entre 1913 i 1914. En
aquest mateix 1912 s’afilià en la Francmaçoneria uruguaiana, de la qual acabà
una mica cansat. En 1913 va crear l'Escola Integral de Montevideo, única escola
racionalista integral existent a l'Uruguai.
En
1915 retornà a Catalunya i s'encarregà d'escoles racionalistes a diverses
poblacions, com ara Lloret de Mar (La Selva marina) el 1915, Alaior (Menorca,
Illes Balears) el 1918, i Carlet (Ribera Alta, País Valencià) el 1919.
En
aquests anys s'interessà per les qüestions naturistes i en 1922 fundà a Carlet
(Ribera Alta, País Valencià) el periòdic El Naturista. Periódico de higiene,
educación, ciencias, artes y crítica, exercint la corresponsalia de la revista
Helios. A València creà el Centre Naturològic i s'oposà a les decisions de
l'Assemblea Naturista d'aquesta ciutat. Amic personal d'Henri Zisly i seguint
les posicions d'Émile Gravelle, reivindicava un «naturisme integral»
(hidroteràpia, fitoteràpia, vegetarianisme, etc.), que abracés tots els camps
de la vida humana (físic, social, ètic, científic, artístic, etc.) i treballà
en la celebració d'un Certamen Naturista Ibèric que donés més ressò a la
realitat social i revolucionària, tot en relació amb l'anarquisme social;
aquest certament, que s'havia de celebrar a Lisboa (Portugal), finalment no
reeixí per discrepàncies entre els organitzadors.
En
1922, quan anava a ocupar la direcció de l'Escola Lliure de Terrassa (Vallès
Occidental), a causa de la intensa repressió existent i poc abans del cop
militar del general Primo de Rivera, emigrà definitivament a Montevideo.
D'antuvi treballà com a cap d'arxiu en una empresa editora de diaris burgesos i
després d'administratiu en el Consell d'Ensenyança fins a la seva jubilació en
1955. A la capital uruguaiana creà la seva pròpia editorial i revista
(Analectos), fou redactor d'El Diario i de La Mañana, i col•laborà en diferents
publicacions (La Calle, El Mundo, La República, etc.).
Entrà
a formar part dels cercles independentistes catalans a Montevideo encapçalats
per Manuel Massó Llorens i en 1928 fou un dels fundadors, amb el seu fill Albà
Rosell Figueres i Adolf Gamundi Roig, del Grup Separatista Avant, que fou molt
crític amb l'actuació de Francesc Macià Llussà, d'Estat Català i del Grup
Nacionalista Radical, dirigint entre 1928 i 1930 el seu òrgan oficiós quinzenal
Nova Catalunya. Periòdic d'acció del separatisme català a Amèrica del Sud,
marcadament antiimperialista nord-americà.
Avant es va dissoldre el 1930.
Durant
la seva vida col•laborà, amb diferents pseudònims (Antonio Roca, Dr. Frank
Aube, Laboremus, Laureano d'Ore, Germina Alba, J. E. Martí, Héctor Palmira Luz,
Avenir Alba, Victoria Zeda, Héctor Thales, El Otro, etc.), en moltíssimes
publicacions periòdiques, com ara Acracia, Ahora, Anales de Instrucción
Primaria, El Autor Uruguayo, Avenir, Boletín Informativo, Cenit, CNT, Ciencia
Social, Le Combat Syndicaliste, Cultura, Cultura Proletaria, Escuela Moderna,
La Fuerza, Helios, Infancia, Inquietudes, Juventud, Naturismo, El Naturista,
Nova Catalunya, Nueva Humanidad, Los Nuevos, Orto, La Protesta, Redención,
Ruta, El Sindicalista, Solidaridad, Solidaridad Obrera, Tierra y Libertad, El
Trabajo, Umbral, etc. És autor d'Adaptación (humano actor) tramoya en ocho
cuadros (sd), Argamasa social (sd), La argolla (sd), Artistes (sd), Aventando
cenizas (sd), Calvari (sd), Bromas y veras o La cachada (sd), El dret a la vida
(sd), Coeducación (sd), Colonia de amores (sd), Comentarios sobre educación
(sd), El condenado (sd), El coupletismo (sd), Del natural (sd), La educación
del pueblo (sd), ¡La educación de vuestros hijos, hombres libres! (sd), En el
vacío (sd), Esbozo de un plan de educación razonada (sd), Espejuelos (sd), La
fábrica. Bosquejo en un acto (sd), Factores para una educación revonvadora
(sd), Floshilda Darien (sd), La Francia de ayer (sd), Los golosos (sd), La
guerra y la escuela (sd), La guerra y nuestros puntos de vista (sd), Hacia el
futuro. Sinfonieta sociológica (sd), Hipnosugestiomanía (sd), Instrucció i
analfabetisme (sd), Iberia en la estacada (sd), Lícidas el Pastorcillo. Cuento
infantil en cuatro actos (sd), Els llaminers (sd), Els llenyataires (sd),
Migala (sd), La mujer y la sociedad (sd), Naturismo práctico en la sociedad y
en las colonias (sd), Naturlogía humana (sd), Nidales (sd), Plors del cor (sd),
El poder de la educación (sd), Qué cosas sabe abuelita (sd), Rasgos y anécdotas
(sd), Realidades. Comedia en dos actos (sd), La renovación de la escuela desde
el punto de vista naturista (sd), Risas y llantos (sd), Ruinas (sd), Sirenas
(sd), El teatro y la infancia (sd), Teatro infantil. Diálogos (sd), Voluntad...
y multiplicaos (sd), Claror lejana (1904), Enseñanza integral (1905), El tío
Corneja (1908), Deberes (1912), La escuela ideal (1912), Astorga y el naturismo
(1913), El actual momento histórico y los problemas educativos (1918), Lluita
de classes (1918), Maternología (1918), Naturismo y educación de la infancia
(1918), El poble sobirà (1918), Albores (1919 i 1932), Fraternal (1919),
Opiniones y comentarios sobre viruela y vacuna (1919), Aspecto médico-social de
la dignidad humana (1921), Una visita a Macrobia (1921), Naturismo en acción
(1922), La protección masónica (1927), En el país de Macrobia (1928), Cataluña
Nación (1900-1927) (1930), Alba y ocaso (1935), La Alemania de hoy (1940),
Recuerdos de un educador (1940), La mentira escolar (1944), Las vidas por
ideales (1944), Monólogos. F. Sánchez, puertas adentro (1951), El naturismo en
el banquillo (1951), Teatro y arte (1952), Rasgos y anécdotas de algunas
personas (1952), La llamada (1953), En plena civilización (1954), La otra
humanidad (1954), Planeta en el vacío (1954), El naturismo integral y el hombre
libre (inèdit), Vidas trágicas. Mateo Morral. Francisco Ferrer (inèdit), Vidas
truncas. Mateo Morral. Francisco Ferrer (inèdit), etc.
Albà
Rosell Llongueras va morir el 28 de maig de 1964 a Montevideo i fou incinerat
al Cementiri del Nord d'aquesta ciutat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada