63) CRÒNICA SEIXANTA TRES DE LA CROADA DE L’ESPANYA NEGRA CONTRA LA GENT CATALANA

La Unió Europea i el Vaticà contra l’emancipació nacional catalana. 

Shuhz avisa que desobeir la Constitució espanyola és desafiar la Unió Europea.

L’Estat catòlic del Vaticà considera el procés català una qüestió interna espanyola on la Generalitat haurà de complir la Constitució espanyola. 

El núm. 2 del Vaticà, Pietro Parolin, demana que "es resolgui dins del marc de la legalitat constitucional". 

Ciutadans entra una moció per aturar el procés català d’autodeterminació.

Amb Convergència no hi haurà DUI, ja que es tracta d’un partit burgès neoautonomista. 

L’independentisme no hauria de ser ètnic ni identitari, en canvi, la resposta socialista revolucionària enfront l’existència de l’Estat capitalista espanyol, que cal desmuntar des de les nacionalitats oprimides. 

Gabriela Serra i Benet Salellas seran la diputada i el diputat de la CUP-CC que faran d’enllaç amb Junts pel Sí. 

Anna Gabriel: “Ens van posar sobre la taula la liquidació directa de la CUP".

[Barcelona (República Catalana) 15/01/2016] 

L’AMIC DEL POBLE

Ahir molt mitjans espanyols es van fer ressò de la reacció del president del Parlament Europeu, Martin Schulz, sobre una eventual intervenció europea en el procés d’independència de Catalunya. Va evitar de responsabilitzar-ne la Unió Europea i va dir que era un afer que havia de ser discutit en el marc de la Constitució espanyola. Tanmateix, els mitjans espanyols no van explicar que abans de respondre la pregunta del periodista de TV3 Francesc Serra, Schulz va reflexionar durant més de deu segons sense saber què dir. Fins i tot, se li va escapar una rialla nerviosa. Finalment, va afirmar: “La qüestió de Catalunya ha de ser discutida en el marc de la Constitució espanyola. L’element bàsic de la UE no és només els tractats de la Unió, sinó també l’existència de les constitucions dels països membres”.

Dilluns passat, el portaveu de Juncker, Margaritis Schinas, no va voler fer “cap comentari” sobre la investidura de Puigdemont. “És un afer intern d’Espanya i no ens correspon expressar un posicionament sobre l’organització constitucional d’un estat membre”.

Queda clar que la Unió Europea davant una situació d’excepció al Regne d’Espanya, com ara que l’Estat espanyol suspengui l’autonomia catalana o fins i tot que l’exèrcit espanyol intervingui en el conflicte català, aplicarà la doctrina de la no intervenció igualment con van fer les potències occidentals el 1936-1939 duran la invasió militar feixista italiana i nazi alemanya a la República espanyola durant el cop d’estat militar franquista i la guerra. Aquesta posició imperialista occidental de donar carta blanca a la monarquia espanyola en la qüestió catalana desarma Convergència i ERC en els seus propòsits d’aconseguir l’empara de la Unió Europea en cas de proclamar-se una república catalana independent. Solament la solidaritat obrera revolucionària internacional podrà salvaguardar, al marge del capitalisme, l’emancipació nacional catalana.

L’Estat catòlic del Vaticà considera el procés català una qüestió interna espanyola on la Generalitat haurà de complir la Constitució espanyola  

El secretari d'Estat del Vaticà, Pietro Parolin, ha opinat sobre el procés sobiranista català. En una entrevista a la revista 'Vida Nueva', Parolin afirma que "es tracta d'un assumpte intern espanyol" i advoca pel diàleg, alhora que demana que "es resolgui dins del marc de la legalitat constitucional". "Des de la responsabilitat, la cerca del bé comú i el respecte a la legalitat vigent, han de buscar-se punts de trobada per facilitar i dur a terme un diàleg seriós, serè i autèntic", defensa. El número 2 del Vaticà assegura també en l'entrevista que té una "gran confiança en la maduresa política del poble espanyol, manifestada especialment durant el procés de transició a la democràcia".

Ciutadans entra una moció per aturar el procés català d’autodeterminació

Albert Rivera i Toni Cantó enregistrant les primeres iniciatives de C's al Congrés de DiputatsLa legislatura s'enceta amb gestos i declaracions d'intencions. I, en aquest sentit, Ciutadans formalitzava la seva primera iniciativa parlamentària en defensa de la unitat d'Espanya i per acompanyar l'executiu espanyol en totes aquelles decisions que prengui per salvaguardar-la. Així ho expressava ahir Albert Rivera en una compareixença al Congrés abans d'enregistrar un escrit en el qual, per si no quedava prou clar, ell mateix es va encarregar d'explicar que avala que el govern en funcions de Mariano Rajoy apliqui l'article de la Constitució que permet suspendre l'autonomia catalana. Més enllà del suport explícit en els passos que doni el PP a partir d'ara, el dirigent de C's admetia que l'objectiu és també que els diferents partits es “pronunciïn” en la manera d'actuar de l'Estat davant el procés. Portar a l'extrem qualsevol “actuació dins la legalitat” per aturar els sobiranistes implicarà, doncs, que puguin créixer les tensions dins el PSOE –si bé ningú no dubta que acabaran votant sí al text– i, sobretot, provocarà que s'allunyin encara més les possibilitats d'entesa entre Pedro Sánchez i els de Pablo Iglesias respecte a la configuració d'un govern alternatiu, atès que Podem insisteix que, per resoldre la qüestió catalana, el que convé és molt diàleg institucional i l'autorització d'un referèndum. “Senyor Puigdemont, el Congrés no està en funcions, està funcionant”, exclamava ahir Rivera, que afegia que la cambra vetllarà “per la igualtat de tots els espanyols”. Per tal de poder registrar el text, C's va haver de designar la direcció del grup, en el qual Joan Carles Girauta exercirà de portaveu.

Amb Convergència no hi haurà DUI, ja que es tracta d’un partit burgès neoautonomista 

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va destacar ahir que no està previst que hi hagi una declaració unilateral d'independència (DUI) al Parlament de Catalunya en aquests divuit mesos, alhora que tampoc contempla que l'Estat espanyol suspengui l'autonomia del Principat. En una entrevista a TV3, Puigdemont va carregar contra el president del Govern espanyol en funcions, Mariano Rajoy, per no haver-lo trucat encara. «Diu molt poc a favor del seu lideratge polític», va dir, així com també va criticar l'actitud del rei. El president de la Generalitat, que va assegurar que està net de corrupció i que no li trobaran cap irregularitat, va reconèixer que el pacte amb la CUP no inclou els pressupostos, i va obrir la porta a prorrogar-los. Pel que fa al seu futur, va donar a entendre que no es presentarà com a futur candidat a unes eleccions. Puigdemont va afirmar que hi ha una majoria per «iniciar» el procés sobiranista, però no per a una declaració d'independència, alhora que va flexibilitzar el termini màxim de 18 mesos de l'actual legislatura, que preveu allargar si és necessari. El nou president de la Generalitat va destacar que el termini màxim de 18 mesos que preveu el full de ruta independentista de Junts pel Sí hauria de començar a partir de la constitució del Govern, i va avisar que podria variar en funció de com evolucioni el procés sobiranista. «Si per fer les coses ben fetes arribem al mes 18 i ens falta un tros encara per fer-ho bé, no interrompré aquesta etapa», va afirmar Puigdemont, que va incidir en tot cas que la intenció és fer-ho en 18 mesos i «si pot ser una mica abans, millor». Preguntat per si en aquest any i mig hi haurà una declaració unilateral d'independència, l'exalcalde de Girona va afirmar que «no està previst».

En aquest sentit, va dir que el 47,8% de vots independentistes a les eleccions del 27-S permet «iniciar» el procés i conduir-lo fins a les eleccions constituents i el referèndum per ratificar la futura constitució catalana, com s'estipula en el full de ruta de JxSí. L'objectiu, va dir, és implicar més ciutadans en el procés sobiranista, de manera que «gent que hauria votat "no" a la independència voti "sí" a una constitució catalana amb què es pot identificar més que amb l'espanyola», de manera que «un "sí" a la constitució seria un "sí" a la república catalana». En tot cas, Carles Puigdemont va prometre que el seu Govern farà els passos «amb seguretat jurídica i amb tota la legalitat possible». Puigdemont va assenyalar que no té «cap interès en què es trenquin els ponts» amb l'Estat, que han d'estar estesos fins i tot a l'escenari «més agut». El president de la Generalitat va titllar de «fantasia» una reforma federal que satisfaci Catalunya i va dubtar que es pugui posar en marxa un referèndum des de l'Estat.

Puigdemont va assegurar que està «completament» net de corrupció i va destacar que les subvencions públiques que van rebre els seus projectes eren durant la seva etapa periodística, prèvia al seu salt a la política.

L’independentisme no hauria de ser ètnic ni identitari, en canvi, la resposta socialista revolucionària enfront l’existència de l’Estat capitalista espanyol, que cal desmuntar des de les nacionalitats oprimides 

Davant el fet que Convergència no passarà d’un marc neoautonomista i que aquests mesos de Govern en funcions de la Generalitat, que han demostrat que Junts pel Sí era un gegant de peus de fang, la burgesia nacional catalana ha renunciat a un estat català i negociarà un pacte fiscal amb l’Estat espanyol. Així, que la República Catalana serà fruit d’un procés rupturista de caire socialista revolucionari o tot quedarà en una reforma de l’autonomia catalana, amb una Convergència reinventada i la contrarevolució.

Albert Botran: “S’ha de reconèixer la predisposició d’Artur Mas i CDC de dur el procés endavant”  

Albert Botran

El diputat de la CUP-CC Albert Bortan, del partit Poble Lliure, en una entrevista a Vilaweb defensa l’hegemonia burgesa i de Convergència en el procés català dins l’estratègia de front patriòtic interclassista: “S’ha de reconèixer la predisposició de CDC, i Artur Mas en particular, a dur el procés endavant. Així ha estat amb el 9-N, per exemple, o formant Junts pel Sí. Però, d’una altra banda, també ha estat un govern que ha aplicat unes retallades molt dures, les més dures des que es va restablir la Generalitat i que, a més, ho ha fet amb força insensibilitat social. No se’ls veu cap propòsit d’esmena amb el que ha passat i ara, doncs, tenen l’oportunitat de fer-ho amb aquests canvis de lideratges i la refundació del partit.” Sobre Carles Puigdemont: “Bé, ens va semblar que era una persona que sobretot complia la part que té un contingut independentista inqüestionable. I això era un actiu a favor. Jo, personalment, havia coincidit amb ell en reunions de la Plataforma pel Dret de Decidir abans de tot l’esclat independentista i abans que CDC s’alineés amb el moviment popular per la independència. Per tant, érem molts que sabíem que en aquesta qüestió era un actor sòlid. Després és veritat que és algú a qui la nostra gent de Girona li fa d’oposició i, per tant, que correspon als interessos socials que representa CDC. I aquí és on hi haurà el debat. Però és el debat que forma part de la pluralitat del bloc independentista”.

Gabriela Serra i Benet Salellas seran la diputada i el diputat de la CUP-CC que faran d’enllaç amb Junts pel Sí 

Benet Salellas i Gabriela Serra seran els dos diputats de la CUP-CC al Parlament de Catalunya que faran d’enllaç amb Junts pel Sí. Aquesta incorporació a la dinàmica de treball parlamentari (les reunions del grup) de la coalició de CDC i ERC és un dels punts que figura en l’acord que van tancar les dues formacions per investir president Carles Puigdemont.

Anna Gabriel: “Ens van posar sobre la taula la liquidació directa de la CUP"

La diputada de la CUP-CC Anna Gabriel en una entrevista a Directa explica que “si l'escenari hagués estat que finalment no es produïa la investidura d'un president i anàvem cap a unes eleccions, era molt probable que hi hagués una bona part de l'organització que no se sentís còmoda acompanyant o formant part de la CUP en aquesta nova contesa electoral. Això, ja ho havien posat sobre la taula diferents sectors i era una realitat. Si anàvem cap a unes eleccions, anàvem cap a unes eleccions i potser hi anàvem afeblits, però, en tot cas, era la decisió que s'havia pres per majoria. Ara, estem en un escenari diferent. Jo crec que aquesta ombra de l'escissió no existeix. Al contrari. Existeix la sensació que això pot haver cohesionat, enfortit, o que hi ha la possibilitat de recosir algunes ferides que s'havien ocasionat. Però també és veritat que caldrà veure com es desenvolupa la legislatura. Veurem si som capaços de recosir tal com volem i si som capaços de fer que les persones que expressaven les seves diferències durant aquests tres mesos se sentin còmodes formant part d'aquest projecte polític.” Gabriel afegeix: “La sensació que alguns hem tingut durant les negociacions --i això també ho hem dit en alguna ocasió-- és que Junts pel Sí (JxSí) jugava més a pressionar, tensar i afeblir la postura de la CUP que no realment a treballar una oferta política que pogués ser referendada per una majoria de l'organització. Aquesta sensació hi era. Per tant, totes les veus, els articles i els comunicats que anessin en una direcció contrària a la que s'estava mantenint com a punt de partida ens debilitaven perquè, a l'altra banda, estaven esperant que el bloc del sí superés el 50%... i cada vegada quedava menys. Hem tingut una mica aquesta sensació. No sabria atribuir un pes específic a l'article d'opinió del David, com tampoc el sabria atribuir a altres articles que es van publicar, altres veus de càrrecs electes o altres organitzacions. No ho sabria calibrar. El que és evident és que els mitjans donen molta sortida, sobretot, a aquestes veus. Ridiculitzen el funcionament assembleari i, curiosament, situen les posicions de mantenir-se contra la investidura de Mas com les posicions tancades, sectàries, infantilistes, mancades de sentit de país, etcètera. És a dir, les atribucions del sistema a una posició o una altra són molt evidents. Malgrat això, no ens podem dotar d'una cultura política que impedeixi fer això a ningú. Jo crec que passaríem a ser un altre projecte; per tant, el repte --una vegada més-- és trobar l'equilibri i el do de l'oportunitat i veure si en cada moment és oportú fer una cosa o una altra, sense que això canviï la nostra manera de ser, segons la qual, evidentment, els militants tenen total llibertat per expressar-se com vulguin.” 

A la pregunta de Directa tenim la sensació que tota l'estona estem davant d'un debat estratègic entre Poble Lliure i Endavant; més enllà de les diferències estratègiques, hi ha diferències ideològiques entre aquests dos sectors de la CUP pel que fa a la transformació social? Anna Gabriel respon: “Però és que la CUP no s'entén a partir de les adhesions d'una organització estratègica o una altra. És bastant més complex que això i, de fet, es va expressar així al debat i a l'assemblea nacional, on es van generar molts documents d'assemblees locals i territorials que deien: "Nosaltres tenim una posició determinada, que és coincident amb la que pot tenir aquesta o aquella altra organització, però defugim la lògica de les organitzacions". També hi ha la voluntat de molta militància de la CUP de no voler dirimir entre quina és la seva organització de referència. Hi ha molta gent que no en té cap d'aquestes i, per tant, és més complex que dir: si entens la concepció estratègica de Poble Lliure i d'Endavant, entens la divisió de la CUP. No, no exactament.” 

Directa pregunta tanmateix, els posicionaments d'aquestes dues organitzacions estratègiques sí que han condicionat les decisions de la CUP, finalment; ens referim, per exemple, al fet que tu ets militant d'Endavant i, a les eleccions de 2012, una part de l'organització et va vetar perquè no anessis al capdavant de les llistes: “Sí, però no perquè jo fos d'Endavant.”

I a la pregunta si no era una qüestió ideològica, Gabriel contesta: “Ideològica sí, però el motiu no era que jo fos d'Endavant. Hi ha moltes altres consideracions a fer i, naturalment, sí que tenien a veure amb els meus posicionaments, però el motiu del veto no és que l'Anna Gabriel fos d'Endavant. Clar, ara, ens trobem que, com que la decisió era investir Mas o no, tot es podria reduir al fet que hi havia una organització pel sí i una pel no i, per tant, la CUP es podria simplificar amb aquesta lògica de les organitzacions perquè hi havia aquesta dicotomia pura. Però, per entendre la CUP i la seva complexitat, s'ha d'anar molt més enllà del posicionament que mantenen les organitzacions estratègiques. Aquesta dicotomia que s'ha produït ha tendit a simplificar molt les coses. Semblava que una ànima era anticapitalista i l'altra independentista i ens hem hagut d'esforçar per dir que alguns ens negàvem a ser una cosa primer que l'altra. Aquesta voluntat que no ens separessin entre dues ànimes tan ben definides era una sensació que teníem gent que es podia expressar en els dos sentits. A l'assemblea de Sabadell, hi havia intervencions que anaven molt en aquesta direcció. Hi havia gent partidària del sí amb motivacions que no eren exactament les que defensava Poble Lliure. I a l'inrevés. Hi havia gent que defensava el no i no era pels motius que podia esgrimir Endavant al seu comunicat. Poble Lliure no ho sé perquè no tinc les dades, però sí que et puc dir que menys del 30% de la militància d'Endavant està dins la CUP. Endavant és una organització que no té molts militants. Si poses menys d'un 30% d'aquesta militància dins la CUP, que aviat arribarà als dos mil, es veu ràpidament que la capacitat d'incidència no pot ser molt alta. Jo crec que encara es manté una certa autonomia local i que els nuclis acaben configurant unes determinades anàlisis per afinitat, per dinàmica, per trajectòria. Això, a vegades, també fa que, en l'àmbit territorial, les CUP es vagin trobant bé i es vagin sentint còmodes pel fet de compartir una certa anàlisi; i això, quan puja fins a l'assemblea nacional, té una expressió de vots que pot ser la de Sabadell. No us ho sé explicar millor perquè aquest debat ho dificulta perquè és dual; però, amb la quantitat de coses que debat o aprova la CUP als seus consells polítics, per exemple, seria molt més fàcil veure que la cosa no va de la incidència que tenen les organitzacions. La militància de la CUP, majoritàriament, està cansada que s'entengui que les organitzacions estratègiques hi tenen tanta incidència i hi ha molta gent que ha expressat obertament i a través de documents que aquestes organitzacions haurien d'estar fora de la CUP. Jo crec que, justament, hi ha un cert cansament que es dibuixi aquest paper tan determinant de les organitzacions.”

Sobre la negociació CUP-CC i Junts pel Sí, Gabriel contesta: “Jo crec que Mas simbolitzava el que simbolitzava. No som nosaltres qui aposta per generar aquests lideratges tan forts. Sí que ho fan altres cultures polítiques, en el cas de CDC d'una manera evidentíssima. Desgraciadament, aquest lideratge s'havia identificat amb les polítiques neoliberals dels últims anys i, per tant, havia estat tan ferotge que hi havia gent que identificava Mas amb una pèrdua de condicions en la seva realitat quotidiana de vida, relacionada amb el tancament del CAP o de la línia de P3. A més a més, el fet que aquest personatge i la seva estratègia hagués estat acompanyada de condicionar sempre, exercint el xantatge sobre les altres forces polítiques perquè hi hagués pregunta, perquè hi hagués consulta, perquè hi hagués llista unitària i perquè hi hagués eleccions, a nosaltres, ens feia pensar que seguir amb aquest lideratge en el marc del Procés no només era avalar els xantatges passats, sinó exposar-se al fet que el xantatge fos exercit de manera permanent. A més, sobretot, hi havia un altre element, que és que moltes veus de l'Estat espanyol identificaven el Procés amb Mas i entenien que això era una aventura d'un líder polític que ho feia per salvar-se. Al final, que s'estaven tapant les vergonyes amb la bandera era una cosa que podia sentir tant una persona humil de qualsevol barri de Barcelona com la caverna mediàtica de Madrid. Exigir un lideratge nou volia dir identificar que ens negàvem a avalar retallades, privatitzacions i determinades polítiques econòmiques. També enteníem que no podíem emetre el senyal que això depenia d'una persona, sinó que havíem de representar que això era un moviment popular. En tercer lloc, volíem obrir una nova etapa que no tenia res a veure amb el passat. Aquesta persona, feia molt pocs anys, estava pactant amb el PP, cosa que no només és molt greu per la seva significació política, sinó per l'aplicació pràctica d'unes polítiques econòmiques. Per tant, jo crec que no era un error, sinó un repte.”  

Anna Gabriel explica fins on va arribar Junts pel Sí a canvi de retirar Artur Mas: “ens arriben a posar sobre la taula propostes que contemplen la liquidació directa de la CUP. Se'ns planteja que dos diputats passin a formar part de JxS --adscrits al seu grup parlamentari--, que els altres vuit dimiteixin i que ningú no prengui el relleu, de manera que l'aritmètica parlamentària quedi alterada durant la resta de la legislatura perquè la CUP es liquida.”  Tot seguit, Junts pel Sí demana la dimissió de dos diputats de la CUP-CC, cosa que Gabriel creu que era una manera d’apartar a ella del Parlament de Catalunya, sense posar formalment el seu nom sobre la taula de negociació. Explica: “El que ens posen sobre la taula és una dimissió sense noms i, llavors, nosaltres anem als nostres òrgans, debatem els noms i decidim així. A més a més, jo crec que tampoc no s'hagués acceptat una altra cosa. Jo crec que no s'hagués acceptat que JxS posés noms. Però, vaja, si els hagués posat, segurament s'hagués generat una nova tensió dins l'organització”.

“Des de l'ANC hi ha adhesions molt clares cap el bloc de JxSí”

Sobre les diferències entre CUP-CC i Junts pel Sí, Gabriel diu que “ells mai no parlen de República, només d'Estat; nosaltres només parlem de República. Nosaltres sempre parlem de desobediència, ells, al màxim que arriben, és a la desconnexió”. I sobre l’Assemblea Nacional Catalana, afirma: “des de l'ANC hi ha adhesions molt clares cap el bloc de JxSí; Òmnium juga un paper molt diferent durant aquest temps”.