Quan
residia a Horta (Barcelona) passava setmanes d’estiu a l’Escala junt al seu
pare, Federico Urales, i la seva mare, Teresa Mañé, on eren acollits pel barber, compositor de sardanes i anarquista escalenc Tonet Puig i la família pescadora Donjó.
Mentre
al Principat de Catalunya la Generalitat va legalitzar l’avortament Montseny
des del ministeri no va poder fer aprovar-la el seu projecte de llei a causa
del vet del ministre Negrín, quedant prohibida la lliure interrupció de l’embaràs
a la República fora de Catalunya.
Frederica Montseny i Mañé:
El 12 de febrer de 1905 neix a Madrid
(Castella) la destacada periodista i escriptora militant anarcosindicalista i
anarquista Frederica Montseny i Mañé. Filla de Joan Montseny (Federico Urales)
i de Teresa Mañé (Soledad Gustavo), dos coneguts agitadors culturals anarquistes
i mestres llibertaris propulsors de l'escola racionalista de Ferrer i Guàrdia.
En
1912, passa a residir a Barcelona, a Horta, amb la seva família. Posteriorment
van residir a altres indrets al voltant de Barcelona. La seva educació va ésser
impartida per la seva mare i la va completar d'una manera autodidacta llegint
literatura o teatre, tant obres clàssiques com contemporànies. També va cursar
estudis a l'Acadèmia Cost de Barcelona i va estudiar Filosofia i Lletres a la
Universitat.
Amb
18 anys ja defensava clarament l'anarquisme social, edat a la qual va publicar
el seu primer article a Solidaritat Obrera. Des d'aleshores no va parar
d'escriure, col·laborant freqüentment amb La Revista Blanca --reapareguda en
1923 i editada per la família Montseny des de Barcelona-- i, en les seves
col·laboracions de narrativa, en La Novel·la Ideal --on va arribar a publicar
una quarantena de novel·letes-- i Voluntad.
Quan
residia a Horta (Barcelona) passava setmanes d’estiu a l’Escala (Alt Empordà)
junt al seu pare, Federico Urales, i la seva mare, Teresa Mañé, on eren
acollits pel barber i compositor Tonet Puig Artigas (1886-1960) i la família
pescadora Donjó, coneguda com a can Vinyals. La mateixa que durant el
franquisme acollí el militant anarquista de Londres Vernon Richards (1915-2001).
L’amistat de Tonet Puig amb Federica Montseny es mantingué durant l’Exili,
morint a casa seva a Tolosa de Llenguadoc (Occitània) durant una visita, el 8
de febrer de 1960.
Durant
la dictadura de Primo de Rivera va escriure una trilogia de novel·les centrada
en l'emancipació femenina, La Victoria (1925), El hijo de Clara (1927) i La
indomable (1928). Ja llavors defensava la igualtat entre sexes dins d'una
societat sense Estat ni capital. Es desmarcava de les feministes de la seva
època que sol pretenien un reconeixement polític de la dóna dins la societat
capitalista. El 7 de juny de 1930, es casa amb Germinal Esgleas, qui esdevindrà
el seu company durant tota sa vida.
Comença
a bellugar-se dins el sindicalisme de CNT-AIT durant el gener del 1931, i
s'incorporà en el Sindicat Únic de Professions Lliberals de Barcelona, tot i
que ella, com els seus pares, es considerava «anarquista individualista»,
incorporant-se en la redacció de Solidaritat Obrera s’adhereix definitivament a
l’anarquisme social. Durant els anys de la República, a través de nombrosos
articles, es manifesta en contra dels trentistes i a favor de les insurreccions
i revoltes obreres i de pagesos a causa dels problemes estructurals de la
República burgesa espanyola i de la Generalitat de Catalunya, des del miners de
la CNT-AIT de l’Alt Llobregat i Cardoner el 1932 i els pagesos de Casas Viejas
el 1933 fins als pagesos d’UGT a Arnedo i Castiblanco, que Peiró i Pestaña per oportunisme
volien atribuir a un “anarcobolxevisme” de Garcia Oliver i la mateixa FAI, a la
qual aquest militant de la CNT no va entrar fins el 1936. El ‘faisme
insurreccionalista’ és un fals mite inventat per la burgesia i el trentisme de
la CNT. Fins l’estiu de 1937 no hi va ver cap “trabazón” entre la FAI de 1927 i
la CNT-AIT. Políticament, fou després de les jornades de Maig 37 i la caiguda
del govern Largo Caballero. Els Grups de Defensa Confederal eren plenament de
la CNT i no pas de la FAI ni de les Joventuts Llibertàries.
