Durant
la Segona Guerra Mundial el seu fill va ser enviat al servei obligatori de
treball a Alemanya on morí.
Girelli
no participà en la Resistència francesa, ja que considerava el conflicte
bèl·lic una disputa interimperialista entre estats capitalistes.
Domenico Girelli:
El 19 de
febrer de 1893 neix a Civitella di Romagna (Emília-Romanya, Itàlia)
l'anarquista Domenico Girelli. En 1905 emigrà a Homécourt (Lorena), on el seu
pare Giovanni feia feina d'obrer en una fàbrica, i començà a treballar com a rentaplats
amb un sou de 20 francs al mes en un petit restaurant portat per immigrants
italians. En 1908 va envellir-se un any en la data de naixement per poder ser
contractat a la fàbrica on el seu pare treballava.
En
aquesta època, sota la influència de Virgilio Gemelli, responsable del grup
anarquista local, esdevingué llibertari i, apassionat per la lectura a la qual
dedicava cinc o sis hores diàries després de la seva jornada laboral, adquirí
una sòlida cultura autodidacta. Durant unes vacances passades a Civitella es va
fer amic de nombrosos joves anarquistes, com ara Cairo Giovannini i Leandro
Arpinati, aleshores un anarcoindividualista que esdevindrà més tard un dels
feixistes més destacats de Bolonya.
En
1913, després que el seu pare el convencé de no declarar-se insubmís a l'exèrcit
italià, retornà a Itàlia per fer el servei militar. Després d'uns mesos es
trobava en un estat de depressió moral i física tan desastrós que obtingué un
permís d'un any de convalescència per passar-lo a casa. Mentre se'n recuperava,
el juny de 1914 esclatà la «Setmana Roja», vaga insurreccional en la qual
participà en totes les manifestacions i es recorda que desplegà una bandera
roja i negra al cim d'una torre a Civitella. Un cop acabat el moviment, retornà
al seu batalló a Verona.
Arran
de la declaració de guerra, refusà portar armes i declarà que s'estimava més
anar a la presó, però acceptar marxar al front com a infermer. El novembre de
1917 caigué presoner de les tropes alemanyes i enviat a un camp d'internament a
Hongria on durant els últims mesos de la contesa treballà amb una família
pagesa. Alliberat un cop acabada la guerra, acabà el seu servei militar i
retornà a Civitella.
Durant
les eleccions de 1919 participà activament en la campanya antielectoral. A
finals d'aquell any, buscant feina, marxà a Bolonya on el 8 de gener de 1920 va
ser detingut durant una manifestació; jutjat, va ser condemnat, però la pena va
ser suspesa i hagué de retornar a Civitella. Ben aviat tornà a Bolonya i
començà a treballar a la fàbrica metal·lúrgica «San Martino Macchine Agricole»,
on feien feina una quinzena de companys llibertaris, entre ells Emilio
Grassini. Encara que no afiliat, participà en les activitats del grup de la
Unió Sindical Italiana (USI) i el setembre de 1920 durant l'ocupació de la
fàbrica ajudà en el seu funcionament sota control obrer. Amb altres companys
fabricà nombroses bombes i a finals de desembre de 1920 va ser implicat en un
robatori d'armes en una caserna.
Retornà
a l’hexàgon francès, d'antuvi instal·lat a Romans d'Isèra (Droma, Roine Alps, Occitània)
i després a París (Illa de França), on durant sis anys treballà a les fàbriques
Renault fins que va ser acomiadat arran de la vaga del Primer de Maig de 1930.
Va
ser detingut en nombroses ocasions a causa de la seva militància. L'agost de
1936 marxà com a voluntari a la guerra d'Espanya i va combatre al front
d'Aragó.
L'abril
de 1937 obtingué un permís i marxà a París per visitar la seva companya i els seus
infants. Quan retornava a la Catalunya amb un grup de companys, va ser detingut
a la frontera del Pirineu i tancat quatre mesos a Perpinyà (Rosselló). Després
marxà a Montpeller abans d'arribar a París, on renuncià de retornar a Catalunya
arran dels fets de «Maig de 1937» i de la repressió stalinista engegada. A
París, en debats públics, s'enfrontà al dirigent del Parit Comunista Italià (PCI)
Luigi Longo, a qui acusà de complicitat en l'assassinat de Camillo Berneri i
d'altres companys anarquistes.
El
juliol de 1938, durant la visita de la família reial britànica, va ser detingut
i expulsat a Bèlgica, però l'endemà aconseguí arribar clandestinament a l’Illa
de França i s'instal·là a la regió parisenca on va fer feina en multituds
d'oficis, sempre acomiadat per la seva militància.
En
1940, durant l'ocupació nazi, va ser denunciat per la policia francesa com a
«antifeixista i antic combatent a Espanya» i tancat pels alemanys a la presó
parisenca de la Santé. Durant els seus interrogatoris per part de la Gestapo
declarà que havia anat a la Península buscant feina i passat quatre mesos va
ser alliberat. Durant la guerra el seu fill va ser enviat al servei obligatori
de treball a Alemanya on morí. No participà en la Resistència francesa, ja que
considerava el conflicte bèl·lic una disputa interimperialista entre estats
capitalistes.
A
l'Alliberament, va ser detingut i empresonat durant quatre mesos per haver
amagat armes que procedien de la Resistència. A partir de la postguerra residí
a Suresnes (Alts del Sena, Illa de França), on continuà defensant el pensament
llibertari i participant en les activitats de la Casa d'Itàlia i del Centre
Cultural Italià a París. Assistí a nombrosos congressos, com l'internacional de
federacions anarquistes a Carrarra l’agost de 1968, i durant els anys setanta
participà en nombrosos debats i reunions tinguts al local parisenc de la CNT-AIT
en l'Exili, al núm. 33 del carrer Vinyoles.
Després
de la mort de la seva companya, durant la dura repressió del moviment
anarquista italià esdevinguda als anys setanta i vuitanta ajudà nombrosos
companys exiliats fet pel qual va haver de patir continus escorcolls policíacs.
Domenico
Girelli va morir durant la nit del 3 al 4 de maig de 1991 a Suresnes i com a
bon lliurepensador, vegetarià i abstemi, deixà el seu cos a la medicina; però
finalment fou incinerat. La seva biblioteca personal va ser donada a la
Biblioteca Llibertària «Armando Borghi» de Castel Bolognese (Emília-Romanya,
Itàlia).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada