Fugint
del servei militar, creuà el Pirineu, arribant el gener de 1914 a Perpinyà, on participà
en la fundació del «Centro Español de los Pirineos», del qual va ser nomenat
president, encara que després va ser exclòs per la seva oposició a portar una
insígnia amb la bandera monàrquica espanyola.
En
1918 treballà com a llauner al taller de Moli Martin de Perpinyà i va ser
fitxat com a «anarquista militant, propagandista i amb sentiments germanòfils»,
definició bel·licista francesa al tothom que estava contra la guerra
interimperialista.
Joan Aligué Casals:
El 12 de
febrer de 1892 neix a Terrassa (Vallès Occidental) l'anarquista Joan Aligué
Casals. Els seus pares es deien Valentí Aligué i Dolors Casals.
Treballà
de llauner i milità en el moviment llibertari de Terrassa. En 1911 va ser
nomenat secretari auxiliar de l'acabat de fundar Ateneu Sindicalista de
Terrassa i en 1913 col·laborà en el periòdic La Voz del Pueblo d'aquesta
localitat.
El
4 d'agost de 1913, quan era secretari del Sindicat de l'Art Fabril, va ser
detingut a Terrassa, juntament amb el regidor i president d'aquest sindicat
Jeremies Busqué, arran d'uns enfrontaments amb la Guàrdia Civil durant la vaga
general del ram fabril declarada arreu de Catalunya.
Fugint
del servei militar, és declarà insubmís i creuà el Pirineu, arribant el gener
de 1914 a Perpinyà (Rosselló). Participà en la fundació del «Centro Español de
los Pirineos», del qual va ser nomenat president, encara que després va ser
exclòs per la seva oposició a portar una insígnia amb la bandera monàrquica espanyola.
En
1918 treballà com a llauner al taller de Moli Martin de Perpinyà i va ser
fitxat com a «anarquista militant, propagandista i amb sentiments germanòfils»,
definició bel·licista francesa al tothom que estava contra la guerra interimperialista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada