Declaració
d’Embat
El
pacte entre Junts pel Sí i la CUP-CC ha permès el nomenament com a
president de la Generalitat de Carles Puigdemont (JxS, CDC), a poques
hores del tancament del termini de la investidura.
En
els darrers dies els esdeveniments es van precipitar i es va passar
de la tensió, els insults i les desqualificacions a un acord cuinat
en reunions a porta tancada. Amb aquest pacte continua endavant
l’anomenat procés de desconnexió, aspecte en el qual les dues
parts estaven d’acord. S’acompleix també amb el “ni Mas ni
març” que es plantejava des de part de l’Esquerra
Independentista. No obstant això, resten altres carències i
incògnites.
Del
Govern de la Generalitat desapareixen Mas, Rigau, Ruiz, Puig…, però
la majoria d’aquells i aquelles que hi accedeixen tenen massa
experiència partidista i en les bancades del Parlament com per ser
aliens, per activa (CDC) o per suport (ERC), a les polítiques de
retallades socials, de privatitzacions, de repressió de les
respostes socials i sindicals…
En
el debat d’investidura, quasi calcat a d’altres anteriors d’en
Mas, res no es va concretar quant a polítiques socials. Com a molt
la referència genèrica i inconcreta que amb la independència
milloraran les condicions de vida de les catalanes i dels catalans.
Així
doncs, mala peça al teler, govern continuista amb una majoria
d’esforços públics i publicitaris dedicats a la desconnexió i,
mentre tant, mateixes polítiques antisocials emparades en el
maltracte fiscal de l’Estat espanyol.
En
els darrers temps hi ha força gent en l’esquerra anticapitalista i
en els moviments socials assenyalant el “sostre de vidre“ dels
moviments populars (que arriben a un límit de capacitat de
convocatòria) i idealitzant la participació institucional (tot
sotmetent-la a determinats controls). L’experiència de les últimes
setmanes és una mostra més que les institucions i quins les
controlen des de fa molts anys no són neutrals i que jugar a un joc
en el qual altres han posat les regles i les poden canviar quan volen
no pot ser el nostre principal camp d’actuació.
Des
d’Embat tornem a posar l’èmfasi en els barris i localitats, en
els llocs de treball, en els ateneus i cooperatives, en el feminisme,
en l’ecologisme… en la vida quotidiana i l’internacionalisme
solidari dels pobles. Els Parlaments responen a les mateixes
dinàmiques de sempre: consolidar i reforçar la dominació de
classe. La nostra tasca fonamental ha de ser la de contribuir a
l’autoorganització de les classes populars i a la dinamització de
les seves reivindicacions i lluites i, en definitiva, a la creació
de poder popular.
Per
crear poder popular volem deixar clar que cal establir mecanismes
d’una “institucionalitat popular“ amb la seva legitimitat fruit
del debat i les propostes des de baix, arrel de la coordinació
efectiva entre moviments socials, sindicals, veïnals, polítics…
Hem de crear un moviment popular potent que pugui tenir una veu
pròpia en aquest “procés constituent“ que comença amb la nova
legislatura.
La
reivindicació, construcció i defensa de les sobiranies que
necessita el nostre poble només podran ser factibles mitjançant la
construcció d’un espai social autònom, el més ampli possible,
dedicat a aquesta tasca que no sigui mera comparsa de ningú en les
institucions de l’enemic.
Ens
calen reunions i trobades dels diferents moviments socials i populars
a tots els nivells, tant per debatre com per decidir les línies a
seguir per crear un nou país de i per les classes populars de
Catalunya sense deixar aquesta tasca en mans del Parlament.
Embat
[Catalunya, gener de 2016]
Mira
també:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada