Nord-est Llibertari: Concert ‘Les sabates d’en Jaume’ sobre l’estremidora Batalla de l’Ebre de 1938, a cura del cantautor i romancer Jaume Arnella

dissabte, 13 de febrer del 2016

Concert ‘Les sabates d’en Jaume’ sobre l’estremidora Batalla de l’Ebre de 1938, a cura del cantautor i romancer Jaume Arnella

En el marc del 80è aniversari del cop d’estat franquista que comportà la Guerra Civil i de la celebració anual dels ‘Camins de la Retirada’

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 13/02/2016

La Jonquera (Alt Empordà).-

A la sala d’exposicions temporals del Museu Memorial de l’Exili (MUME), a la Jonquera (Alt Empordà), el dijous 18 de febrer, a les 21:00h, hi haurà el concert ‘Les sabates d’en Jaume’, amb cançons de la Batalla de l’Ebre, que es va lliurar entre el 25 de juliol i el 16 de novembre de 1938 entre la República i l’exèrcit franquista, a càrrec de Jaume Arnella, guitarra i veu, Rafel Sala, cello, i Annick Puig, violí.

Tenint present que aquest any es compleix el 80è aniversari de l’inici de la Guerra Civil, el MUME participa en la commemoració anual dels ‘Camins de la Retirada’ amb un concert que evoca les vicissituds dels joves soldats republicans que van participar a la Batalla de l’Ebre, un dels episodis més cruents d’aquell conflicte bèl·lic.

Jaume Arnella, un dels cantautors i romancers catalans més reconeguts, ha musicat i canta els poemes de Josep Gual Lloberes (Badalona, 1920-2005), combatent de la Batalla de l’Ebre en l’Exèrcit Popular de la República. Josep Gual és autor, entre altres, del conegut poema ‘Paisatge de l’Ebre’, que va popularitzar la cantant exiliada del POUM Teresa Rebull.

Josep Gual i Lloberes fou un poeta, escriptor i activista cultural badaloní. Amb uns textos a vegades estremidors, a vegades irònics i en altres ocasions de gran sensibilitat lírica, l’autor badaloní reflecteix l'experiència del front durant la Guerra Civil, especialment la d’aquells joves de la lleva del Biberó que, acabats de sortir de l’adolescència, es van trobar en la primera línea de foc a les trinxeres de les Terres de l’Ebre.

El concert, s'emmarca dins la celebració anual de les jornades ‘Caminos/Camins de la Retirada, 2016’ organitzades per l'Associació FFREEE (Fills et Filles de Républicans Espagnols et Enfants de l’Exode), amb la col·laboració de Fondation Machado, Mémorial du Camp d’Argelès, Mémorial du Camp de Rivesaltes, Ajuntament d’Argelers, Ajuntament de Cotlliure i el Museu Memorial de l’Exili (MUME).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...