El
13 de novembre de 1933 neix la seva primera filla, Vida. El 1936 s'incorpora en
el Comitè regional de Catalunya de la CNT-AIT i en el Comitè Peninsular de la
FAI, importants càrrecs orgànics del moviment llibertari català.
Després,
durant la Guerra Civil, a proposta de Joan Garcia Oliver i la FAI, a que s’havia
adherit el 21 de juliol de 1936, es convertí en ministra de Sanitat i
Assistència Social amb el govern de Largo Caballero (1936-1937). Paradoxalment,
essent anarquista, va ser la primera dona de l'Estat espanyol a accedir a una
cartera ministerial. El seu pare, Joan Montseny, conscient de la seva
relliscada política d’haver signat el manifest dels setze pro Entente, impulsat
per Kropotkin, Malato i Grave, advertí a
la seva filla que seria molt criticada si seguia la via governamental de la
República encetada per la CNT-AIT i García Oliver.
Les
seves idees dins el Ministeri republicà eren clares: va plantejar un concepte
de benestar social fonamentat en criteris de ciutadania social, prevenció en la
pràctica sanitària, i un esborrany de llei d'interrupció voluntària de
l'embaràs --paral·lela a l'aprovada al Principat per decret del Govern de la
Generalitat a Catalunya el 1936-- que va vetar el ministre Juan Negrín en un
consell de ministres de Largo Caballero. També va legalitzar els centres de
prostitució lliure. Totes aquestes mesures suposaven un notable progrés dins
del context de l'època, i encara avui en dia, en matèria legislativa sanitària.
El
1938, després de la caiguda del govern de Largo Caballero, presidí el primer
Comitè d'Enllaç CNT-UGT i fou la responsable del Departament de Sanitat de la
Comissió de Batallons de Voluntaris. Va defensar el POUM de les injustes
acusacions republicanes burgeses, stalinistes i del PSOE. Però, durant els Fets
de Maig de 1937, va intervenir, amb els altres ministres de la CNT-AIT i la FAI,
a parar els enfrontaments que tenen lloc a la rereguarda barcelonina i
desautoritzar Los Amigos de Durruti.
En
1937 publica diverses obres (El anarquismo militante y la realidad espanyola,
La Commune de París y la revolución espanyola i Mi experiencia en el Ministerio
de Sanidad y Asistencia Social).
Va
exiliar-se el febrer de 1939 --el 5 de febrer de 1939 morí la seva mare en un
hospital de Perpinyà (Rosselló)--, continuant amb el seu treball sindical sempre
dins la CNT-AIT i la FAI. El juny de 1940, amb l'ocupació alemanya de l’hexàgon
francès, és detinguda pel govern de Vichy i ha d'afrontar una amenaça
d'extradició. El desembre de 1944, passa a residir prop de Tolosa de
Llenguadoc. El maig de 1945, en el Congrés de la CNT a París (Illa de França),
és elegida per a ocupar la secretaria de premsa i propaganda del comitè a l’Exili.
En 1958, dirigeix el periòdic CNT, que més tard es convertirà en L'Espoir.
El
juny 1977, just després de les eleccions legislatives ja que fins aquell moment
el cònsol espanyol de Tolosa de Llenguadoc li negava el passaport per ordre de
Suárez i Martín Villa, va retornar Catalunya durant el procés de reconstrucció
de la CNT-AIT i la FAI. Ni l'exili ni els seus problemes de visió van
impossibilitar-la en la propaganda i difusió dels ideals llibertaris que
defensava.
El
21 d'octubre de 1981 va morir Germinal Esgleas a Tolosa de Llenguadoc, ciutat
on també ella va morir, el 14 de gener de 1994.
Les
seves publicacions més destacades són: La mujer, problema del hombre (1932), El
problema de los sexos (1951), Cien días en la vida de una mujer (1949), Crónica
de la CNT (1974), El anarquismo (1976), Mis primeros cuarenta años (1905-1945)
(1987).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada