El
1983 a Sant Feliu de Guíxols refundà la CNT-AIT local i en fou
secretari d'Organització.
El 1988 s'instal·là a Perpinyà.
José
Vergara Vicente:
El 22 de gener de 1921 neix a Barcelona l'anarquista
i anarcosindicalista José Vergara Vicente. Fill d'un militant
anarcosindicalista, passà la infància entre Barcelona i Cartagena
(Los Días, Canteras, Portus) i posteriorment seguí a la seva família per
diverses localitats catalanes: Barcelona, Badalona (des del 1930),
Santa Coloma i, de nou Badalona, on assistí a l'Escola Racionalista
dirigida per José Montiel Díaz al carrer Tortosa. Quan tenia 13
anys fou un dels organitzadors (secretari i cobrador) del grup «Los
Pequeños Idealistas» de l'Escola Racionalista de l'Ateneu Cervantes
de Badalona i, quan encara no tenia 14 anys, es posà a fer feina. En
aquesta època ajudà el seu pare en les activitats sindicals i s'afilià
a la Confederació Nacional del Treball (CNT) i a les Joventuts
Llibertàries.
Quan la Revolució del 1936, treballà en una fàbrica
de galetes col·lectivitzada per la CNT i la Unió General dels
Treballadors (UGT) a Badalona i ocupà la secretaria de les Joventuts
Llibertàries del barri de La Salut de Badalona. El març de 1938
s'enrola voluntari en la 26 Divisió i va combatre en la 120 Brigada,
formant part dels seus grups culturals. Més tard fou sergent en la
74 Divisió.
El febrer del 1939, quan el triomf franquista era un fet,
creuà els Pirineus i va ser reclòs als camps de concentració de
Vernet i de Sètfonts. El gener de 1940 treballà en la construcció
d'un camp d'aviació a Gravant (Borgonya, França) i el juny marxà
cap a París (França) amb Manuel Navarro. Ambdós treballaren en un
polvorí fins que fou abandonat davant l'avanç alemany i fugiren cap
a Tolosa (Llenguadoc, Occitània). Després de treballar al camp de
Labastide (Llenguadoc, Occitània), el febrer de 1941 s'integrà en
una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) a la zona occitana de
Vilafranca de Roergue, Tolosa i Muret. El setembre de 1941 es troba
per Rochefort i va ser tancat al camp de concentració de La Pallice
(La Rochelle, Poitou-Charentes, França). L'any 1943 contactà amb la
CNT de l'exili i visqué a La Rochelle i a localitats properes
(Avanton i Poitiers). Després de la II Guerra Mundial milità en la
CNT, en les Joventuts Llibertàries, en la Federació Anarquista
Ibèrica (FAI) i en Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA) a
Poitiers i La Rochelle. Entre 1945 i 1950 assistí a nombrosos plens
i a diversos congressos de la CNT, i representà La Rochelle i
Saintes en el de 1947. Fins al 1952 treballà a la col·lectivitat
d'Aymare i de bell nou a partir de 1960 i fins a la seva dissolució.
En 1963 retornà a La Rochelle, on ocupà la secretaria regional de
jurídica i la secretaria general de la Federació Local. Ajudà a la
creació de la secció de la CNT francesa i constituí un grup de la
Federació Anarquista de llengua Francesa (FAF). En aquesta època
fou delegat, per la Federació Local o pel Comitè Regional de
Poitou-Charentes, en plens i congressos de l'exili, com ara el de
Montpeller de 1965 i el de Marsella de 1975. Va està quatre mesos en
la Confederació Francesa Democràtica del Treball (CFDT).
Un
cop mort el dictador Francisco Franco, visità la Península i
treballà força en la reestructuració de la CNT-AIT de l'Interior.
Assistí com a observador al Congrés de la CNT-AIT de 1979.
En el 1982 s'establí a Cartagena (Múrcia) on fou membre del Comitè
Regional murcià de la CNT-AIT. Representà la Regional de Múrcia en
el congrés de la CNT-AIT el 1983. Després es traslladà a Sant
Feliu de Guíxols (Baix Empordà), on refundà la CNT-AIT local i en
fou secretari d'Organització. En el 1988 s'instal·là a Perpinyà. Sa
companya fou Louisette Gefree, també militant anarquista. Trobem
articles seus en Cenit, Le Combat Syndicaliste, Siembra, Tierra y
Libertad, etc. És autor d'Aymare (1947-1963). Colonia de los
mutilados y ancianos de la revolución española del 1936 a 1939
(1996), Para una sociedad libertaria (ca. 1987), Para una sociedad
más humana. Reflexiones, anàlisis y síntesis (1987), Los hombres y
las ideas (1998) i Cuentos para niños (2001).
José
Vergara Vicente va morir en 2005 a Perpinyà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada