El
juliol de 1936, amb la seva companya Paule Tricheux i la seva filla
Noëla, marxà a la Catalunya revolucionària i prengué part en les
col·lectivitzacions llibertàries, especialment a Puigcerdà, on a
partir d’abril de 1937 fou perseguit per la Generalitat i la
República i empresonat fins que aconseguí tornar a Tolosa de
Llenguadoc
Alphonse
Tricheux:
El 22 de gener de 1880 neix a Lesinhan de las Corbièras
(Llenguadoc, Occitània) el militant anarquista, anarcosindicalista i
antimilitarista Alphonse Tricheux. Obrer del metall, fou sindicalista
com el seu pare i va militar amb els seus dos fills, Eugène i
Marius, i Alexandre Mirande, V. Nan, Teulé, Membrado, Chartris,
Bodomini, Vlado, Georges Adam i altres, en el grup anarquista
«Bien-Être et Liberté» de la Unió Anarquista de Tolosa de
Llenguadoc (Occitània).
Després
de la mort del militant anarquista i guerriller búlgar Dimitar
Balkhov (Gaidarov), el 20 de febrer de 1932, Tricheux adoptà son
fill, Georges Balkhov, que restà com a un membre més de la seva
família.
L'any 1925 esdevingué un dels responsables de la Federació Anarquista del
Midi i entre el 15 i el 16 d'agost d'aquell any representà els
obrers tolosans en el Congrés de la Federació Revolucionària del
Llenguadoc, amb Jean Artigolle, René Ghislain, Montgon, Respaut,
Marcel Raynaud, Darguy i Bertrand.
L'abril
de 1926 fou condemnat a vuit mesos de presó per un delicte de premsa
(«provocació de militars a la desobediència»).
Després
es va adherir a la Confederació General del Treball Sindicalista
Revolucionària (CGTSR), de Pierre Besnard, i milità en la Unió
Anarquista Comunista Revolucionària (UACR), i organitzarà l'octubre
de 1931 un congrés a Tolosa. Com a pacifista estava afiliat a la
«Lliga internacional dels combatents de la pau».
El
juliol de 1936, amb la seva companya Paule Tricheux i la seva filla
Noëla, marxà a la Catalunya revolucionària i prengué part en les
col·lectivitzacions llibertàries, especialment a Puigcerdà (Baixa
Cerdanya). Paule hi participà en la creació del «Grup d'acció
cultural i d'educació de dones llibertàries», del qual va ser la
responsable de propaganda, i que a causa dels esdeveniments es
transformà en centre d'acollida i de solidaritat del Comitè Pro
Refugiats de Puigcerdà per als asilats que fugiren de Màlaga. El 27
d'abril de 1937 el Govern de la Generalitat, obeint el president de
la República, Manuel Azaña, i els stalinistes, posà terme a les
col·lectivitzacions a Puigcerdà, com ho feren una setmana més tard
a Barcelona (Maig 37). Els guàrdies d'assalt mataren a la Cerdanya
nombrosos anarquistes, com ara Antonio Martín, i els militants
llibertaris francesos foren expulsats o empresonats, com Alphonse
Tricheux, qui fou acusat calumniosament de robatori. Alliberat, es
reincorporà a la seva petita granja a Tolosa de Llenguadoc, la qual
serví durant la Segona Guerra Mundial interimperialista de lloc de
trobada discret pels anarquistes, els quals hi organitzaren el 19 de
juliol de 1943 un congrés clandestí, amb Étienne Guillemeau, René
i Marcelle Clavé, Charles i Maurice Laisant, Volace, André Arru i
Noël, entre d'altres.
Després
de la guerra i fins a la seva mort milità en el grup de Tolosa de la
Federació Anarquista (FA). Alphonse Tricheux va morir el 6 d'octubre
de 1957 a Tolosa de Llenguadoc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada