Exiliat
a Barcelona quan militava a DAS es va establir el 1934 un temps a
l’Escala amb el suport de la CNT local
Helmut
Rüdiger:
El 22 de gener del 1903 neix a Frankenberg (Saxònia, Alemanya)
el periodista, escriptor, traductor i intel·lectual
anarcosindicalista Helmut Rüdiger. Fill d'un teòleg liberal, de
molt jovenet participà a Chemnitz en el moviment estudiantil
Wandervogel i en la xarxa de suport als desocupats. En 1922 s'afilià
a la Syndikalistisch-Anarchistische Jugend Deutschlands (SAJD,
Joventut Anarcosindicalista Alemanya) i després a
l'anarcosindicalista Freie Arbeiter-Union Deutschlands (FAUD, Unió
Lliure dels Treballadors Alemanys). Va estudiar llengües germàniques
i història de l'art a Munic i a Leipzig. En aquests anys va estar
molt influenciat per Gustav Landauer, de qui es considerava deixeble.
Amb Gerhard Wartenberg --que després es transformà en un expert
sobre anarquisme al servei dels nazis-- i Ferdinand Götze va fundar
a la Universitat de Leipzig un grup de discussió social, compost per
joves treballadors i professors universitaris. L'any 1928 es va veure
obligat a deixar la Universitat perquè sa família li retirà el
suport econòmic per les seves idees polítiques. A partir de 1930 va
ser l'editor a Berlín de l'òrgan d'expressió de la FAUD, Der
Syndikalist, i intimà amb Erich Mühsam i Rudolf Rocker. Va estar
unit amb la militant anarquista Dora Gollin. A partir de 1931 fou
l'editor responsable de Besinnung und Aufbruch, de la FAUD. En aquest
mateix any assistí al Congrés de l'Associació Internacional dels
Treballadors (AIT) de Madrid en representació de la FAUD. A partir
de 1933, fugint del nazisme i dels conflictes interns de
l'anarcosindicalisme alemany, s'instal·là a Catalunya i participa
en el seu moviment anarcosindicalista, alhora que col·laborà en la
premsa llibertària germana de l'exili.
L’arqueòleg
alemany exiliat Rudolf Michaelis, anarquista i militant com Rüdiger
de Deutsche Anarcho-Syndikalisten (DAS, Anarcosindicalistes
Alemanys), organització que reagrupava llibertaris exiliats alemanys
i que tenia la seu central a Amsterdam, el va portar a l’Escala
(Alt Empordà) l’any 1934, quan aquest destacat anarcosindicalista
exiliat no trobava feina a Barcelona, on s’establí amb l’ajuda
del Sindicat Únic d’Oficis Diversos escalenc de la CNT-AIT,
dormint algun temps a la seu cenetista, al carrer de la Torre núm.22.
En
1936, amb altres anarquistes alemanys, com ara Carl Einstein o
Augustin Souchy, participarà en la Revolució espanyola. Fou un dels
responsable de la propaganda en alemany de la CNT-FAI. Va prendre
part en diversos combats integrat en el Grup Internacional de la
Columna Durruti i fou el secretari entre 1936 i 1938 de l'AIT a
Espanya des de Barcelona. L'agost de 1937 assistí al Ple de
Regionals de la Confederació Nacional del Treball (CNT) en
representació de l'AIT. Home de confiança del Comitè Nacional de
la CNT, va presentar el 7 de desembre de 1937 un informe secret sobre
la situació a Espanya en el Congrés Extraordinari de l'AIT de París
(Illa de França), on va defensar el «governamentalisme» cenetista.
Instal·lat
com a refugiat polític a París el 1938 i després a Suècia des del 1939, va ser membre de la central anarcosindicalista sueca Sverges
Arbetares Centralorganisation (SAC) i responsable del seu òrgan
d'expressió Arbetaren, on es va defensar la participació
llibertària als òrgans de govern estatals sota el pseudònim Ivar
Bergeren.
Juntament
amb Henry Bergman, Rudolf Rocker i Fritz Linow va participar en els
anys quaranta en la Föderation Freiheitlicher Sozialisten (FFS,
Federació dels Socialistes per la Llibertat), que publicà entre
1949 i 1953 la revista Die Freie Gesellschaft.
A
partir del 1949 va escriure al periòdic anarquista alemany Die Freie
Gesellschaft i aquest mateix any adquirí la nacionalitat sueca.
Durant
els anys cinquanta representà la SAC en nombrosos congressos de
l'AIT: Tolosa de Llenguadoc (1951), Puteaux (1953), Montpeller (1956,
que abandonà amb tota la delegació de la SAC).
Durant
el franquisme sempre fou partidari de les tesis de la CNT clandestina
de l'Interior. Sempre antiautoritari, en molts dels seus articles
criticà les dictadures stalinistes. En els seus últims anys,
juntament amb Albert de Jong, Arthur Lehning i Agustí Souchy va
formar part del Comitè de Premsa de la Internationalen
Antimilitaristischen Kommission (IAK, Comissió Antimilitarista
Internacional).
Com
a periodista va fer servir diversos pseudònims (Rüdigen, Rüdigez,
D. Rodríguez, A. Rodrigues, Ivar Bergegren, M. Dashar; etc.) i podem
trobar articles seus en nombroses publicacions, com ara
Arbetarekalendern, España Libre, Die Freie Gesellschaft, Junge
Anarchisten, Opposition und Ziel, Syndikalismen, Zenith, etc.
Amb
el pseudònim M. Dashar la Libertarian Publishin Society de Nova York
li va publicar en 1934 un fullet, The Revolucionary Movement in
Spain, que va ser novament editat en 1967, amb un pròleg d'Albert
Meltzer, per la londinenca Coptic Press, sota el títol The origens
of the Revolutionary Movement in Spain. De 1938 és el seu llibre El
anarcosindicalismo en la Revolución española. També publicà
Ensayo crítico de la Revolución española (1940) i Rapport du
sécretariat de Barcelona pour le Congrès de l'AIT à Paris, le 7
décembre de 1937, entre d'altres, a més de molts articles teòrics
sobre el federalisme llibertari.
Helmut
Rüdiger va morir d'un atac de cor el 9 de juny de 1966 a Madrid,
quan es trobava en un viatge comissionat per la SAC per avaluar la
situació espanyola i la divergències sorgides en la CNT, entre els
cinc-puntistes i la CNT-AI Interior. El seu arxiu personal
(documents, correspondència, manuscrits, etc.) es troben a
l'International Institute of Social History (IISH)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada